Déu meu! Ara resulta que en Duran i Lleida se’ns ha tornat xarnego. En aquest país –i en els altres la situació és semblant- basta que un polític digui, sigui o aparenti alguna cosa perquè els altres diguin “jo més!” o, per la cas és igual,: “jo mai!”. La qüestió és aprofitar les idees, aparences o realitats dels altres, que a la vegada són les dels altres, que a la vegada són... La llàstima dels polítics és que només copien les idees, les frases i les circumstàncies dels mateixos polítics, i així ens va.
I encara hi ha qui parla del plagi literari!
xarnego xarnega m. i f. DESP. Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, esp. francesa. DESP. Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya.
D’acord, Duran (i l'accent a la a?), els diccionaris sempre van uns passos enrere respecte la realitat que respirem: és veritat que el detall dels francesos ja no el solem tenir en compte, i mira que quedaria bé ara que potser guanyaran el mundial. A partir d’ara, segons dius, tots els de la Franja sou xarnegos, i ells que se n’acaben d’assabentar.
A tots els cartells de propaganda electoral, en lletra més petita o més gran, apareixerà Vota xarnego!? M’agradarà veure què fan alguns polítics per retrobar les seves arrels xarnegues. Va, que queda poc.
EN LA MORT DE CELESTE CAEIRO
Fa 3 hores
5 comentaris:
Això del xarneguisme com a valor recuperat surt de tant en tant. El fet és que quan a casa meva deien 'quina xarnegada' es referien a una cosa molt concreta, a un tipus d'immigració sorollosa i barroera que s'ha anat refinant i no pas a res que digui el diccionari. Així que, el senyor Duran, res de res, per què no diuen que són 'pijos', que és la realitat? En fi, en les eleccions i la guerra sembla que tot val. Aixó m'ha recordat aquella antiga campanya 'jo també sóc adúltera' durant la qual unes amigues i jo ens volíem posar un rètol que digues 'jo també vull ser adúltera', he, he. Una abraçada matinera.
Aixi ens va el pais amb aquesta talla politica. Mare de Deu senyor!
És veritat que el terme gairebé sempre s'ha fet servir en sentit pejoratiu, més enllà del que deia el diccionari (això de francès ho deuen saber quatre gats).
Ja ho veus, una altra vegada que els polítics ens diuen mentides: és consubstancial.
Llàstima que no us poseu el rètol, ara ens podries parlar de ficcions i realitats.
Què t'he de dir, joseparnau. Si és que des del maig francès que la cosa fa plorar.
Efecte montilla - la puntilla.
No ho sé si la puntilla, potser sí, cada dia em resulta més difícil preveure reaccions (dels polítics i dels votants, vull dir)
Publica un comentari a l'entrada