No et deixis enganyar, Juan, pels qui diuen que ja no anirem a caçar conills de nit el teu gendre, tu i jo -i els qui s’hi vulguin afegir- amb la llanterna nova. No et deixis enganyar pels qui diuen que, l'endemà, no farem la paella a la plaça del poble i en menjarà tothom. Encara guardo l’escopeta al cotxe que em vas regalar –en regalaves tants!- sense saber que no tenia carnet : ara t’ho puc dir.
No m’allargaré, Juan , ni et faré un adéu solemne, que el temps d’aquí és un instant: tu ara ja ho saps. Ja parlarem més endavant. No valen les tristors.
Records de la Sissa i l’Harmonia, de la Nuri i en Manuel, de la Montserrat i en Miquel, de l’Amada i en Ricard, de la Mireia i l’Eulàlia, de la Juani, i de l’Àngela, que va arribar quan tu ja no hi eres –t’agradaria-, i potser de la Mar. I si em deixo algú –segur que sí- , no en facis cas, que tu ja saps qui són.
Ens veurem aviat, Juan, que el temps és un instant. Deixa-m’ho dir ara que és de nit i ningú no ens escolta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Uns ulls que miren a l'horitzó, i t'acompanyen;
Una forta abraçada!
records de part meva també (i tant)
guardo els teus escrits per recordar-lo sempre... i qui sap si fins i tot (ja que el temps és un instant) em deixareu venir a caçar amb vosaltres
una fota abraçada
ps- Quan era petita anava a caçar amb el meu pare fins que es va adonar que quan jo hi era, no caçava res (algú havia d'espantar els coloms... oi?)
Un instant meravellós! Una abraçada.
I de vegades desitjaríem que aquest instant passés com més aviat possible. T'envio un petó de color taronja (l'olor te la deixo triar a tu: a rosa o a cítric del mateix color) :)
El temps no existeix, és un record passat. Sembla un comiat. Una abraçada.
En Juan era ja vell. Tenia vuitanta anys llargs (ni ell ni jo els sabíem comptar). Cada setmana parlàvem una estona i ens inventàvem històries (ell perquè les necessitava i jo perquè... potser també) que de vegades compartíem amb la meva mare. Estic segur que us haguessin agradat les seves històries - tu ho saps una mica, mar- i a ell les vostres.
Publica un comentari a l'entrada