Què faig amb aquestes nenes de 9 i 11 anys, a part de preparar-los els espaguetis que volen, en aquest horari tan ingrat? La solució me la dóna, casualment, el mercat de la Concepció, o l’ajuntament o en Portabella, no ho tinc clar. Resulta que divendres, dissabte i diumenge estaran tallats al trànsit tres trams del carrer Girona perquè el botiguers per tercer any consecutiu celebren la Festa del Comerç en la seva modalitat de Fira Modernista. En resum, un conjunt de parades i activitats per fer publicitat i donar sortida a productes diversos. És d’agrair que no hagin pensat en l’omnipresent recurs medieval i que s’acostin una mica a la realitat del barri.
A veure, ens centrem en els actes de demà:
A les 11, 12, 13, 17, 18 i 19, un espectacle de màgia de 15 minuts a càrrec d’Hausson (no està assegurada la presència d’en Màrius Serra).
D’10,30 a 112, 30, “Descobrim l’Eixample jugant”, un joc per descobrir el modernisme per a nens i nenes de 6 a 12 anys, organitzat pel CDC, a l’interior de l’illa Rector Oliveras.
El PP, que no es vol quedar enrere, i no està per segons quins jocs, organitza “Jocs i inflables per a nens i nenes”, d’11 a 14. Els populars sempre amb aquesta tendència a inflar la realitat.
També d’11 a 14, Escola Municipal Casa dels Nens, amb els grups La Big-band, Els sense papers, El Nou Combo, Els Impassients.
Al passeig de sant Joan, Jocs infantils, a les 12.
Un espectacle de dansa tradicional amb l’Esbart dansaire de Castellterçol a les 12, 30, a Ausiàs March-Bailèn.
Demostració de perruqueria ètnica i actual, a les 13,30 (no sé què em dirà el seu pare quan les vegi amb trenetes blaugrana)
A la tarda, a parir de les 5, tallers a la Casa Elizalde. Em sembla que les apuntaré a “Taller de cuina japonesa. Aprèn a fer Sushi!” A veure si al final ens enverinen.
Abans, a les 5, anirem al “Conta contes”, amb Ricard Bonmatí i Josep Torres, amb música de gralles i acordió. Organitza el geriàtric Gure Etxea (?)
I moltes altres coses, que no podran fer. I els adults, mentrestant? Doncs un xoricet a la sidra o una empanada o fer una mica de bicicleta estàtica per mantenir-se en forma o organitzar unes vacances a Comillas... I més tard, ja a la nit, un sopar multitudinari i popular a 6 euros el plat.
I jo que pensava descansar aquest cap de setmana. En fi, ja m’arribarà l’hora.
I si no teniu nens o nenes o preferiu un dissabte tranquil i un diumenga relaxat, us proposo que el diumenge feu una passejada desintoxicant. El primer diumenge de cada mes teniu una visita guiada en català (en castellà el 3r diumenge) que comença a les 12, pel cementiri del Poblenou (terra a la terra). Neoclàssic, neobizantí, neogòtic, neomedieval, modernisme, eclecticisme... a dojo. Us ho passareu bé, us ho asseguro. A la fi, tard o d’hora hi fareu cap, de manera que ja us en podeu anar fent una idea.
13 comentaris:
oi, d'activitats n'hi ha per escollir...
jo hi sóc veïna però ja et dic que al cementiri del poblenou només hi aniré per pròpia i lliure i autònoma i independent i separatista voluntat. res organitzat. ja s'ho faran si m'hi volen enterrar allà amb tots aquests condicionants ;)
Doncs acabaràs cansat, amb tant de moviment. Respecte al comentar d'hanna, jo de jove tampoc volia saber res amb els cementiris però ara m'he adonat que són un pou d'art, història i curiositats de tota mena, espero poder anar a alguna d'aquestes visites al del Poble Nou i espero que hagin arranjat moltes tombes i panteons que estaven, fa quatre o cinc anys, fets una desgràcia. A més, hi tinc família.
Com a mare de família nombrosa (per cirumstàncies vitals) i sense conèixer la teva realitat (perquè de tu només en conec la virtualitat, de moment) m'arrisco a dir-te allò tan bonic de "A quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos" he,he,he!
De tota manera no et queixaràs de la quantitat d'activitats que tens a l'abast per dur-hi les nenes.
Passa-ho molt bé amb les nebodetes i que els déus t'agafin confessat a tu!!
Sempre pots fer un "diari íntim" i després ens l'expliques al bloc, pot ser interessantíssim! (i no ho dic de broma)
petons blaus!
ai, pere, que jo avui no tinc la filla sinó vindria amb tu a fer tot aquest recorregut. Sembla força interessant (no sé que pensaran les nenes)
abraçades
ps- m'encanta la música, sé que és d'una pel.lícula i la maleïda memòria em fa la guitza... aiiiiissss quina ràbia quan un nom no et surt!
D'això... I et vénen gaire sovint, les nebodetes, a passar el diumenge? És que jo m'he estressat només de llegir el programa... (De debò que s'ha de fer tot això per entretenir les criatures? No es poden quedar a casa a retallar i a pintar mentre tu llegeixes, per exemple? És que ja m'ho veig a venir, ja m'ho veig a venir... Ai, la mare!)
Caram, quina quantitat de coses m'he perdut avui, quina llàstima. Especialment el plat de pasta amb tomàquet, que ara m'ha vingut de gust, tú. Tinc gana.
Es clar, que potser demà encara podré veure alguna de les coses que facin al carrer Girona en el meu habitual passeig de diumenge.
Ara vaig a buscar algun lloc on menjar espaguetis, mira qué has fet!!
Doncs... que no et passi res, jo ja he quedat rebentada només de llegir-ho.
A mi demà “em tocava comunió” i.... que suerte la mia la pogut esquivar !!!
:-O
Bé, ja s'ha acabat el dia i ha estat més aviat descansat. Només hem fet una petita part de les propostes possibles, no us penseu. I, a més, tot era a la vora de casa.
Ei, Hanna, que realment és un tour interessant el que es pot fer pel cementiri del Poblenou. Jo ja l'he fet sense guia i, com a la Júlia, em va sembalr molt interessant. Si no t'atreveixes sola, organizem una trobada de blocaires (el dinar el farem fora, en acabar la volta).
A mi, Júlia, tan de jove com de gran, els cementiris sempre m'hn semblat un lloc interessant, fins i tot acollidor. Bromes a part, el del Poblenou, que he visitat en dues ocasions, em va semblar molt interessant en els aspectes històrics i culturals en general. No ho dic per tu, que ja sé que estàs d'acord amb mi, però em sembla un lloc imprescindible per conèixer Barcelona.
Les meves nebodes, arare, són un encant i la veritat és que m'ha sabut greu quan han marxat. De totes maneres, les veig tan poc, excepte a l'estiu, que no em seria gens fàcil obrir un bloc sobre les nostres relacions que tingués una mica de continuïtat.
La veritat, mar, és que la fira, que no tenia massa pretensions, estava prou bé per passar una estona no massa llarga.
Si et ve a la memòria a qui pertany la música, ja m'ho faràs saber, perquè jo la vaig trobar i també estic a punt d'identificar-la, però no acabo de reconèixer-la.
Com li deia a l'arare, isnel, veig poc a les meves nebodes durant el curs escolar i quan vénen a casa els tinc preparats més plan dels que elles realment volen. Alguns adults, és a dir, jo, desconfiem massa de la capacitat de distreure's amb poca cosa dels petits. Avui, per exemple, em sembla que s'han divertit més ajudant-me a fer el dianr i mirant una pel·lícula de la tele que no amb les altres activitats. Fins i tot els feia mandra sortir de casa a la tarda. I estic segur, Isnel, que amb l'Oleguer sabràs prou bé què cal fer en cada moment, al menys de petit, després les coses van com van -què t'he de dir, si tu ets una experta-.
Xurri, t'aviso que aquesta nit ja han desmuntat les parades i que per demà pràcicament no queden activitats: una ballada de sardanes a les 12 a Diagonal-Provença i una festa d'animació infantil a la mateixa hora al Passeig de Sant Joan.
Si arribo a saber que volies menjar espaguetis, t'hagués invitat, que, modèstia a part, m'han sortit molt bons.
He sobreviscut sense grans contratemps. A mi la comunió, jaka, em toca a principis de juny i no la podré esquivar a no ser que posi l'excusa, poc creïble en aquest cas, que m'ha fallat la memòria.
Ep! Voleu dir que la música no és la d'una sèrie de la tele que anava d'una investigadora o alguna cosa semblant? (que no he vist mai, però si que sentia la sintonia quan jo feia altres coses i algú, a casa, la mirava) "S'ha escrit un crim" o alguna cosa així... No? bé, continuarem pensant...
Ara que ho dius, potser sí que és aquesta música. Miraré de repescar la sèrie, que em sembla que encara la fan per algun lloc, per veure si és així.
No, no es aquesta la música, que la de la Jessica Fletcher feia més o menys aixins:
"Tari-tariru, tariru, tarí, tiruliru liruliru liruliru lirulí, tari-tariru, tariru, tarí, triluriru riru riru riru riru rirurí", etc. O algu aixíns.
Però no, no és la que tu has posat.
Tens raó, xurri, no me'n recordava, però la música de "Se ha escrito un crimen" és la que tu has posat, la reconec. M'hauré d'emportar la meva fora del bloc i consultar un expert, perquè ara jo mateix començo a estar intrigat.
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada