aire (heterodòxies, ortodòxies i síntesis)

El aire se asocia esencialmente con tres factores: el hálito vital, creador, y en consecuencia la palabra; el viento de la tempestad, ligado en muchas mitologías a la idea de creación; finalmente, al espacio como ámbito de movimiento y de producción de procesos vitales. (...) Dice Gaston Bachelard que, para uno de sus más preclaros adoradores, Nietzsche, el aire es una especie de materia superada, adelgazada, como la materia misma de nuestra libertad.

Juan-Eduardo Cirlot. Diccionario de símbolos.


És el recorregut del passeig habitual, així que és un costum entrar a veure les exposicions de la Fundació Caixa Catalunya a la Pedrera. Arribo tard, com sempre, i començo per l’entresol, on hi ha l’espai dedicat a Schönberg, que va viure encara no un any a Barcelona entre 1931 i 1932, on nasqué la seva filla Núria. A partir de l’estada a la ciutat, agafada com a motiu central, l’exposició ens presenta, i intenta donar-nos les claus, aquest músic avantguardista i ja clàssic que també pintà, escriví i fou inventor (és una llàstima que en la botiga de la Pedrera no es vengui –al preu que sigui- una rèplica del seu joc d’escacs per a quatre participants, amb finalitat antibèl·lica i en què és necessària l’aliança dels participants per aconseguir guanyar, que es pot veure a l’entresol). Què us puc dir que no hàgiu llegit als diaris? Val la pena la visita. En tot cas, si jo no n’he tret prou profit, deixeu-me justificar amb les mateixes paraules del mestre: “la oïda constitueix tota la intel·ligència d’un músic”. I tothom sap que la meva intel·ligència auditiva és pràcticament nul·la. I encara una altra justificació: “Hi ha uns quants compositors , com Offenbach, Johann Strauss i Gershwin, els sentiments dels quals coincideixen circumstancialment amb els de “l’home corrent del carrer”. Per aquests no és cap mascarada expressar sentiments populars en termes populars. Són naturals en el que diuen i en el que fan.” Doncs això, que la meva educació musical és d’home del carrer, i encara, però m’esforço. Insisteixo, no us perdeu l’exposició. El que potser no heu llegit a la premsa és que del dijous al dissabte d’aquesta setmana se celebra el SIMPOSI INTERNACIONAL ARNOLD SCHÖNBERG i que, concretament el dissabte, podeu (podeu? voleu?) assistir a la xerrada-concert en què participa Núria Schönberg.
























El pintat no és res: és una cita
–sense nosaltres, sense llenç, sense pintura-
entre quelcom amagat i l’aparent.

Aquest primer tercet d’un sonet podria ser una presentació escrita per ell mateix de la pintura de Ramon Gaya. Vaig arribar al pis de la Pedrera igualment tard, és a dir, que em toca repetir la visita a l’obra d’aquest pintor que em va semblar magnífica (i alguns dels seus escrits també). No puc posar l’excusa en aquest cas de la insensibilitat visual perquè porto ulleres i deixaré de banda la meva escassa educació plàstica, així que he de confessar que l’obra d’en Gaya em va captivar sense condicions. Una insistència inalterable en la mateixa concepció (amb l’excepció, si voleu, dels quadres d’abans de la guerra), una conjunció de lluminositat –de transparència- i d’opacitat que no sabria definir, un descobriment de l’amagat en l’aparent que costa poc de percebre, uns ocres únics (qualsevol diria que sóc crític d’art). Una tria antològica de tota la seva pintura que potser no tornareu a veure. Una altra exposició imprescindible (entreteniu-vos una estona amb la lectura de la seva Obra Completa, que trobareu allí mateix). Si us sobren -o no- diners, el catàleg val 20 euros, i si necessiteu ajuda, de dilluns a divendres, a les 6 de la tarda, hi ha visites comentades.


















Us deixo amb la música (no corregeixo els meus errors) del CD Schönberg que regalen a l’entresol. En vaig agafar dos exemplars, per si de cas.


Powered by Castpost