27.9.06

neteges

El diumenge vaig anar a passejar pel parc de la Ciutadella. Tot i que el tinc relativament prop de casa i que l’he trepitjat centenars de vegades, feia anys que no hi tornava i vaig notar canvis a primera vista que, en termes generals, em van semblar positius, agradables: més bancs, més netedat, més fanals (crec), més escultures (esperem que no n’abusin perquè l’espai és petit i tampoc és qüestió d’encabir-hi tot el que els passa pel cap als de l’ajuntament amb l’excusa que encara queda lloc).

Vaig fer una mirada a algunes de les meves estàtues preferides d’escriptors (al parc hi podeu trobar les estàtues de vuit escriptors catalans, el més antic Aribau i el més modern Maragall; algun dia en parlarem). No sé quants escriptors de llengua no catalana tenen representació en el recinte, però el que recordo molt bé és Rubén Darío “PRÍNCIPE DEL VERSO CASTELLANO. EXIMIO POETA NICARAGUENSE” (sic), que té una placa en un dels laterals del Parlament regalada pel cònsol del seu país a la ciutat de Barcelona.

Una novetat que tampoc no havia vist és el de la nova situació de la porta del zoo, ara al costat de l’estàtua eqüestre del general Prim. Espero que si algun dia canvien de lloc els animals o no en porten més, l’espai que quedi lliure no s’aprofiti per construir blocs de pisos amb l’excusa que la ciutat els necessita més que no pas espais verds.

La netedat, ho torno a repetir, em va semblar el fet més destacable, tot i que precisament el diumenge la quantitat de nens que hi havia i les parades i jocs que havien muntat podia resultar enganyós en aquest aspecte. El que sí que era real és que en aquest creuada contra els coloms –amor-odi- s’estan fent barbaritats: veure els bustos que hi ha a la façana del Parlament amb el cap coberts de punxes, com en una sessió de vudú o un simulacre d’inici de redempció, em va produir una sensació d’angúnia indescriptible. Si la ciutat ha perdut la batallà contra els ocells, que retirin els bustos i esperin els resultats de la pròxima batalla i, quan finalment guanyi la guerra, que tornin a figurar les testes emblemàtiques amb tota la dignitat i esplendor que mereixen.






















P. S. Ostres, estic desolat: la Tina -me n'he adonat avui- m’ha fet fora del lloc dels copilots. M’ho torno a mirar, no fos cas que es tractés d’un miratge. En fi, segurament algú s’ha xivat: li ha dit que jo no tenia carnet d’aeroplà, o alguna altra cosa pitjor. Continuarem veient com s’enlaira i on la porten els seus vols.

I encara un altre apunt. El primer que l’hagi mirat sencer que em digui si el programa El primero de la clase, de TV1, no és el que em penso. Punset, en la cima de la felicitat dirigint una escola amb una sèrie de nens que mostraran les seves habilitats, amb uns mestres –pardrins?- que mostraran a tota la península com hauria de fer-se la reforma de l’ensenyament (seny, intuïció i habilitat), una beca per als MILLORS de 48.000 euros que els permetrà, convenient dosificada, acabar el batxillerat en alguna privada (després ja en parlarem), el programa en horari nocturn perquè el puguin mirar els pares i s’assabentin del malament que es fan les coses a l’escola convencional, i també perquè a partir de la setmana que ve els pares el facin mirar als seus fills de cinquè de primària, a veure si en la pròxima edició els de la tele agafen els seus fills i uns i altres es fan famosos... Res, que jo no hauria d’obrir boca sense haver vist el programa, segurament una meravella en tots els aspectes.

8 comentaris:

Hanna B ha dit...

jo de la ciutadella vaig fugir quan la van okupar els invasors dels bongos. crec que ara ja se'ls ha aconseguit convèncer que són una molèstia i no una gràcia, però encara no m'hi he atrevit a tornar. i mira que hi passava uns diumenges de lectura ben agradables, vells temps.
esgarrifós això de les punxes. potser li ho podries fer arribar al senyor permanyer que a ell li fan molt de cas...

bitxo ha dit...

La darrera vegada que vaig anar a la Ciutadella va ser quan feia tercer de BUP, per fer un treball sobre la Barcelona del segle XVIII. Segur que ara ni la coneixeria. Espero que el proper cop que hi vagi em sorprengui agradablement :)

jbauer ha dit...

Tens molta raó, jo fa que no hi passo per allà com l'Hanna, i sortia corrents d'allà.
M'agrada que quedi maco.

Ara lamentablement també els fanals i les cornisses de molts edificis com per exemple escoles tenen aquestes punxes.
Un dia us explicaré alguna anecdota amb les punxes i els coloms.

júlia ha dit...

HI ha molta mandra per enviar queixes a l'ajuntament, però es pot fer i solen respondre, si la queixa la fa molta gent, de vegades, fins i tot arreglen alguna cosa.

pere ha dit...

Fixa't, hanna, si fa temps que no hi anava que les meves estades són anteriors als bongos i més nocturnes que diürnes.
Una bona idea la de Permayer, en cas que no li agradin les punxes, és clar.

Doncs no fa gaire que hi vas anar, pel que dius, bitxo. Segur que sí que t'agradaria ara. A veure, més o menys està com sempre, tampoc no exagerem.

Haurem d'aorganitzar una excursió, jbauer.
Explica, explica.

En aquest cas, no sé si val la pena, júlia, perquè suposo que molta gent deu pensar que ja va bé que no es caguin els coloms, sigui pel sistema que sigui.

lola ha dit...

Devem tenir una cosa en comú, Pere, que no encerto a endevinar: A mi també m'han deixat a l'hangar. Per contra, en alguns altres paratges on feia temps no pasturava, ara hi torno a ser.
És curiós això del món virtual: calcat a l'altre.
Jo no en tic a cap llista perquè d'eu me'n guard de tocar el template, però sempre passo per aquí.

Lola

bitxo ha dit...

Que no fa gaireeee? Ai, pere... a veure, que farem càlculs... fa disset anys que no hi vaig! :)

pere ha dit...

Dona, més d'una cosa en comú, ja ho saps (i ara una altra)
De vegades no se sap quin món és el virtual i quin l'altre; per cert, quin és l'altre?
Ostres, quin domini del lèxic: template. Va no dissimulis.

El que jo deia, bitxo: fa quatre dies des de la meva perspectiva. Ai, aquestes jovenetes.