Que no sigui dit que no envio una postal a les amigues i amics i lectors en general.
Avui tenim problemes -de fàcil resolució- amb el cotxe i fem una estada més llarga al poble. Al País Basc fan festa per Sant Jaume -odio aquestes festes que no se sap d'on surten-. Em bec un aiguardent blanc mentre escric la postal, després d'haver menjat un bacallà a la vizcaina -no tinc a mà el nom original-. Arribats aquí, ens va semblar que ja teníe prou fresca per la nit per no pujar més nord enllà. Dintre d'una estona agafarem el tren que voreja la ria cap a Mundaka.
Se m'acaba el paper. Quan torni ja us parlaré de menjars, impostos revolucionaris, platges, museus, músiques, quietuds i inquietuds... i el que calgui.
Una abraçada des de Gernika.
pere
P. S. Aquest ordinador i la seva connexió funcionen com volen: no puc pujar la imatge ni respondre comentaris.
NOSTÀLGIA DE MUSSOLINI
Fa 4 hores
9 comentaris:
Quina il·lusió,una postal del pere!
Que siguis molt feliç , gaudeix del viatge i prent-te un aiguardent per mi!
aiiii... com t'enyoro!!!
passeu-vos-ho molt bé entre tots els colors del verd...
un petó
(un de sol, d'aquells que enlluerna)
Passeu-ho bé.
En quant es faci divendres també posarem rumb al nord :o)
Passa-ho be i continua enviant postals, un país molt bonic.
gràcies per la postaleta pere! sembla que estas disfrutant força de les teves vacances, quan puguis explica una mica :)
fins aviat!
Euskadi! quin lloc més maco! quina enveja em fas!
Espero que estiguis més fresquet que no pas nosaltres per aquí! Gràcies per la postal!!!
Estic estudiant la forma de penjar-la a la porta de la nevera :-)
petons!
Gràcies, Arare. Potser he abusat dels aiguardents. Demà em pesaré.
Gràcies pels petons i el sol (i els altres desitjos), mar. Tots dos m'han estat necessaris, encara que la pluja sobre el verd també és magnífica.
Gràcies, Albert.
Ai, xurri, segur que el teu nord serà més nord. Vols dir que hauré d'estar una temporada sense llegir-te? Sigues feliç.
Viatge -i gairebé diners- acabat, Júlia, però crec que podré continuar enviant postals.
Ja ho veus, Hanna, he tornat i torno a marxar. Jo explico i tu expliques, o no?
Realment m'ho passo bé a Euskadi sempre que hi vaig. No tinguis envaja, bellosoli, que és aquí a la vora i estic segur que no et costarà gens apropar-t'hi ;-)
Quan de temps sense veure't per aquí, ego. La tornada a casa ha estat un cop de calor gairebé insuportable :(, però resistirem.
Si no pots penjar aquesta postal, ja te n'enviaré una altra.
Petons. Cuida't.
Publica un comentari a l'entrada