aigua

A vegades vaig a Banyoles. La població m’agrada. Hi divago tranquil·lament i sense cap fixesa. Els dimecres -dia de mercat- hi ha moviment. Els altres dies tothom treballa sense fer gaire soroll. Els banyolins –que encara porten la por del feudalisme del monestir- són molt treballadors. És agradable en una població on tothom treballa, passejar-se sense fer res. La quantitat d’història i de coneixements que hi ha concentrada en la població és excepcional. El paisatge dels seus voltants és meravellós. El llac és un prodigi de color. A vegades resulta –per a cada dia- massa bonic. Sembla un llac de diumenge. Això fa que sigui molt difícil de captar. Als pintors els ofega en terra ferma. Als poetes, encara més. En aquest sentit és una altre enigma.

Josep Pla. De l’Empordanet a Perpinyà.


De otro lado, el lago, o, mejor, la mera superficie de sus aguas, tiene el significado de espejo, de imagen i autocontemplación, de conciencia y revelación.

Juan-Eduardo Cirlot. Diccionario de símbolos.


Arribo al llac – potser els banyolins en diuen estany, no ho sé- un dissabte ennuvolat tocades les set. Vorejo l’aigua i tinc la sensació de diumenge i de temps aturat. Imagino la possibilitat que els que passegen, estan asseguts, badant o llegint, intenten pescar..., entrin a les casetes i surtin vestits com en un conte de Txejov per fer una berenada o per agafar una barca, les dames protegides amb ombrel·les d’un sol inexistent.













Quan arriba la nit, costa de distingir els ànecs immòbils vigilant en totes direccions a la vora de l’oficina d’informació. I s'hi m'hi quedo, en la quietud dels blaus i dels reflexos? En travessar Banyoles de tornada a casa, a penes em fixo en la ciutat.















Actualització sociopolítica

Escolto intermitentment la marató d’en Clos: primer les paraules de comiat a l’ajuntament on parla “de les petjades d’alegria...” –ai, el subconscient de l’exalcalde, que entre empremtes, ditades i petjades ha trobat la paraula més justa a la seva acció de govern municipal: els peus-; més tard, escolto com s’autoproclama ministre de justícia, potser encara enderiat, en de pensament, en la seva novíssima ordenança municipal de bons usos barcelonins i sabedor que la indústria és aliena a les seves possibilitats, lluny de la seva experiència magistral en comerç i turisme (sic)... Quan Clos es retiri de la política activa –activa és un parlar- els psicoanalistes freudians i els lingüistes declararan unes jornades de dol, segur.

Home, que Rubianes opti ara per estrenar a la seu de Comissions...

Definitivament, torno al temps immòbil de l'estany, al seu enigma proper i comprensible.