5.5.06

res

Definitivament estic en baixa forma. Deu ser una mena d’astènia primaveral retardada: quan tothom sembla que en torna jo m’hi arribo.

Repasso les darreres entrades al bloc a través de Google per mirar de plagiar-me a mi mateix: el mercader de Venècia, façana del mercat de la Concepció, el llop en perill de extinció, personatges cristians de barcelona, anguila fumada, como se puede preparar un buen platillo con jamón... Res, els temes no em motiven. Ni tan sols recordo haver escrit sobre assumptes tan peregrins.

Miro l’actualitat que ja no ho és. El RACC i el Barça (bona campanya publicitària)? Home, el RACC per si mateix ja és un tema d’envergadura. Aquesta mena d’agència oficiosa de la Direcció General de Trànsit i de multinacional de viatges –que també auxilia en carretera- dóna molt de suc, però buscar totes les connexions de la teranyina és una tasca de mesos per un franctirador com jo i, més, temo possibles represàlies. I si parles del que faria si m’haguessin donat 40 entrades de la final de París? Quants anys podria viure sense treballar si les posés a la venda? Il·lusions inútils...Elucubrar i desenvolupar quatre ratlles sobre l’oportunitat perduda per part d’ERC que Ronaldinho, en un moment d’eufòria col·lectiva com el d’ahir demanés el Sí, el No o el Ja-en-parlarem per a l’Estatut. Massa fantasia... Dir quatre coses sobre el ple municipal de Simat de la Valldigna? Excessivament localista, ja s’ho faran; a més, segons ens recorda en Sani... Alguna cosa internacional, alguna cosa intíma, alguna crítica literària ...? Si ni entenc el que passa en el nostre país, de vida íntima no en tinc i l’únic que he llegit avui ha estat “20 minutos”... i he sentit una enveja terrible d’en Rafa (“Hola. Soy nuevo aquí. Pero soy super guapo. Si la masturbación no produce ceguera... ¿Qué le pasó a Jorge Luis Borges?...”) Ara que ho penso, potser és la sort que ha tingut en Rafa i no la primavera la que m’ha sumit en aquest estat d’ànim. Sé que el que li ha passat a ell a mi mai no em passarà.

Intento continuar, escolto –em sembla- la música adequada (si aquesta melodia no m’inspira, no sé a què recórrer)


Powered by Castpost

Res, m’adono que els signes de puntuació em trontollen, que l’elecció de paraules és inadequada, que les idees són espesses, que no puc seguir el ritme de la música, les pulsacions s'endarrereixen... Un altre dia serà.

12 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

pere, anava a fer-te un petit comentari al post anterior, però m'he anat enredant, enradant (mira l'hora que és) i al final no he tingur més remei que fer-ne un post. Ja em perdonaràs l'extensió, cosa impròpia d'aquest suport virtual.
Bona nit.

Anònim ha dit...

veig que m'ha sortit l'enllaç de Camena (mea culpa), el post, naturalment, és a la Rosa dels vents.

Anònim ha dit...

Doncs deunidó, em fas pensar en Picasso -crec- que deia que valia més pintar ni que fos una ceba que no fer res -cito de memòria aquestes anècdotes, o sigui, que em siguin perdonats els errors-. Si ve la inspiració blogaire que et trobi bloguejant, he, he.

Montse ha dit...

Amic, aquesta sensació la tinc jo molts dies davant la "pàgina en blanc" quan he d'escriure un article al diari. I contra el que et puguis pensar, molts dels articles més reeixits han estat aquests, els dels diesen què no tenia res a dir. Llavors la gent et troba pel carrer i et diu "Tu, que m'ha encantat el que has escrit aquesta setmana". I tu llavors ja no entens res. Res de res. Així que, Pere, tranquil... m'ha agradat molt tot el que has dit avui.

Un petó des del meu mar (si vens "per casa" veuràs que estic "esperant")
ai, això de la informàtica!

Anònim ha dit...

a vegades es fa impossible unir les paraules que tens al cap, i moltes d'altres no hi tens res per explicar... que ja és difícil, però sempre arriba la inspiració, sinó què seria de nosaltres? Un petó i bon cap de setmana a tots!

Hanna B ha dit...

ai, l'astenia aquesta fa estralls, anem tots de tort, i la inspiracio està ves a saber on... però pere, tot i això sempre vas tocant les tecles correctes, tu toques d'oïda i encertes...
el rafa que s'ho faci mirar, ;)

Anònim ha dit...

Doncs jo avui estic força animada. Potser és el sol que fa dos dies que s'amagava, o la perspectiva de començar en dues hores el cap de setmana.

Però per ser que avui tens un dia xof... veig que tot i així el post té una bona extensió.... ;;))

Xurri ha dit...

Pere, Pere, jo em pensava que aquestes coses a tu o et passaven... trist consol de multituds, doncs.

Tu amb ordinador i sense tema, jo amb tot de temes i sense ordinador, mendigant 5 minuts de connexió aquí i allà, sembrant tot de cookies al meu pas. I diuen que el meu portàtil encara està convalescent... pobret, quin síncop.

Albert ha dit...

Tens raó. Ja passa això de quedar-se sense tema, o sense inspiració, o sense forces, o... Passa, però el món continua girant. La propera volta serà la bona...

Montse ha dit...

M'ha encantat la música "La màquina d'escriure" (d'on ho has tret?) No ho coneixia (o si, però en qualsevol cas no ho recordava... d'alguna peli, algun musical, no?)

miquel ha dit...

Entesos, Ramon. Un post que m'arriba al cor.

ja ho veus, Júlia, és com tu dius. al final resulta que em sobraven temes i mandra per desenvolupar-los. Tot sigui pels lectors -i les lectores, especialment-, que em trobaríeu a faltar.

Gràcies pels ànims, arare. Fins i tot a mi m'ha agradat la densitat i la condensació del meu post (és broma). Però tens raó, un mai no sap que és el que pot interessar més els altres. Allò que tu trobes circumstancial es pot convertir en objecte d'interès i viceversa.
Ja ho he llegit que estàs mig incomunicada.
No en tinc ni idea sobre la màquina d'escriure. Només que és un clàssic que vaig trobar casualment a Internet. Si vols te l'envio.

Més que falta de temes, esther, el que em passa és que vaig una mica cansat i amb son i em sembla que estaré així una temporada.
Bon cap de setmana.

Ei, gemma, m'alegra veure't per aquí i que tinguis un bon cap de setmana. I que tots els dies et siguin amics, t'ho mereixes.
Bé, de fet em vaig anar animant a mesura que escrivia: qüestió d'ofici ;-)


Circumstancial, xurri, circumstancial. Tot i que és possible que dintre de poc m'arribi la síndrome terrible d'exàmens i final de curs i l'acumulació de cansament prevacances.
Ja el tens en una bona clínica el teu portàtil? Perquè em sembla que no està rebent el tractament adequat. Si et puc ser d'ajuda, ja ho saps, m'envies una carata de les d'abans i te la publico.

Tot i així, albert, ja has vist que em resisteixo a deixar d'escriure perquè en depèn el menjar de cada dia. No, la veritat és que tinc un cert cansament físic i psicològic.

Isabella ha dit...

També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.