El poema pot sorgir en qualsevol moment, en qualsevol lloc, com el el “diví balbuceig” de Maragall. I cada poema té una paraula màgica dins del vers, dins de l’estrofa. Després arriben els comentaris, les lectures, les precisions, el gust o el disgust, l’amor incondicional, els matisos, la indiferència, el rebuig... El poema roman impertorbable.
1a estrofa
2a estrofa
3a estrofa
tornada
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 13 minuts
9 comentaris:
això si que és un POEMA!!!
Ja no hem de patir!!!
Ostres, quin embolic! Acabava de posar-te un comentari, no sé que he tocat i se m'ha suprimit ... dec haver tocat la paperera (si que sóc conscient que he suprimit un comentari, però em pensava que era al meu bloc, ai uix, això de la informàtica...) bé, és igual, em sembla que deia una cosa així com... Visca el Barça!!!!
We are the champions!
:-)
Visca el Barça!!! ja ho vam patir! va ser una bona nit, espero que tots ho celebrèssiu, jo tenia gent a sopar a casa i es van fer les tantes, entre crits i salts! Que tingueu bon dia de victòria!
ei, els dos golassos del barça els vaig celebrar amb forts aplaudiments, i l'entrega de la copa, també.
però ja n'hi ha prou, no? tota aquesta explosió de fanatisme és ridícula al màxim, al llindar del patetisme.
es culpi d'aquest comentari als animals que no m'han deixat dormir ni descansar amb els pitus dels collons (perdó per les barbaritats que em fan dir)
un poema preciós... amb un final d'èxtasi impagable!!
A aquest pas aconseguiras que mes d'un i de dos s'aficionin a la poesia.
Molt bon poema. Pels que ens agrada la poesia, l'any que ve en tindrem mes?
Estimades -i estimat- contertulianes, veig reaccions diverses al poema. Us he de dir, encara que ja ho sabeu que ahir a la nit i avui han continuat les reaccions al poema fora del bloc, entre les quals en destaco que mentre al telenotícies de TV3 parlaven sobretot de la sana alegria de la festa, al de TV5 dedicaven el gruix dels comentaris a les destrosses. Més tard, la Tura, ha dit que només hi van intervenir un 1 per mil dels assistens a canaletes, segons els meus càlculs unes mil persones, és a dir, quatre gats. com això és un comentari i no un post, no dic res més.
Gràcies, en nom dels jugadors, per l'elogi del poema, mar, elur, joseparnau... Es repetirà, esperò.
Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer, tornarem a patir, júlia.
Jo el tinc el comentari, arare. En fi, que a Blanes el Visca el Barça! també va ser universal.
Això mateix, llum.
Avui potser has anat a la cavalgada del Barça, Esther?
Siguin culpats, Hannab. De totes maneres tu també tens una part de culpa, per viure en un lloc tan cèntric, exposada a les manifestacions de civisme dels barcelonins. Ves-te preparant per l'any que ve ;-)
Veig que tu també has escrit un poema semblant, elur. Impagable sobretot el final, que alguns versos del mig no acabaven de funcionar.
No sé, no sé, joseparnau, el que potser aconseguiré és que algun perico i indiferent no em tingui present en les seves oracions, però jo persistiré, ja t'ho asseguro.
Publica un comentari a l'entrada