12.7.06

no ho tinc del tot clar i em -us- remeto als clàssics

Avui no tocava, però el darrer post de l'Arare, i els comentaris diversos, em fan recuperar el mestre Metge, que he esmentat diverses vegades i de qui recomanaria Lo somni un cop més si no fos perquè no vull assumir responsabilitats posteriors. El poca-solta de Tirèsias –cal comprendre que quan una dona, encara que sigui una deessa, t’ha deixat cec a causa del que a la majoria dels mortals els semblaria una ximpleria, un no estigui de gaire humor la resta de la seva llarga vida i blasmi, amb raó o sense, les dones en general- es dedica a Lo Somni a criticar les dones sense tenir en compte que, a la fi, les seves actuacions no responen més que a l’exemple que reben dels homes, com molt bé li retrau el propi Bernat Metge posteriorment. És a dir, que la cosa ve de lluny, de més lluny encara. I vet aquí el fragment, que encara m’embolicaré més si continuo parlant:

Quan bé seran arreades e debuixades, si algú les mirava les mamelles, les qual elles desigen per tothom ésser mirades, car per això les traen defora, amaguen-les corrent, volents donar a entendre que no han plaser que hom les veja; e és tot lo contrari, car a penes les hauran cobertes, les tornaran a descobrir e mostrar com pus deshonestamant poran, per tal que hom les tenga per belles e els vaja bestiejant detràs. Puis, si algú les guardarà qui es prenga a lloar llur bellesa, seran tan alegres que tot quant los pories demanar te donarien tantost, si no els faïa fretura. E si algú haurà dit lo contrari o passant no les haurà guardades (car d'ésser ben mirades han gran desig), volrien-lo haver mort de llurs pròpies mans.

12 comentaris:

júlia ha dit...

Ai, els clàssics, si ja està tot dit i no hi ha res de nou ni que no hagi estat esmentat. Un fragment molt ben triat, he, he. M'agradaria saber com tens organtizada la biblioteca personal que sempre trobes el fragment adient...

Abraçada matinera i vigila on i com mires, ep.

Arare_ ha dit...

Estava pensant justament el mateix: Com trobes el que busques "sempre"? jo volia posar un tros de "Vida de la mujer cristiana" però ni recordo l'autor ni trobo el llibre, tchts,tchts... excusa: per Nadal vam fer el trasllat a la casa "nova" (que no és nova sinó que vam fer "obres") i encara tinc caixes de llibres per obrir i col·locar, mea culpa, mea culpa.

Un petonet des del meu mar.

P.D.- Pere, el meu post tenia molt d'ironia- o volia tenir-la.I la velleta que em va dir allò no era la meva iaia, que la meva iaia era molt més com jo (o jo com ella) i ho va deixar tot per anar-se'n amb el meu avi... un dia n'escriuré la història, veritable història d'amor dels anys vint!

júlia ha dit...

Ara m'ha vingut al cap allò de Sor Juana Inés de la Cruz,
hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois ocasión
de lo mismo que culpáis.

Si con tan sentido afán
solicitáis su desdén,
¿cómo queréis que obren bien
si las incitáis al mal?...

Cito de memoria que tinc els llibres molt desorganitzats, jo.

la mateixa d'abans ha dit...

Em sembla que era: Si con ansias sin igual... (primer vers segona estrofa).

bitxo ha dit...

En el fons, a totes ens afalaga que ens mirin... però segons de quina manera. Si tot és culpa de les feromones, home! :)

Margalida Gotiec, la vedette ha dit...

És que si els senyors no miressin, què faríem, les vedettes??? Doncs sí, no hi ha un pam de net, els senyors ja se sap com són i aquest escrit tan lletrat que ens ha posat el senyor Pere és una mostra fefaent -he après aquest parauleta al curset del centre cívic sobre llenguatge xava i llenguatge finolis- de com va tot des de l'Adam aquell i l'Eva i la serpeta... Ara, és veritat que hi ha senyors més elegants, que miren amb estil Arturo Fernández, i senyors a qui els surten els ulls en cilindre, estil López Vázquez i Landa transició, oi que sí? I mirin, jo ja estic acostumada a tot i curada d'espants, ai, els homes... una senyora molt catalana cantava... però són tan bufons (la Guillermina, era).

la vedette ha dit...

Per cert, amb les mamelles de les senyores antigues -i modernes- passava com amb els blogs, ens fa vergonya que ens els mirin, però si no els miren, quina ràbiaaaaa. I si a més hi deixen la petjadeta, millor, oi.

jaka ha dit...

Em quedo amb aquesta frase: “els vaja bestiejant detràs” je, je quina gràcia!!! :-))))

pere ha dit...

I tant, Júlia, gairebé tot dit, però sempre són interessants les noves formes d'enfocar-ho.
La biblioteca la tinc semicaòtica i dispersa, i la memòria també, però d'altres temps, quan encara un pretenia ensenyar literatura, li queden alguns recursos que e poden fer servir de tant en tant,
Ai, Júlia, la vista, sobretot ara a l'estiu, no té ni un moment de descansa, que no fa vacances, vaja.

No, arare, no trobo el que busco, sinó que alguns parleu de temes que són fàcils d'il·lustrar. Et puc assegurar que seré incapàç de trobar alguna cosa que s'adigui al "carisma" de Montilla, per exemple, però si parlem dels teus ulls, algun fragment dels clàssics -o no tant- s'hi adequarà.
Ja ho sé, arare, que tu ets una mica com la teva àvia: t'intueixo ;-)

Torno a tu, Júlia. Jo sóc incapaç de recordar versos i proses, només ho sé buscar. Els versos que cirtes se semblen molt a una part del parlament de Bernat Metge "justificant" les dones, que vaig incloure algun dia en un post qu mai més trobaré. I és que és el que diu algú més avall i més amunt: res de nou sota el sol, però molts matisos interessants.

Especifica, bitxo, especifica, perquè el que ens perd de vegades és el matís. Jo, per si de cas, ara a l'estiu porto ulleres de sol. en fi, que tens raó, no ens enganyarem a certes edats (em refereixo a la meva).

La trobava a faltar, Margalida, la vedette, en un assumpte com el que ens ocupa (perdoni que li digui, però aquest fragment no parla de la visió dels senyors sinó de les senyores). Sí que té raó, que el joc de les mirades, i els altres, vénen del principi dels temps i duraran fins al final: i que bonic!
I continua tenint raó, al meu entendre, n'hi ha que són i seran galants i daltres "desarrolistas". De totes meneres, i vostè -tu- m'ho confirma, les senyores sempre els trobaran alguna cosa a -gairebé- tots.
I quanta raó té també amb això dels blocs. Deixi'm petjada sempre que no tingui una altra feina més urgent.

Terrible això de la bèstia que se'ns atribueix ala homes, però és inevitable, jaka, dominem tan poc les nostres passions primitives...

Disulpeu-me si em falten o em sobren lletres, és que el tema em ...

Franciscu ha dit...

Una manera molt literària de dir que son unes escalfabraguetes.

Xurri ha dit...

Ai, que el món es plé de truñus. I de provocones.

Quina nosa. Quina pèrdua de temps.
Quina mania de marcar un i altre cop la diferència: eps! que som diferents!! I de tant marcar-la, doncs com la ratlla dels pantalons, al final surten de la rentadora amb la ratlla feta.

Si ens en poguèssim desfer, de tanta pulsió molesta, de tanta diferència, quin descans!!!!

pere ha dit...

Ja deu ser això, Franciscu, el que passa, però, és que Tirèsias anava molt cremat. I el curiós del cas és que ell era cec i devia parlar de memòria.

No sé, xurri, les diferències, penso jo, no són més que possibilitats de complementar-se. Som prou moderadament diferents en alguns aspectes perquè hi hagi ganes de compartir i conèixer. A la fi, descansar massa és morir una mica.