Avui tinc el dia pseudobibliòfil –afició gairebé caducada- i és a la parada de llibreria Millà on trobo dos exemplars que perseguia de fa temps: dos contes infantils de Prudenci Bertrana editats per la llibreria Varia a la col·lecció “La novel·la infantil catalana”. Havia llegit L’home de la gorra peluda, inclòs a les Obres Completes, però no coneixia La tragedia d’un gos xato més que a través de la bibliografia que va catalogar Teresa Rovira, filla de Rovira i Virgili, en el seu imprescindible, pels amants com jo de la literatura infantil, Bibliografía histórica del libro infantil en catalán.
De Bertrana, a més de Josafat, cal llegir Proses bàrbares, el meu preferit, però estic segur que no us faria cap mal fer una mirada als seus contes per a infants, o potser joves:
"Sota la muntanya de Montjuïch, a l’extrem de la barriada dita del Poble Sec, hi ha una agrupació de torretes de modest aspecte, habitades per gent menestrala. En una d’elles el reixat que està arran de la vorera ostenta, al peu de la portella del mateix, un rètol suggestiu: No entres sin llamar. Peligro de perro..."
I Bertrana continua explicat les aventures del gos Ravanchol, “que era el cognom d’un terrible anarquista, ben conegut allevors per tota Espanya.”
Ja ho veieu, 57 pàgines a llegir en una estona perduda.
I continuant amb la meva afició de pseudobibliofil, i pensant en els que no tenen cap llibre encetat, em permeto recomanar-ne un que donarà resposta en clau d’humor, però rigorosament, als qui els estimen no només pel que diuen sinó pel que són des de la perspectiva del col·leccionista: La pasión por los libros, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto, que ara ja va per la 3a edició. És en aquest llibre que m’assabento que Ray Bradbury va publicar Farenheit 451 a la revista “Playboy”. Recordeu la novel·la o la pel·lícula? Em pregunto com s’ho devien fer els bibliòfils en aquells temps difícils: cada obra una persona devia exigir tenir una casa ben gran i un menyspreu per l'esclavatge.
Posats a parlar del llibre en el seu aspecte extern, i moltes altres coses, és clar, també us pot interessar ¿Qué es un texto?, publicat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid.
N’haurem de parlar de tot plegat més endavant, que això ja s’ha allargat massa i vol ploure... i ja veieu la cara del gos.
7 comentaris:
Bertrana cada vegada em sorprèn més, molts dels seus llibres no es troben si no és de vell, una llàstima. Per cert, m'anoto la història d'aquest gos per al meu recull -corpus, més o menys- sobre textos on 'surti' el Poble-sec.
Ostres, no sabia la faceta de Bertrana com a escriptor per a nens. Me l'apunto, també.
Fa més o menys trenta-cinc anys que busco per les llibreries de vell un llibre que mai més no he tornat a trobar, a veure si us sona:
"Tilín tilín" (en castellà), llibre amb el qual vaig aprendre a llegir.
Des d'aquí faig una crida als bibliòfils i pseudobibliòfils. Si algú me'l troba, el recompensaré amb escreix.
Petonets de musical sota el paraigua!
gràcies per les recomanacions, pere. m'agrada molt llegir (o sentir) les teves finíssimes melodies extretes del caos (ai que la tardor em fa posar molt èpica)
caos potser és excessiu, en quant a la fira del llibre ;) però ja m'entenc...
De seguida vaig pensar en tu, Júlia. Si necessites més text, m'avises.
De totes maneres, arare, dubto que als nens actuals els pugui interessar gaire la lectura d'aquests dos llibres, segurament s'ho passarien millor amb les històries de L'ós benemèrit...
M'apunto el tilín... (no el conec) i ja et diré si faig progressos en la seva recerca.
Un cert caos sí que hi havia (hi ha). Ja saps, Hanna, que les meves melodies sovint són casuals ;-)
(jo no sé si t'entenc, que sóc molt simple)
Pere, si no trobo el conte sencer potser m'hauràs de fer un escaneig. Mercès per l'oferiment.
Pere, és que el vull PER MI!!!!
A la teva disposició, Júlia.
Ja ho sé, arare. Investigaré.
Publica un comentari a l'entrada