31.7.15

el temps immòbil

Em diu que se'ls ha acabat la carn marinada i que no sap si en faran per demà perquè estan a punt de fer vacances. El de la bodega m'ha assegurat que si no hi ha cap canvi de darrera hora tancarà despús-demà, no sap ben bé a quina hora l'hora. Al forn, per primera vegada en anys, també faran vacances. Al mercat de la Concepció, les parades que no tanquen -de moment- només obren als matins: horari d'estiu. Barcelona, ciutat turística? Als pobles de la costa els botiguers esperen fer l'agost i, si convé, alguns allargaran el seu horari comercial i llogaran un o dos algun dependent (o dependenta) més; la seua conciliació de la vida familiar arribara quan el dia s'escurci i comenci a fer fresca. He de fer un pensament, comença a ser hora que, en vista de la desbandada general dels meus proveïdors habituals i dels turistes cada vegada més badocs, jo també toqui el dos i me'ls trobi prenent el sol o suant per camins de muntanya, absolutament convençuts que estan carregant piles. Mentre faig plans, arribo a la plaça, miro enlaire i veig la mateixa noia. Quants dies fa que no alçava la vista cap als balcons? Dos setmanes, tres? A penes ha canviat res. Una lleugera modificació en l'obertura de les cortines, no en la seua; una de les cadires ha variat de posició; ella té les cames més estirades i els avantbraços més alçats; porta una roba diferent però el mateix pentinat; sosté entre les mans... Què mira? Llegeix un llibre? Envia i rep missatges a través del mòbil? Sigui el que sigui, tinc una sensació intensa de temps aturat entre el moviment intens de la ciutat babèlica. Durant un instant se m'acut un bucle: cada dia, a la mateixa hora, la noia i jo, tots dos aliens al pensament de l'altre, malgrat que jo jugaria amb avantatge. Però no podrà ser, els obligacions de l'estiu em reclamen i tothom comença a ocupar el lloc que li pertoca. Qui sap si al setembre...

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Qui sap si les obligacions de l'estiu la reclamaran també a ella....

M'encanta la comparació de les dues fotos, les cortines, la noia, aquesta immobilitat que dius, que potser només és aparent. Quantíssimes coses ha fet la noia... I quantes els veïns de les cortines canviades? I quantes tu? I jo?

Que tinguis bones vacances, Miquel. Jo ja hi sóc complint obligacions vacanceres a dojo: buscar la fresqueta... I muntar-m’ho el millor possible, entre prats i muntanyes i boscos i llibres i quaderns de dibuix (i tablet, encara que no siguintan romàntic, però ara mateix la tonc a les mans)

PS ha dit...


A mi m'agrada el caient de les cortines.

Bones vacances Miquel, allà on les facis.

jaka ha dit...

Miquel, bones vacances !!!
Potser quan tornis la noia del balcó ja no hi sigui...
Jo, això ho visc cada dia i penso que igual els altres també veuen els meus moviments, es el que te viure en una plaça... ara jo no faig fotos dels balcons... encara que poc a poc i sense voler vaig seguint la pel·lícula de la seva vida.
Abraçades,

Per cert jo acabo d’arribar del silenci una experiència fantàstica.

miquel ha dit...

Potser sí, Carme, que desapareixerà; avi ja no hi era, segurament perquè plovia.
És una immobilitat més mental que real, ho admeto,. Res no s'atura ni es repeteix, encara que a vegades ho sembli.
Encara estaré uns dies pe aquí, Carme, fins que se m'acabin les provisions dels meus, valgui la redundància, proveïdors habituals. A tu ja t'imagino, de fet et sé, en ple procés vacaional. Que t'ho passis molt bé i que el quadern de seguida s'ompli.


Siií, A, cada dia deuen pensar un caient nou.
Gràcies, de moment tiraré cap al sud, res de nou.

Gràcies, jaka.
Segur que hi serà la noia del balcó un moment o altre. ja ho explicaré si la veig. És veritat que tenim, i ens tenen, clixats alguns dels veïns, és divertit i inofensiu, normalment.
M'has d'explicar això del silenci.