14.7.06

totòlegs

En els darrers dies he llegit dues vegades la paraula totòleg a través dels blocs. Primer en un comentari de la Júlia (com em costa parlar en 3a persona amb tu, que entres quan vols a casa meua –sempre benvinguda-, igual que jo vaig i vinc per la teva quan i com em sembla. Això dels blocs estableix unes relacions ben curioses entre virtualitats i realitats). La segona vegada, en el darrer post d’en Jaume, que en una de les seves afirmacions es dirigeix indirectament a mi. A la paraula totòleg, no em digueu que no, se li entreveu un matís significatiu de pallasso que ja d’entrada produeix una sensació que ens indica que no ens hem de prendre seriosament qui ostenti la denominació. A mi se m’havia acudit un altre apel·latiu per a les persones que parlen de tot sense ser expertes en els camps que tracten. És un neologisme que no es convertirà en tal perquè no té una base lingüística científica en la seva creació: omnitòleg. Se m’ha acudit omnitòleg a partir de la repetició del significat: ommni i tot. En tot cas seria un mot que només es podria aplicar als grans totòlegs, als mestres dels totòlegs. De fet, la paraula em porta a una altra de so similar, a una mena de parònim: ornitòleg, que a la vegada em condueix al castellà pàjaro –que no pàjara-, que és un pejoratiu que sovint serviria per definir els totòlegs, i així tornem al concepte original en l’ús de la paraula.

La veritat és que jo no tinc res contra els totòlegs i les totòlogues –ni contra els omnitòlegs i omnitòlogues-. Encara més, moltes vegades prefereixo escoltar-los o llegir-los a haver d’aguantar les llargues dissertacions orals o escrites d’alguns unitòlegs –quina paraula em cal aquí?-, que per unes hores o un dia poden passar, però que a la llarga em fan fugir esperitat quan els albiro o els pressento en la més remota llunyania, i m’abstindré de citar noms. En realitat, el que no suporto dels uns i dels altres és la pedanteria –els segons en solen ser més propensos-, i aquest patrimoni és independent i molt pitjor que qualsevol altra característica humana, congènita o adquirida.

Anem a la quotidianitat que es la que m’afecta més i de la qual no em puc deslliurar i deixem de banda els totòlegs culturals, polítics i d’altres menes. Entre els totòlegs –alguns entren en la categoria d’omnitòlegs- que no suporto i amb qui he de relacionar-me cada dia, destaquen la majoria de venedors de les botigues. Un altre dia potser us parlaré en concret dels venedors d’audiovisuals a partir d’experiències recents, però avui em referiré únicament als del supermercat que freqüento. Cal dir a favor seu, i això és extensible a la majoria de treballadors similars, que les condicions de la seva feina no solen ser òptimes i que es dubtós que alguns tinguin estímuls suficients per especialitzar-se, i passarem per alt la seva voluntat de fer-ho. Resulta que el que avui és peixater demà és forner, que la caixera d’ahir la trobo aquest migdia de carnissera i potser més tard passarà a la secció de fruites i verdures...
Doncs bé, ahir vaig tenir una sorpresa tan agradable en el camp dels totòlegs del meu supermercat –i avui una altra en uns grans magatzems que no us explicaré de moment-, que no em puc resistir a fixar-la.
-Una gallega, sisplau (demanar una gallega em produeix un cert morbo des de fa uns dies).
-Se’ns han acabat (devia ser cosa del morbo?)
-Tens alguna cosa que s’hi sembli?
La noia es mira les peces de pa i dubta, després em diu el nom de dos o tres barres que creu que podrien fer-me el pes, però no acaba d’estar satisfeta amb ella mateixa: la seva honradesa personal acaba vencent la seva totologia imposada i necessita manifestar la seva realitat més profunda. Em fa un somriure:
-Bé, la veritat és que no sé si aquestes barres son molt semblants. És que jo normalment no faig de fornera.
Com que jo sí que conec el pa que pasten, li demano una suprema, que no acaba de ser igual al meu pa de cada dia, però hi té una retirada en textura i preu. Em resisteixo a fer-li un petó a la noia perquè temo ser malinterpretat i perquè la separació que imposa el taulell m’ho impedeix, però em reconcilio, molt provisionalment, amb el gremi de venedors i venedores de supermercat abocats a ser totòlegs en contra de la seva voluntat. Agraeixo també que l’encarregat no rondés per allí, perquè hagués perillat el lloc de treball de l’Estrella sud-americana, que a partir d’ara ocuparà per sempre un raconet en el meu firmament particular.

12 comentaris:

Albert ha dit...

Faré arribar els teus neologismes a la meva compi que s'hi dedica. Ja et comunicarem la seva valoració, tant a nivell de formació, com de viabilitat. ;-)

júlia ha dit...

Bon dia, Pere, mercès per la referència amistosa.
La veritat és que això de totòleg ho vaig llegir per primera vegada referit a aquestes persones que esmentes, els tertulians, i, en concret, precisament a Bru de Sala. No recordo l'autor, ni si l'autor no hauria manllevat el terme d'algú altre, cosa possible. La veritat és que la tele i la ràdio han fet que proliferessin força i que molts professionals de diferents sectors han trobat la moma, amb aquest estrany ofici opinador. Omnitòleg em sembla bé, podria ser una categoria més 'clàssica', he, he. Una vegada vaig sentir anunciar la Teresa Gimpera, una altra habitual dels omnitemes, com a 'polifacètica', un terme que va a menys. Totòlegs d'estar per casa ho som tots, en els ambients social en què ens movem, ja que tothom -o gairebé tothom- sap de tot. Només cal anar al metge i explicar què t'ha dit per adonar-te que no calia, sempre hi ha algú que en sap més. La diferència entre els d'estar per casa i els d'estar pels mitjans és que aquests darrers cobren, i prou bé, i, a més, molts han bandejat la seva activitat primigènia,prometedora, per fer una feina tan distreta i, sembla, sucosa, com aquesta. La modèstia en l'opinió, com la de la fornereta, són molt lloables, ja que, efectivament, els experts en tota mena de coses ens envaeixen i cal dubtar de tota opinió que sembli experta sense massa fonament, cosa que ens fa trontollar la fe i la seguretat. En fi, ja m'he enrotllat massa. Jo a tu no et considero un totòleg pur, la veritat, més aviat un opinador i conversador, encara que en el meu cas et conegui a nivell virtual en aquests aspectes. A més, no cobres -de moment, eh?-. Una abraçada matinera.

júlia ha dit...

Això del blog del Subirana, és per les lectures obligatòries?

bitxo ha dit...

Crec que tots tenim un totòleg ocult dins nostre. Uns el deixen anar amb facilitat mentre que altres l'intenten reprimir amb més o menys dificultat. Pel que fa als més agosarats, respecto els que parlen amb propietat i sense ànim de lluir coneixements. Llàstima que el que més sovinteja és el prototipus "pedant pseudoil·lustrat"...

Hanna B ha dit...

ei, desconeixia aquesta nova paraulota, prometo usar-la amb fruició! (he hagut de buscar el que volia dir que ho intuia, però com que no ho aclares...)
a mi m'encanten les notícies que inclouen conclusions dels misteriosos experts. jo me'ls imagino tots homes soviètics amb ulleres encaixades dins els caps enormes i moltes condecoracions. sincerament, el que diguin els experts m'acostuma a fer més riure que respecte...
d'acord amb el que es comenta per aquí de la senyora gimpera, afegiria la senyora mascó al lot.
tema treballadors del súper, tens raó, renego molt d'ells, però és veritat que estàn mal pagats, mal motivats, mal incentivats i mal gestionats, i tot i això la majoria tenen força simpatia, trobo (opinió experta, je).

Arare_ ha dit...

Llavors el tocòleg és el que ho toca tot?

pere ha dit...

D'acord, Albert. Home, no tinc gaire confiança en la qüestió de formació, però la viabilitat... no et sembla que pot passar, queda una cosa respectable.

La paraula és relativament nova per mi, Júlia. Encara que sobretot a través de la tele i especialment en algunes tertúlies ja fa temps que corrren, tot i que sempre n'hagut de totòlegs; als pobles, per exemple, sempre hi ha el que és més savi que ningú.
No em parlis dels metges, ahir hi vaig anar i t'asseguro que les meves conclusions m'agradaven més que les d'ell; l'únic que em falla és la part farmacològica.
Ai, si jo cobrés... seria un superomnitòleg.
Sí, l'esment al bloc d'en Subirana és per la qüestió de les lectures, una situació que, ja n'hem parlat, és difícil de resoldre.

Tens raó, bitxo, el món està ple de totòlegs, però alguns són conscients de les seves limitacions i no pretenén més que conversar una mica i d'altres pretenen "sentar càtedra" i fins i tot hi ha qui no reconeix altra autoritat que la seva. Entre els totòlegs més il·lustres hi ha els polítics de torn, siguin del partit que siguin, amb honroses excepcions que ara no et sabria concretar.

Sí que ho havia mig aclarit, Hanna: A mi se m’havia acudit un altre apel·latiu per a les persones que parlen de tot sense ser expertes en els camps que tracten.
Les notícies divertides són aquelles en què l'expert de torn et surt amb un invent trencador i després de moltes entrevistes i opinions favorables d'altres experts, resulta que tot havia estat un frau (els teus experts soviètics fan por... quina esgarrifança!)
De totes maners, tant la Gimpera com la Mascó són simpàtiques i no enganyen ningú, que n'hi ha alguns i algunes...
Tens raó amb aquesta ambivalència de sentiments amb els treballadors de supermercats i, a més, en aquest cas el que et diuen és relativament inofensiu. Hi ha altres tipus de botigues en què els consells savis dels inexperts et pot ocasionar més problemes o despeses innecessàries o mal fetes.

Pel que tinc entès, Arare, sí que hi ha tocòlegs que ho toquen tot, d'altres, en canvi, es dediquen només a la seva professió. Per cert, una professió que alguns solen comfondre és la d'estomatòleg.

Hanna B ha dit...

disculpi les hores intempestives, però a una dona maca se li perdona que no en tingui ni fava del que parla, i al damunt se li diu simpàtica?? ho trobo ben injust! no hi conec cap home amb aquest privilegi...

júlia ha dit...

No creguis, Hanna, també treuen molts senyors bufons -i lletjots- o carismàtics i -se suposa- simpàtics, que no entenen ni fava del que diuen, en aquest cas no crec massa en la discriminació, a la tele treuen gent que 'fa gràcia', si ets una friky també tens possibilitats tertulianes... Per exemple, el senyor Flavià que les fot sense engaltar i parla de tot, cau 'simpàtic' -potser perquè és 'varonil'?-. Misteris dels mitjans.

Xurri ha dit...

I a mí que la palabreja aquesta em sona a tontòleg? (segurament, si el neologisme prosperès i es posés de moda, la majoria dels que orgullosament la farien servir, amb una mitja rialleta de falsa modèstia, jiji, em semblarien ben dignes de la n.

Perdò, eh, consti que estic completament disposada a assumir la part que em toqui.

pere ha dit...

Ja senyores "maques" (el concepte em sembla que és subjectiu de totes maneres), Hanna, que fan de totòlegues, s'ho tenen molt cregut i no m'agraden gens: no cito noms perquè considero que el seu pecat és lleu i són socialment inofensives (excepte alguna que tampoc diré). En la resta estic d'acord amb la Julia.

Ostres, Júlia, així que el Flavià és varonil? Veig que encara tinc esperances.

Prosperarà, xurri, prosperarà. La teva etimologia penso que també és correcta, i no hi ha dubte que alguns n'estaran ben satisfets, que l'estultícia humana no té límits.
Nosaltres, desgraciadament, només podem ser totòlegs -ho acabo de decidir- a partir de les 2000 visites diàries al bloc. Mentrestant, haurem de pensar en un altre terme que se'ns adigui.

Anònim ha dit...

This site is one of the best I have ever seen, wish I had one like this.
»