s'ha fet la llum

Des de fa uns mesos que, segons diuen els diaris, patim (patíem?) una onada de delinqüència espectacular al país que fins i tot havia arribat a afectar, en la modalitat anomenada “dels silenciosos”, algun dels membres de la nostra comunitat blocaire, provocant una barreja de ràbia i de por que compartíem. No entraré ara en consideracions i detalls.

Estic segur que molts de vosaltres recordareu que entre aquestes notícies que llegíem cada dia n’hi va haver una que destacava perquè tenia una característica de singularitat que provocava la incredulitat i ratllava la comicitat: algú s’havia emportat una torre elèctrica de més de 12 metres de Vilanova de Bellpuig. El fet aïllat no suposava gaire alarma social, però es podia arribar a pensar que de generalitzar-se i diversificar-se, el territori es podia convertir en un erm. Es comença per una torre en desús i s’acaba apagant la llum de tot el país. Es comença per 12 metres linials i s’acaba per 70 m2 del teu piset que trobes a faltar quan tornes d’un dia a la platja. I al robatori d’un piset insignificant li segueix la desaparició d’una ciutat. I al cap d’un temps t’adones que Catalunya ha tornat a la prehistòria, però sense pintures rupestres.

Avui, però, podem respirar tranquils perquè resulta que tot va ser una falsa alarma. Els veïns de Vilanova de Belllpuig ja fa temps que respiren tranquils, perquè al cap de dos dies del suposat robatori el Consistori es va assabentar que la torre se l’havien emportada els operaris d’una filial de Fecsa-Endesa perquè era seva. L’ajuntament, però, amb un sentit de l’humor, amb un esperit lúdic i amb una capacitat de sacrifici que els honora, sembla que van apostar que els Mossos no serien capaços de resoldre el cas amb la immediatesa que requeria , i van fer prometre als de Fecsa que callarien. Es van equivocar, la nostra policia autonòmica, amb la diligència i eficàcia que la caracteritza ha aconseguit aclarir tota la veritat en un mes escàs.

És veritat que els mossos estan una mica emprenyats perquè consideren que els seus efectius tenien precisament en aquestes dates alguns casos més urgents a resoldre. Jo, no obstant, penso que aquest assumpte diu molt en el seu favor: no crec que hi hagi moltes policies al món que puguin ensenyar un currículum en què consti la resolució d’un cas inexistent. També m’agradaria felicitar a les autoritats de Vilanova de Bellpuig i als seus habitants en general perquè penso que no és fàcil mantenir la boca tancada durant tot un mes en un acte heroic destinat a aconseguir – aquest era el veritable objectiu- el reconeixement i la fama de la policia del país. Quant a Fecsa i la seva filial, la veritat és que no cal fer-ne cap esment especial, tots sabem prou bé que al llarg de la seva història han estat capaços de no deixar sortir a l’exterior de la companyia cap detall que la pogués incriminar en fets que afectessin els usuaris i habitants del territori en general. El seu lema sempre ha estat “com menys llum, millor”.