Avui, en Pere d’invasió subtil, ha escrit un post que m’ha fet pensar immediatament en un dels meus, posem, 50 textos preferits de la literatura universal: Una modesta proposta, o com s’hagi traduït al català, que jo en tinc la versió castellana. Si algú de vosaltres encara no l’ha llegit, aquí us deixo l’enllaç –ja en vaig parlar des del meu anterior domicili-. Aviso que no és apte per a vegetarians.
De totes maneres, l’obra més coneguda de Jonathan Swift és Viatges de Gulliver (Travels into several remote Nations of the wordl in four parts by Lamuel Culliver), que tothom coneix però que crec que molta gent deu haver vist a través del cinema o llegit en adaptacions infantils i juvenils i pocs deuen haver llegit en la seva versió completa. Tothom sap que lil·liputenc (qui li havia de dir a Swift que aquesta paraula es convertiria en universal i figuraria en diversos diccionaris) significa persona molt petita; tots sabeu que Gulliver va viatjar també a les terres dels gegants (Brobdingnag), encara que els diccionaris no registren brogdingnagens com a sinònims de gegantins. El que alguns no saben, perquè en les versions més de divulgació ha desaparegut, és que en Gulliver va fer dos viatges més, el tercer i el quart, i que la seva novel·la, que se’ns presenta com un seguit d’aventures, és una reflexió sobre la societat i els governs de la seva època i, en general, una sàtira sobre els humans.
Avui m’he fullejat el llibre, sobretot el darrer viatge en què Gulliver es troba als país dels Huyhnhnms. La primera impressió, gairebé inevitable, és pensar en El planeta dels simis, perquè el protagonista ha anat a parar a un territori –no del futur, en aquest cas- en què uns animals, els cavalls, són els intel·ligents, els civilitzats, i els humans són els animals domesticats. És possiblement en aquest darrer viatge on és veu més clara la desconfiança de l’autor envers la raça humana, tot i que la ironia li treu ferro a la qüestió. Comprendreu que la meva misantropia em fa sentir molt a gust en aquestes pàgines i comprendreu també que com tots els misantrops moderats tinc una lleugera esperança que al final els humans trobaran el seu camí... però que sigui aviat.
Us incloc dos fragments breus del viatge perquè tingueu una lleugera idea de què us parlo i de què parla Swift (els Yahús són els humans):
El meu amo m’escoltava amb grans demostracions d’inquietud en els seu rostre, per tal com dubtar o no creure són tan pocs coneguts en aquell país, que els seus habitants no saben què fer en circumstàncies semblants. I jo recordo que en freqüents raonaments amb el meu amo sobre la naturalesa de la humanitat en altres parts del món, trobant-me obligat a parlar de mentida i de fals testimoni, ell tenia molta dificultat a comprendre què volia dir, per bé que hi posava la més gran agudesa de judici, perquè argumentava d’aquesta manera:
Bé tampoc no esperareu que us transcrigui els arguments del huyhnhnm, que després no voldreu llegir la novel·la. I relacionat amb la veritat i la mentida, diu una mica més endavant:
No sé si és cosa digna d’esmentar que els Huyhnhnms no tenen paraula en llur idioma per a expressar res que signifiqui un mal, exceptuant les que manlleven de les deformitats o qualitats perverses dels Yahús. Així expressen la ximpleria d’un servent, la falta que comet un infant, una pedra que els talla una pota, una rauxa de mal temps o impròpia de l’estació, i coses semblants, afegint a cada una d’aquestes paraules l’epítet de Yahú; per exemple, hhnm Yahú, whnaholm Yahú...
Després d’això, un no sap ben bé si l’idioma conforma una mentalitat, una manera de viure, o són les experiències les que donen vida a l’idioma. Interessant reflexió a partir d’aquest fragment. I, en conjunt, una aguda visió de les dificultats amb què ens trobarem per explicar qui som als primers nohumans amb qui tinguem contacte, perquè, entre nosaltres, no ens enganyem, les coses encara són com les explicava en Gulliver.
I ja ho sabeu, si no teniu una lectura per aquest estiu, aquesta és una bona opció, que també és un llibre d’aventures, com els que recordeu de la vostra infància. Salteu-vos allò que no us agradi, allò que us sembli envellit, i gaudiu de la resta, és a dir, de pràcticament tot el llibre.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 39 minuts
6 comentaris:
Gràcies, pere, me l'apunto. Efectivament, jo vaig llegir els Viatges de Gulliver en versió infantiloide (un premi que em van donar al cole quan vaig guanyar un concurs de "dictats" - encara que te0n fotis- per no haver fet ni una sola falta d'ortografia) ai quins temps!!
Un brogdingnag petó!
Doncs una bona recomanació, que tindrem en compte, molts llibres suposadament infantils no ho eren gens, en realitat. Per cert, el Manel de la Casa de les Paraules podria fer alguna cosa amb el 'GulliVert', per exemple...
Si no fos perquè això en tu és impossible, arare, diria que em parles de molts anys enrere, que això de la paraula escrita sense faltes ja no té gaires seguidors.
Una bona lectura per a navegants, Gulliver.
Sí que en podríem fer una llista, Júlia. La mateixa "Alícia en terra de meravelles" és una lectura interessant per a adults.
O amb GulliVerd..., que l'oclusiva final tant li fa en aquest cas.
I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»
Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
»
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada