10.7.06

indignacions moderades

Quin cony/collons de titular de primera pàgina és això: El Papa se despide de Valencia sin censurar a Zapatero. Només faltaria que un cap d’estat, ni que sigui el del Vaticà, tingués per finalitat en un dels seus viatges, encara que fos marginal, criticar el president del país amfitrió. És clar que al gran regne de Camps (qui torni a parlar de deficiències en el metro serà perseguit per la llei) i la taifa de la Rita tot és possible. I què me’n dieu del cap de l’estat espanyol, un territori més o menys aconfessional oficialment, que es desviu pel seu homòleg insigne i per poc que no li roba el protagonisme: es representava a si mateix o representava “todos los españoles”? I entrevista amb en Rajoy, que no fa gaire ens ha sortit que el presidente no representa l’estat? Continuo llegint, i la conclusió generalitzada és que el Papa ha estat suau i no ha fet política . Bé, potser és veritat, la política la fan els diaris, a la fi el cap d’estat només va venir per preguntar per la família: -la família bé, i la seva?

Continuo a les pàgines interiors:

El Congrés dels Diputats a Madrid debatrà a favor de crear zones per a no fumadors a les platges. Davant d’aquesta proposta em pregunto si, de la mateixa manera, no podria destinar-se una zona de no top-less a les platges per a les que no som aficionades a aquesta pràctica. Penso que aquest espectacle no és recomanable per a marits i menys encara per als nostres fills. Als meus fills, que cursen primària, intento evitar-los les imatges sexuals explícites que sobreabunden a les nostres televisions.
Més inadequat encara per a la seva formació infantil és contemplar seminús al natural, per molt de platja que siguin. Seria desitjable que les administracions vetllessin per aquests espais públics essent tolerants amb totes les opinions, de la mateixa manera que ho han estat en segregar platges senceres per a la pràctica nudista.

M. Camino Ventura.

Potser seria interessant o divertit anar comentant l’escrit (em plauria que el marit de la Camino –els fills sé que no ho saben- em digués en quina zona fa top-less la seva esposa o si fins i tot ha presenciat un nu integral), encara que em sembla que jo no podria; però el que trobo increïble que aquesta sigui la carta estrella de “La Vanguardia” d’avui. I és que aquesta empresa tampoc no és que tingui manies a l’hora de promocionar els integrals en alguns mitjans i el sexe explícit a través dels seus anuncis, o és que “Delicias anales, acariciamos tu próstata” és la publicitat d’un consultori mèdic especialitzat en hemorroides i operacions de pròstata indolores. Evidentment, però, cada cosa al seu lloc, no fos cas.

En fi, les històries interminables de cada dia.

6 comentaris:

júlia ha dit...

Cada dia em sorprenc més, i jo que pensava que això de la religió s'extingiria abans que el servei militar... Què n'anava, d'errada!!!

No, si ens acabaren tapant de dalt a baix, entre els uns i els altres, encara me'n recordo, jo, de quan prohibien el biquini. Per cert, avui he sentit per Catalunya Ràdio un debat sobre això del Zapatero, que si havia d'anar a missa, que si no hi havia d'anar.

Paíssssssss

vedette ha dit...

Doncs miri, senyor del blog, jo me n'alegraré que tapin tothom, així el Molino revifarà i tornarem a fer passis privats i a ensenyar les metes als camerinos, previo pago, com feia la Maty Mont, que cobrava cinc duros de l'època per cosa tan còmoda i higiènica.

Per cert, l'altra dia en aquest concurs del senyor Sobera, que m'agrada molt, va sortir una pregunta sobre les cases de senyores de mala vida, que es veu que als anys vint les anunciaven al diari però posant 'galvanizado de pistolas' i no aquestes coses tan estranyes que posen ara.

Pecat amagat, és mig perdonat, deia una veïna meva que tenia un senyor (un amic amb possibles que la visitava amb discreció).

Hanna B ha dit...

ei, jo també he flipat amb aquest titular. s'han ben lluit. hi ha una mena de tabú ancestral amb l'església catòlica i el que proclami, em sap greu de contemplar que els mitjans encara castiguen d'aquesta manera tant poc subliminal. i el que opini el senyor cap de l'església catòlica és únicament cosa seva i dels creuen el mateix que ell. o els que ho fan veure, que m'ha fet gràcia l'article de l'iu forn a l'avui al respecte.
nfi, tema platja, particularment, sóc anti top less però anti prohibicions encara més. davant la senyora m. camino duria la contraria, que ja em conec ;)

pere ha dit...

Que equivocats anàvem, Júlia!
Jo, que sóc un fervent defensor de la pluralitat en tots els camps, encara que no ho sembli, també continuo pensant que les és una llàstima que les supersticions ens condicionin tant. Estic segur que zapatero va seguir la missa per la tele, per si de cas.

Vedette, deixa'm tutejar-te una altra vegada, ja deus tenir un punt de raó, però, què vols que et digui, jo pel Molino, per tu i per la Maty Mont faria el que fos, excepte si m'ho diu segons qui.
Ui, d'això dels pecats no n'entenc gaire ja, que fa molt de temps que no els trobo la gràcia, i comprendrà -em costa tutejar-la- que sense gràcia no hi pot haver pecat.
El que diu sobre les pistoles sí que m'agrada, que en altres temps l'enginy era una cosa que feia depertar la ment, no com ara, que tot és tan directe.

És que aquest titular, Hanna, és de jutjat de guàrdia, d'una mala fe que fa mal als ulls i les intel·ligències. Ara em llegiré l'article de l'Iu.
No creguis, jo sóc partidari del top less pequè em sembla que totes les parts del cos tenen tot el dret a rebre el benefici del sol -en mesura-, i tothom n'és ben lliure de rebre el sol com vulgui. Ara, que la senyora opini pel pobre marit i pel seu bé, em sembla, com a mínim, agosarat. Trobo que en la carta faltava el vistiplau del marit.

vedette ha dit...

Per cert, al meu blog hi trobarà referències al Molino, en el penúltim post, em sembla que ja li vaig dir però no sé si el comentari va sortir bé. Jo, ja els ho dic a tots vostès -em poden tutejar, ep, però com que sóc d'una altra època, sap, em costa, a més a molts senyors els agrada que els tractis de vostè en moments íntims, coses dels homes- pel que dein abans, que a l'illa roja no hi aniré conilla, i si hi vaig hi aniré d'inconyit.

pere ha dit...

Rellegiré la seva referència al Molino, i estic segur que en continuarem parlant, que un referent com aquest no es pot oblidar.
Que vol que li digui -jo tinc poca experiència en qüestions de vedettes-, però em sembla que si a mi em tractessin de vostè, em quedaria una mica tallat.
Nii que vagi d'incògnit no podrà passar desapercebuda, que vostè -tu- és molta vedette, vagi on vagi.