sense titol, és clar.

A l'arare i a la jaka -precipitadament, és clar-, i a tots els babaus que teniu temps de mirar TV3 a l'estiu.

He llegit qui es queixa de TV3 fent servir arguments nacionalistes que no reproduiré perquè pensar que una televisió està al servei de determinades idees de país és molt respectable però avui no és la meva causa. Avui –només avui, qui sap si demà?- la meva causa és la denúncia de l’insult a la intel·ligència mediocre –els genis no miren la tele- que perpetra “la nostra” –deixem de banda les altres- durant l’estiu.

El paradigma de la mediocritat, del vòmit, és l’invent de “Cantaamania” (sic per voluntat pròpia, que l’indexació del Google tampoc és gaire intel·ligent), un programa que em vaig veure obligat a mirar en el seu moment i que s’aprofita de la baixesa humana de la competitivitat mal entesa, de la traïció (no és cap novetat a TV3), del ridícul, de la vulgaritat, de la falta de defenses que provoca l’excés d’exposició al sol estiuenc. La forma més lamentable de fer pinya i de fragmentar, d’estimular la inexplicable ànsia d’aparèixer a l’aparell de televisió –com si a cada llar catalana no hi hagués una càmera de vídeo disposada a fixar els cants de la família o els amics-. Amb un sistema de votació que desafia els principis més elementals de la democràcia popular intuïtiva, “Cantaamania” és l’himne (recordo: “composició poètica o musical de lloança, que exalta els ideals d'un individu, un poble, una institució, etc.”) potser inevitable de la Catalunya estiuenca, però, realment ens el mereixem? Si no fos perquè gairebé n’estic segur, buscaria qui ha perpetrat directament aquesta infàmia; els responsables màxims ja els conec.

I entre les altres novetats estiuenques, apareix el “Teatre de Guerrillla” (sic per la mateixa raó), que va d’okupa i combaten no se sap què. És veritat que no puc parlar del seu programa perquè només he vist el que van fer amb el màgic Andreu. Vist, però, tot el glamour d’aquesta única visualització, un es nega a continuar posteriors sessions de masoquisme i de xaronisme (i perdó pel mot, poc adient als crims lingüístics, visuals i guionals).

I encara que no sigui cap novetat, i sense voler insistir més, que ja seria vici: quin institut governamental ha arribat a la conclusió que la majoria de catalans tenim Alzheimer precoç? Cal farcir-nos de reposicions de programes que fa pocs mesos -potser setmanes- que s’acaben de passar? Quina ignota i diabòlica finalitat té aquesta insistència nauseabunda? Un ho intueix, però el patriotisme li impedeix anar més enllà.

Que s’ha d’apagar la tele durant l’estiu? És una solució, però, posats a suggerir, que l’apaguin ells i que deixin d’envair-nos –amb consentiment o sense- , i tot això que ens estalviarem els contribuents.






















Engrandiu i llegiu, no sigueu tímids. Algú els va votar?

P. S. Avui he vist de forma parcial –qüestió d’ulleres- una nova edició d’Àgora que no comentaré però que m’acosta a la realitat lamentable d’aquest petit país. Per cert, quan començaran a parlar els telenotícies i els polítics de la realitat real: quin calent amb la història de la immigració a través dels “cayucos”!; és que no recorden que les penetracions es fan per terra, mar i aire (com les de l’exèrcit)? A veure si algú algun dia ens donen les tres estadístiques i es deixen d’històries romàntiques i d’entrepans. No és que tingui cap importància, només és que sempre és d’agrair que les estadístiques siguin completes i que els milers d’immigrants del meu barri no es queixin que darrerament surten poc a la tele.