Va, tinc ganes de guerra, deixarem el vi blanc. Reivindico una altra vegada Els Pavesos -i a Fuster, és clar-. Us podia posar la versió de King Africa o Los endemoniados, però cal anar als orígens, o gairebé, vale?. I visca Sant Miquel -me'n bec una amb tap de rosca-, assote de dimonis i endimoniats!
Powered by Castpost
4 comentaris:
ohhhh!!! en primer lloc, bon profit, que bó! (suposo que és la salsa que vas recomanar un dia oi?)
i home pere, tu que ets home subtil hauràs trobat les set diferències entre els teus pavesos i la versió xapussera de la san miguel... !!
a mi la teva versió m'ha fet sentir l'aire calent de les festes d'agost, i tota la parafernalia que les envoltava... el ximpum-ximpum m'encanta!!
gràcies per reconciliar-me amb el pobre paquito ;)
Ei, Hannab, veig que t'ha agradat el meu post subtilment dedicat. Ja és una mica això que expliques aquesta versió.
És que ofendre "Paquito" i la meva cervesa preferida...
(Sí, el plat és, més o menys, el que tu dius)
Ostres, qué bó!!!
Però el paquitoooouu no puc amb ell, pot més que jo. Total, que m'he passat a la Heineken (possiblement la...).
Com n'ets d'influenciable, xurri, uns segons de publicitat i els fas cas. Un error el pot cometre qualsevol, encara que duri setmanes. Jo, ja ho veus, em mantinc fidel, encara que dissabtes, diumenges i festius opto per una Löwenbräu de mig litre (ai, que no em podré posar el banyador!)
Publica un comentari a l'entrada