5.9.06

sense titol, és clar.

A l'arare i a la jaka -precipitadament, és clar-, i a tots els babaus que teniu temps de mirar TV3 a l'estiu.

He llegit qui es queixa de TV3 fent servir arguments nacionalistes que no reproduiré perquè pensar que una televisió està al servei de determinades idees de país és molt respectable però avui no és la meva causa. Avui –només avui, qui sap si demà?- la meva causa és la denúncia de l’insult a la intel·ligència mediocre –els genis no miren la tele- que perpetra “la nostra” –deixem de banda les altres- durant l’estiu.

El paradigma de la mediocritat, del vòmit, és l’invent de “Cantaamania” (sic per voluntat pròpia, que l’indexació del Google tampoc és gaire intel·ligent), un programa que em vaig veure obligat a mirar en el seu moment i que s’aprofita de la baixesa humana de la competitivitat mal entesa, de la traïció (no és cap novetat a TV3), del ridícul, de la vulgaritat, de la falta de defenses que provoca l’excés d’exposició al sol estiuenc. La forma més lamentable de fer pinya i de fragmentar, d’estimular la inexplicable ànsia d’aparèixer a l’aparell de televisió –com si a cada llar catalana no hi hagués una càmera de vídeo disposada a fixar els cants de la família o els amics-. Amb un sistema de votació que desafia els principis més elementals de la democràcia popular intuïtiva, “Cantaamania” és l’himne (recordo: “composició poètica o musical de lloança, que exalta els ideals d'un individu, un poble, una institució, etc.”) potser inevitable de la Catalunya estiuenca, però, realment ens el mereixem? Si no fos perquè gairebé n’estic segur, buscaria qui ha perpetrat directament aquesta infàmia; els responsables màxims ja els conec.

I entre les altres novetats estiuenques, apareix el “Teatre de Guerrillla” (sic per la mateixa raó), que va d’okupa i combaten no se sap què. És veritat que no puc parlar del seu programa perquè només he vist el que van fer amb el màgic Andreu. Vist, però, tot el glamour d’aquesta única visualització, un es nega a continuar posteriors sessions de masoquisme i de xaronisme (i perdó pel mot, poc adient als crims lingüístics, visuals i guionals).

I encara que no sigui cap novetat, i sense voler insistir més, que ja seria vici: quin institut governamental ha arribat a la conclusió que la majoria de catalans tenim Alzheimer precoç? Cal farcir-nos de reposicions de programes que fa pocs mesos -potser setmanes- que s’acaben de passar? Quina ignota i diabòlica finalitat té aquesta insistència nauseabunda? Un ho intueix, però el patriotisme li impedeix anar més enllà.

Que s’ha d’apagar la tele durant l’estiu? És una solució, però, posats a suggerir, que l’apaguin ells i que deixin d’envair-nos –amb consentiment o sense- , i tot això que ens estalviarem els contribuents.






















Engrandiu i llegiu, no sigueu tímids. Algú els va votar?

P. S. Avui he vist de forma parcial –qüestió d’ulleres- una nova edició d’Àgora que no comentaré però que m’acosta a la realitat lamentable d’aquest petit país. Per cert, quan començaran a parlar els telenotícies i els polítics de la realitat real: quin calent amb la història de la immigració a través dels “cayucos”!; és que no recorden que les penetracions es fan per terra, mar i aire (com les de l’exèrcit)? A veure si algú algun dia ens donen les tres estadístiques i es deixen d’històries romàntiques i d’entrepans. No és que tingui cap importància, només és que sempre és d’agrair que les estadístiques siguin completes i que els milers d’immigrants del meu barri no es queixin que darrerament surten poc a la tele.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La tele darrerament és lamentable, sobretot 'la nostra' ha fet un 'baixon' imparable, des de fa temps. A l'agost, a més, també els grans cracs de la ràdio se'n van de vacances en blog -no sé si estiuegen plegats- i deixen els aprenents. O jo em faig vella o abans tot era millor, en qüestió de mitjans. Les notícies no són massa bones a cap canal, però tevetrès, darrerament, guanya per punts. Els programes, infumables, i admeto que me l'he mirada perquè tinc la mare a casa i amb alguna cosa s'ha de distreure. Cada tarda pelis polsoses d'indius i mericans, que deien. Reposicions a palades, com molt bé dius. De tota manera, això és la meva i pel que veig teva opinió, hi ha molta gent incondicional de tot el que fa tevetrès i del que escriu l'avui, que encara diu -i escriu- que els telediaris són els millors i més objectius i que tornar a posar el temps de silenci ha estat bé. En fi, parlaria -escriuria- i no pararia, sobre el tema... En vista del panorama, la qüestió del partidisme que n'hi ha i n'hi ha hagut encara en sembla un pecat petit.

Anònim ha dit...

Ei !!! Bon dia !!!
Que consti que jo la Tele només me la “miro” d’esquena, sento com un run, run, i quan es fa insuportable em poso els cascus i la música a tota pastilla, però de vegades m’agrada veure fins a quin punt de mediocritat poden arribar alguns programes.
Gràcies per la dedicatòria !!!
:)

Montse ha dit...

Com la jaka: jo mai no he vist Cantamania sencer, ni tinc ni idea de les votacions. Només de passada, he sentit com quatre desgraciats desafinaven tant que "els dos bons" se'ls havien de posar al costat perquè "allò" semblés en algun moment una cançó. Tot plegat patètic!

Un petó i gràcies per la dedicatòria.

Grigri ha dit...

Ei, del Cantamania en vaig llegir una altra crítica en alguna banda (no recordo a on) i em va cridar l'atenció una frase que, vaig trobar jo, tenia força raó; deia alguna cosa així com que si "la nostra" existeix entre d'altres motius per al foment de la llengua catalana, com podia ser que els cantamaníacs escollissin cançons en altres llengües. Potser és "rizar el rizo" però no deixa de tenir la seva part de raó. No em sembla pas que aquest programa fomenti absolutament res que tingui a veure amb la nostra cultura. Més aviat, com tu dius, tindria a veure amb gent que té poca feina, o que els ha tocat massa el sol (per no entrar en el tema de les drogues).
La veritat és que només vaig veure un tros la setmana passada i vaig tenir la sort (sort??) de que la participant cantava una cançó d'en Lluís Llach. La va destrossar de tal manera que no vaig aguantar més d'una estrofa.
En fi, podriem estar dies i dies parlant-ne. Arribarem tots a la mateixa conclusió. A l'estiu, la tele, ni tocar-la!!! Els únics programes que hem vist a casa han estat "el rovelló", "en George esquitx" i "les tres bessones". I algun Loops i algun Sputnik (del canal 33 es clar!).

Anònim ha dit...

"els genis no miren la tele". Si jo no miro la tele, això em converteix en un geni? Ai, no, que p->q no vol dir que q->p!

Però, realment, no tinc ni idea de què estàs parlant. No em sona cap dels programes que dius... Però, ja se sap, als estius tothom està de vacances i també hi deu haver poca gent mirant la tele...

Anònim ha dit...

Sobre inmigrants... aquí us deixo un parell d'adreçes que m'han arribat:
http://servicios.laverdad.es/murcia/pg060903/prensa/noticias/Region_Murcia/200609/03/MUR-REG-000.html

http://macl.blogspot.com/2006/09/vacaciones-en-cayuco.html

miquel ha dit...

Realment infumable, Júlia. De totes meneres, és que a les altres... En fi. deu ser que volen estimular els ciutadans a sortir al carrer. La ràdio la trobo una mica millor, és clar que tampoc l'escolto gaire.

Val, val, arare i jaka, dissimuleu. Que us imagino karakoejant amb els participants.

Aquesta de l'elecció de la llengua, grigri, n'és una altra, Un bon indicador del seu estat al país. Ostres, els teus programes preferits no els he vist, em falta l'estímul "petit" :-)

Lluna, tu ets un geni miris o no la tele, tothom ho sap. Evidentment hi ha moltes casuístiques: hi ha qui no mira la tele perquè no en té o li han robada, perquè no sap que existeix, perquè prefereix la música, perquè... Tots aquests no són necessàriament genis (de totes maneres no era la millor paraula en el context... això de l'escriptura ràpida, però no ho canviaré ara)
Si no et sona Cantamaania és que realment no l'has vist. Ho recordaries.

Gràcies, jaka.

Hanna B ha dit...

molt bé pere, totalment d'acord. de fet jo també vaig fer la meva denúncia particular sobre la tifa aquesta de gent fent galls i creient-se que són al menjador de casa, és patètic, i com a molt digne d'una tele local, que com a locals potser se'n riuen uns dels altres, però a nivell nacional el patetisme s'eleva i s'eleva i s'eleva....
també d'acord sobre les reposicions, són un insult, especialment les del 30 minuts, qualsevol diria que tenen tanta feina en traduïr la majoria de programes que fan, coi!
ah, i jo també denuncio el lamentable "de vacances" que no sé de què va ni què preten ni quina finalitat té i que fa plorar de pena també!
i jo vull saber el que cobren tots aquests "professionals" de la vulgaritat!!!!!