No pretenc que això es consideri una metàfora sobre res en concret, que quedi clar. Passa de vegades que un excés de protecció i falta de coordinació ocasionen situacions com la de més avall, en què un excés de zel fa que al final ni tan sols arribis a saber de què se’t volia protegir. Et sents segur després d’una actuació com aquesta, però desinformat, momentàniament aïllat i, cal dir-ho, una mica emprenyat. Després pots arribar a pensar que altres vegades potser sí que t’han salvat de perills reals, però...
#########################################
Notificación de Panda Titanium Antivirus 2006:
El archivo 27-W.pdf era potencialmente peligroso y ha sido borrado.
###########################################
Estimado cliente,
Adjunto en este mensaje le enviamos nuestro último catálogo 27-W, que recoge las últimas adquisiciones de la librería clasificadas por temas.El archivo por supuesto está 100% libre de virus (examinado con Panda Titanium 2006) y se encuentra en formato PDF de Adobe, el estándar para documentos en la red. Si no puede leer el catálogo, deberá instalar Adobe Reader de forma completamente gratuita desde la siguiente dirección: www.adobe.es/products/acrobat/readstep.htmlPor lo demás, esperamos que los libros ofrecidos sean de su interés. Si quiere hacer un pedido o tiene alguna duda, por favor no dude en ponerse en contacto con nosotros.
P.S. Aquesta nit mig veig i mig gravo el programa dedicat a L’Ovidi i fa uns dies vaig fer el mateix amb el de Víctor Català. Bona feina des de Noms. Si voleu fer un repàs força complet del que s’ha vist avui i l’altre dia, però sense moviment, podeu clicar aquí i aquí. Ja fa unes quantes setmanes que penso dir alguna cosa sobre l’Ovidi a data de caducitat, però volia rellegir unes converses d’ell amb Pi de la Serra en un llibre que tenia, ja no tinc i no trobo a les llibreries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
El que em sorprèn sempre és la capacitat catalana -i també hispànica- en revaloritzar 'post mortem' persones a qui es va oblidar deliberadament en vida. El cas de l'Ovidi és paradigmàtic, en aquest sentit. Encara el recordo una vegada, quan se'n va haver d'anar a fer cinema a Madrid durant llargues temporades, un equip de tevetrès havia anat allà a entrevistar el director i els actors de nosequina peli i a ell i a MOntserrat Salvador, que eren del repartiment crec que no els van dir ni hola. Ahir parlaves de la sardana, en un altre ordre de coses crec que tampoc es valora prou aquesta música, a nivell general del país. Els programes sardanistes acostumen a estar desterrats a les primeres hores del matí i la promoció és dolenta i pobra, massa associada al 'paambtomaquisme' per dir-ho d'alguna manera. Res, que estic molt crítica amb el país de bon matí. Respecte a Víctor Català, només cal pensar en com es va promocionar (més aviat 'no promocionar') la magnífica Solitud feta en cinema, per sort l'hem poguda veure per la tele en alguna ocasió, normalment a hores desavinents, també.
Hola Pere, com més sofisticada és la tecnologia més avaries provoca i en aquest cas ni el Panda ha reconegut un arxiu que li havien presentat prèviament. Quines coses!
Hola Pere, quines coses que té la nova tecnologia, com més avança més problemes ens dóna (com els cotxes). El Panda no ha reconegut un arxiu que li havien presentat abans. No serà que ells mateixos fabriquen els virus?
Realment l'Ovidi ha aparegut molt aquests darrers anys -i ja abans-en mitjans diversos, homenatges, espeis dedicats, fins i tot en els mateixos blocs. És veritat que va tenir èpoques molt difícils, d'oblit o de negació. Molts altres cantants van passar per una situació semblant a partir de la mort de Franco, i d'alguns d'ells no n'he llegit ni una línia. Aquest país i l'altre són així, potser una mica tots.
Segueixo poc el món de la sardana, però tinc la impressió que està estancada i no veig que sigui fàcil revifar-la, i encara menys convertir-la en popular.
Ja saps que sóc un admirador de "Solitud", en canvi la pel·lícula, per dir-ho suaument, no m'agrada gaire; ni comparació amb la força del llibre, i no em refereixo a la fidelitat o no al text, que això és una altra cosa.
Ei, Violant, veig que tu també insiteixes en les teves idees, per si de cas. A mi el Panda, que continuo fent servir, m'ha protegit, ho sé, però se'm va carregar part de l'anterior disc dur, també ho sé.
Hola, Pere, sí que va passar amb d'altres cantants, però molts d'ells van abandonar el món de la música, també, per diferents raons. Hi va haver una època en què semblava que només hi hagués, als recitals, la triada capitolina, Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, dos patums i una patumeta, deia, algú, en broma. El cas de l'Ovidi crec que va ser més greu perquè no era només un cantant, era també un excel·lent actor, que vivia d'això, i paradigmàtic en el sentit que ara proliferin tant els homenatges i tot això. Discrepo amb tu sobre Solitud, no em sembla una obra mestra, però sí respectuosa, ben interpretada, digna, vaja, sense ser res de l'altre món. La força del llibre és evident, però també s'ha discutit sobre aquest llibre molt i molt, no tothom ha opinat igual sobre la seva qualitat. Jo crec que, més enllà del seu valor literari, més enllà de si és o no una novel·la naturalista i més enllà de tants debats de tota mena que ha generat des que es va publicar, és evident que té alguna cosa, una màgia especial que supera la mateixa història i que per això ha sobreviscut amb èxit. Aquesta màgia, que tenen alguns llibres, normalment costa de traspassar al cinema, a no ser que surti un director disposat a posar el llibre cap per avall i fer-ne alguna cosa nova i diferent, és a dir de 'recrear'. Respecte a la sardana, crec que hi ha hagut i hi ha intents remarcables de modernitzar-la, el món dels concursos, per exemple, està ple de jovent, però no així, es veritat, el món de les ballades populars. Amb aquestes coses no se sap mai, ara estem en un món que valora els riscos en la diversió i l'èxit dels castellers i dels correfocs, per exemple, és sorprenent, són dues activitats que mai m'han acabat de fer el pes, però que s'han estès per tot el país darrerament, cosa que fa alguns anys ningú hauria pogut preveure. HI ha molta cobla amb gent jove i també compositors joves, en el´món de la sardana, però crec que , per exemple, la nostra inefable tevetrès o Catalunya ràdio, que li haurien de donar més empentetes han continuat amb el tòpic de programar-la a hores matineres. Ai, quin rotllo que t'he clavat de bon matí...
La Violant i la Violant de Bru són la mateixa?
Els antivirus són una mica sòmines (penso jo)
Solitud... el libre (sempre)
La sardana em recorda diumenges al matí d'infància (però no em commou el suficient)
aix, si aquest post era d'ahir
perdò, vaig una mica retardada, jo!
Arare, sí, sóc la mateixa. És que tinc dos blocs apart d'una pàgina web.
A mi, Júlia, insisteixo, la peli, que he vist dues vegades encara que postser no en condicions òptimes, em va semblar molt freda, segurament perquè inconscientment la comparava amb el llibre. La història en si del llibre i en conseqüència de la peli és més aviat vulgar per repetida: noia innocent i influenciable que a partir d'un seguit d'experiències vitals acaba perdent la innòcencia i adquireix una força que no tenia. En la versió cinematogràfica hi ha poca cosa més i en la novel.la molta més.
Sobre la sardana crec que tens raó en tot el que dius.
No és que tu vagis retardada, arare, és que jo sóc molt prolífic ;-)
Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
»
Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
»
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada