17.7.06

en família

El meu cunyat em dona uns quants quilos de verdures i fruites amb la condició que el convidi a sopar i faci servir alguns dels seus productes. Des que té l’hort –tardes i festius d’una intensitat aclaparadora-, el meu cunyat s’ha tornat pràcticament vegetarià, però els seus coneixements de cuina continuen sent rudimentaris: no té temps per dedicar-s´hi. Accedeixo a la seva petició –quin remei- i preparo un menú a base d’esbargínies, cebes, tomates, cogombres, síndria... Com que jo encara no participo de la seva religió, complemento l’àpat amb una mica de vedella al forn que m’ha venut el meu nebot i unes galetes proporcionades per la meva cunyada (l’altra). Tot queda en família.

Després de les postres i els xupitos corresponents, ens atrevim a confessar-nos que si bé les feines remunerades que fem ens proporcionen un mitjà de vida prou digne i relativament satisfactori, mai no arribarem als nivells de confort o de luxe d’altres professionals. Imaginem opcions de futur i arribem a la conclusió que com que la base de tot són els diners, el més senzill és començar amb un banc. Tant ell com jo som persones propenses a anomenar les coses pel seu nom, directes, poc interessades en les metàfores, així que decidim que el nostre negoci s’anomenarà Banc Bang, i el logotip, d’acord amb el tipus de relacions que mantenen en l’actualitat bancs i caixes amb els clients, serà una pistola, res de collonades pseudoculturals mironianes.

Posats d’acord en aquests dos elements bàsics, que considerem suficients per aconseguir l’èxit en els nostre projecte –qui és que no confiarà els seus estalvis a una empresa que mostra tan sincerament i clarament les seves intencions-, només ens queda resoldre un assumpte menor: aconseguir el capital inicial per tal de poder posar en marxa la seu central i alguna sucursal (a casa teva o a casa meva?). Descartem les subvencions institucionals, conscients que la Generalitat, ajuntaments i empreses privades només les concedeixen als qui presenten projectes sense garanties, i decidim fer una crida a l’accionariat anònim, a aquells que, com vosaltres, estan convençuts que la claredat i l’honradesa és l’element imprescindible de les grans empreses del futur. Feu-nos confiança, el negoci és senzill i té segles de tradició. Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través d l’adreça de correu electrònic que trobareu si cliqueu a la bústia de la dreta i acordarem condicions, servei personalitzat de veritat. Entre el primer milió (cent mil, mil...?) que ens escrigui rifarem una cristalleria comprada als encants vells. Ah, i prometem que no emetrem targetes de crèdit ni podreu accedir als vostres comptes a través d’Internet, ni fer domiliciacions. Si voleu efectuar algun moviment us haureu de desplaçar al piset de la seu central o de la sucursal. Tot quedarà en família.

P. S. Posats a explicar intimitats... Aquest dijous una dependenta de la planta baixa va estar a punt de vendre'm una crema de doble acció: Celluli-Burner Tan Booster SPF 15. Al final vaig decidir que d'acció només me'n calia una i em vaig decidir per una cosa més barata.

7 comentaris:

Xurri ha dit...

Bé, no em puc resistir a la vostra empenta empresarial i accedeixo a que em concediu un prèstec hipotecari en condicions avantatjoses, per exemple al 2% TAE tipus fixe per 50 anys, diguem que per un import de... 2 milions d'eurus? no volem fer curt. Tal com ho plantegeu no us farà res que no us dugui la nòmina, ni avals, i que no pagui, oi?
Podeu comptar amb mi com a client, doncs, en aquestes condicions no m'hi puc negar.

Arare_ ha dit...

Què feies, tu, anant a comprar a El Corte Inglés? eh? eh? eh?

Hanna B ha dit...

aquí teniu una altra clienta. jo tinc un projecte molt viable (a la meva imaginació) i necessito financiació i avals i xecs en blanc. el que puc aportar és un mitjó sense forats per anar guardant el capital que se'n devindrà (a casa meva no dormiria tranquil.la).
a mi m'intenten vendre una crema amb aquell nom i no responc dels meus actes! on anirem a parar!!

jaka ha dit...

Pere i et vas deixar perdre la bossa de regal? Ai, ai !!! :)))

clara ha dit...

Pere, qué és això de comprar cremes pel cutis? Metrosexual tu també?
Molt bo això del Banc Bang.

pere ha dit...

No, xurri i hanna, tot això que demaneu encara no toca. Ara estaríem en període de formació i l'únic que podem fer és captar clients. Torno a recordar que el Banc Bang ofereix com a esquer fonamental que no s'hi podrà operar per Internet, que no s'enviara correspondència a pagar pel client, que no es domiciliarà res...En fi, que la seva funció és guardar i no perdre el que es guarda.
Més endavant ja ens ocuparem de mirar si concedim crèdits, encara que en aquet moment pensem que no és bo que els usuaris tinguin més diners dels necessaris, que això crea unes falses espectatives de benestar, etc.

El Corte Inglés, ara a l'estiu, és un lloc de visita obligatòria per refer-se de la calor i, a més, un dels pocs on pots canviar els productes sense que t'atabalin; per exemple et compres una màquina de fotografiar, la fas servir durant les vacances i la tornes al setembre perquè fa les fotos massa fosques.

Bé, Hanna, la culpa va ser meva, i la dependenta era sincera: em va dir que no tenia idea dels componenents de la crema i de la seva eficàcia.

Ostres, Jaka, això de la bossa no m'ho van dir. Llàstima.

Vols dir que no he escrit bé el nom de la crema, Clara? Ara ho miro. Jo buscava només un producte de protecció solar.
Crec que els que em veuen de tant en tant no em consideren gaire metrosexual, més aviat al contrari, però si cal...
Sí, d'acord, t'agrada el Banc Bang, però no et veig gaire decidida a fer-te clienta.

Anònim ha dit...

Nice colors. Keep up the good work. thnx!
»