23.9.06

alegria, és festa major!

És festa gran. Fem un parèntesi –encara un altre-. Deixo constància gràfica que he arribat quan ja la Lindo havia fet el seu discurs que demà llegiré en el diari, i els cometaris. Banderes a les fosques perquè els focus prescindeixen del cel, no fos que... Veig somrients, massa lluny potser, l’hereu de la Corona i el Justicier (sic). Gegants, dracs i lleons sorgeixen de la pols acompanyats de veus i focs. Sona la música. No sé què pensen els nens il·lusionats que enlairats al fanal mig m’acontenten. En pujar per la Rambla, mentre esclaten els focs, una turista saberuda exclama : Barceloneta !, i un no sap si és desconeixement o prima la ironia. Demà passaré per la fira del llibre. Continua la festa de la Mercè fora dels barris.

En arribar a casa entro en els blocs. La meva amiga es casa. Li deixo un poema. No sé si faig bé, perquè Espriu ... ja el coneixeu. El que compta, però, és la intenció i el desenllaç.


Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre vell país tan desarbrat.
Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre
s'alçaven focs que lentament obrien
les amples portes de la desolació de la nit.
Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre
el sec alè damunt els camps.
L'eixut estroncà dolls, arrasava collites,
endinsa en el record fressa de la pluja
per vinyes i rials, camí de mar.
Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida,
car fou escrit que l'amor vencerà la mort.
Ara un home i una dona joves resolien casar-se,
nosaltres acollim somrients el coratge
dels qui confien que hi haurà demà.



Va, va, alegria. Escolteu el pregó. O no era aquest? A mi em sembla que sí. Fa no fa, és el de cada any.


Powered by Castpost
























POSTERIORMENT...
Llegeixo a “L V” alguns detalls sobre el pregó de la Lindo i els aldarulls moderats de partidaris i detractors separats pels Mossos al mig de la plaça. No m’agrada gens l’eslògan recurrent “Jo també sóc...”. Quina dèria a voler ser qui no s’és! El que no diu aquesta Vanguardia –que consti que és el diari que llegeixo més-, que em semblava que s’encongia i perdia color segons la pluja, però que vaig esbrinar que era segons es movia la vaga dels seus assalariats, és que quan jo vaig arribar les úniques pancartes visibles –espectacle poc festiu, cal dir-ho- eren les dels propis treballadors del diari. Deu ser qüestió de modèstia, aquest intent de no fer publicitat del que passa a la pròpia casa per molt important que ho considerin.

10 comentaris:

Hanna B ha dit...

oh, si els pregons fóssin els que han de ser!!!
avui he passat per la fira del llibre i et buscava... suposo que recordo els teus escrits de fa un any, el que fan els blocs!!!
no t'hi he trobat... demà si?

pere ha dit...

No me'n recordava que avui s'inaugurava la fira del llibre. Quan hi he passat només hi havia els vigilants (sense cap llibre a les mans). Demà segur que sí, a veure quines velles novetats ens presenten. Has comprat alguna cosa? Què és el que ja no trobaré?

Hanna B ha dit...

no he comprat, no... es que jo sóc molt de mirar i poc de comprar. com a molt de tocar.
la fira aquesta pretèn vendre? de veritat que m'encantaria comprar. a veure si demà m'atreveixo :)

júlia ha dit...

S'ha d'anar amb compte amb el que es compra, que els habitatges són limitats i acabes ofegada entre llibres i paperassa, malgrat que de tant en tant en lliurem uns quants vers destins desconeguts. Prudència, doncs, més per problemes d'espai que no pas econòmics, que també pesen. Amb això dels llibres hauríem de tenir una mida com la de les models, la 'masa corporal' adient. Un poema molt bonic, per cert, estarà contenta, la núvia. Però,com és que encara es casa la gent si ja no cal?

Arare_ ha dit...

Com que no cal, Júlia?

No, en realitat no cal... però...

Jo no aniré a les festes de la Mercè. El meu nen petit celebra el seu sant i no es diu Mercè, es diu Gerard. Al calendari hi ha tres o quatre sants Gerard i vam escollir aquest, el del 24 de setembre, perquè no li coïncidís amb el 3 d'octubre, que n'hi ha un altre, perquè llavors celebraria sant i aniversari, tot a l'hora.

-Vaja putada! (amb perdó) em van dir els seus germans. Busquem un altre Sant Gerard.

I vam escollir, com us dic, la Mercè, la qual cosa fa que durant alguns anys li hagin fet molta brometa (que ara en dirien bulling o bulli'm o builyng o comesdigui) dient-li, per a vergonya i oprobi - i riallada sana- Mercè.

Però no té cap trauma, ep!

bellosoli ha dit...

poca alegria permet la pluja en festa major... la festa aigualida i vista des de la finestra. Adéu Santa Tecla.

Xurri ha dit...

Bé, la Mercé tampoc és ja el que era, quan anys enrera encadenàvem les festes majors dels barris una amb l'altre, i després la festa del treball i la Mercé a la recta de l'estadi, com a traca final abans de tornar a l'institut, o a la facultat, que abans sí que teníem vacances llarges de debó.

La pluja con a teló de fons, provocadora de nervis a l'organització (i als assistents) i provocadora de corredisses en cerca d'aixopluc, forma part inseparable del record.

A mi m'agrada que plogui, malgrat sé que "desllueix" la festa.

Casar-se no cal, però és maco. Com alló de "I love you, for a sentimental reason". Felicitats per a la teva amiga.

jaka ha dit...

Quin liu que es porteu els Barcelonins amb la Lindo... avui he sabut que fins els 12 anys va viure a Tarragona.
En quan a les Festes i la pluja, aquí a Tarragona poques coses s’han suspès (tenim espais alternatius) a pesar de que la Tv3 només ha tret lo negatiu... ara mateix plou ben fort però a la Catedral han tirat els focs de la Palma de Santa Tecla com si no passes res. Som així de xulos !!!

;)

mar ha dit...

eiiii.... i jo esperant-te al parc de la ciutadella
:)

divendres jo ja vaig comprar algun llibre a la fira... i demà al matí hi torno a anar

pere ha dit...

Has de saber, Hanna, que molts llibrers -ho sé de segur- venen més durant aquests dies que en la resta de l'any: és com la temporada de'stiu dels restaurants de la costa. Per cert, no et vaig veure, és clar que amb el ball de paraigües... i mira que vaig mirar.

Ja ho sé, Júlia, però la culpa és dels habitatges, no dels llibres.
La núvia ja la coneixeu, si de tant en tant feu un clic en els comentaris dels altres per veure què escriuen. Quant això dels casaments, deu ser qüestió de papers...encara.

Felicitats al gerard, arare.

Home, bellosoli, el que passa és que tu aquests dies tens records una mica tristos, però pensa que la pluja purifica, fa córer velles experiències i omple embassaments. Fixa't en la jaka, que no es rendeix: us haureu de psoar en contacte :-)

No és el que era, xurri, tens raó, i nosaltres tampoc. No em recordis les vacances de temps anteriors, que se'm barregen els sentiments de ràbia i de tristor.
Ho sé com t'agrada la pluja, i a mi, dintre d'un ordre i malgrat tot. I m'agrada comprovar que sóc impermeable -molta gent ho ignora-.
Ja la coneixes la meva amiga, de tant en tant (poc) passa per aquí.

Ostres, jaka, i no va aprendre català a Tarragona? En realitat per mi no té gaire importància que fes el discurs en castellà, el que em sorprèn és que la triessin, però ja se sap que en Clos és un fenomen emn aquestes qüestions.
Sí senyora, parafrasejant la Lindo: a mal tiempo buena cara; només faltaria que quatre gotes -o quatre-centes mil- ens espatllessin les festes. A veure si convences el teu conciutadà bellosoli que l'aigua encara és un alicient...

Jo he anat avui a la ciutadella, mar. Feia anys que no m'hi passejava i m'ha sorprès agradablement. Quant a la fira, m'hi he passat dues tardes, a darrera hora, evidentment, i encara em queda una altra visita. Ai, els nostres horaris incompatibles...