propostes assenyades

Volies marxar de la ciutat o del poble, no perquè no poguessis pagar o llogar un pis - si era això variarem les premises el proper post- sinó perquè estaves tipa dels veïns, de la massificació, de l’aire contaminat, de no poder tenir un jardí i un hortet, de recollir la merda del teu gos que no es convertia en adob, de veure com els teus fills a penes tenien espais per jugar, de.............................................................................. (omple la línia de punts). Ara, però, t’adones que has de pagar un preu pel teu aïllament: que gastes més en transport, que has d’ocupar més temps a portar els nens a l’escola, a arribar a la feina, a proveir-te d’aliments a .................................................... (omple la línia de punts), que cada vegada que estàs malalta trigués més que abans a rebre la visita del metge, que el veterinari et queda lluny... De fet, tot això no t’importa gaire, perquè ja ho sabies, ja havies planificat tots els detalls. És el petit preu que has de pagar. Potser quan siguis gran, quan siguis molt gran, et replantejaràs la situació, com els habitants dels masos, que van deixant la seva vivenda per anar a establir-se en un piset del poble, el més prop possible de la llar de jubilats i del centre d’atenció primària. Ara, però, tot això no importa, és el futur. El que sí que t’importa és que cada vegada hi ha més intrusos que entren en les cases aïllades com la teva, el que et preocupa és que et robin el que tens, però molt més, i s’entén perfectament, el que t’intranquil·litza és que et causin algun dany. Saps que el govern, el que sigui, et donarà més paraules que solucions, així que has decidit protegir-te tu mateixa. Tens diners per fer-ho i ja has pres les mesures que consideres adequades (segons el diari, de 4.000 a 120.000 euros). T’has protegit i has donat feina a una empresa de seguretat. La roda dels diners ha funcionat. Ara, però, demanes una mica més*:

La consellera Tura ha declarat: "Entenc perfectament la sensació de pànic que s'ha generat". Ens tranquil·litzaria menys comprensió i més efectivitat. Per exemple: 1) Admetre que els supera aquesta onada de robatoris i que es poden prendre mesures provisionals, com recórrer a la seguretat privada, que actualment només pot operar en zones tancades, incentivant els usuaris amb subvencions o, si més no, beneficis fiscals. 2) Que aquestes subvencions o beneficis fiscals revertissin també en les despeses que generen els equips de seguretat que hem posat abans que Tura ens ho aconsellés. 3) Assumir que aquesta és una situació d'emergència i no un alarmisme gratuït, encara que les estadístiques oficials diguin el contrari. Les meves estadístiques personals diuen que el 90% dels meus amics i veïns han estat víctimes, i alguns més d'una vegada.

A. S., Sant Just Desvern, a “Lectors”, “el Periódico”

Em sembla una petició lògica, assenyada. Encara més, tenint en compte que al meu pis, possiblement més petit que casa teva, el 100 % dels habitants hem patit dos robatoris, cosa que fa el 200 % , ens afegim a la teva demanada, i ,tenint en compte la nostra minsa capacitat econòmica, anem més enllà: que en lloc de subvencions parcials o beneficis fiscals, el govern de la Generalitat ens concedeixi una subvenció a fons perdut per la totalitat de les despeses que ens ocasioni adequar el piset amb els darrers sistemes de seguretat. Que la quantitat que es destini a protegir-nos impedeixi, per exemple, que l’any que ve pugin com caldria les pensions de jubilació o que es subvencionin més vivendes de protecció oficial – compra o lloguer- per als joves, no importa gaire; és més, fins i tot els farem un favor: jubilats amb pensió mínima i joves sense casa tindran la seguretat que el 2007 tampoc no es convertiran en el blanc dels desitjos dels malfactors.

Estic segur que per poc que ens organitzem aconseguirem que el govern accedeixi a les nostres peticions, que ara el bipartit va de bòlit amb tot això de l’Estatut. Molt serà que a canvi de concedir-nos el que és just ens demanin el Sí en el proper referèndum.

* S'adverteix que la casuistica pot haver estat diferent, però aquí, avui, fem literaura.

P. S. Com que sé que alguns de vosaltres sou admiradors de la consellera Tura, us enllaço amb un interessant article seu en què comenta Perspectives de guerra civil, de Hans Magnus Enzensberger.