Va.
No, no continueu. Escolteu la música abans. Un clic.
Que no? Doncs ja ens veurem demà.
Powered by Castpost
Això.
Ara.
Que encara no toca? Per què no?
(no, no em refereixo a si s'ha carregat o no: en això jo no hi puc fer res)
Bé, mig toca. Qui sap si demà...?
Va, balleu amb mi. Sí, tu també.
Que no en saps?
Que ets un senyor sense parella?
Ei, noies!
Anem-hi.
Un moment...
Va una volta,
...a poc a poc,
i una altra...
i una altra ...
Suauuu...
Ho veus?
Sense descans.
Així, així. Molt bé.
Antiga, aquesta música? Però si avui ja és ahir.
Va , encara una altra,
i més,
i més.
Perdona, és que estic una mica desentrenat.
Tornem-hi.
Ara.
Trista? T’equivoques. Escolta-la bé... I no t’aturis.
Que no s’acabi mai. Avui.
El vestit? La gent? Va , no t'aturis.
Tanca els ulls.
No t’aturis, encara que et rodi el cap.
Roda,
roda,
roda,
roda,
roda...
Ara , només tu i jo.
...
No importa, tornarem a començar.
No t'aturis!
Sí, encara que no soni la música.
8 comentaris:
M'ha encantat aquest ball de matinada amb tu, amb regust de festa major. Encara em roda el cap... no sé si ha estat el cava, el ball o sentir-te a prop. Bona nit, pere :)
quina meravella
despertar-se de bon matí...
i ballar un vals
amb tu
gràcies
un petó suau
Pere, no sabia que ballessis tan bé! M'ha encantat giravoltar amb tu!!!
I ja que t'agrada el cine et diré que m'he sentit com la noia que balla el tango amb Al Pacino a Perfume de mujer. No sé si per tu és una bona comparació, jo és que la tinc com una pel·lícula mítica i Al Pacino és un dels meus ídols. I tu un altre.
Gràcies pel vals.Ha estat màgic!
Oh! llàstima, ara em desapareix el vestit de festa i tornen els texans i els ratolins tornen a ser ratolins , la carrossa torna a ser una carbassa i ... no, la sabata l'he recuperat, aquesta vegada el príncep té una altra princesa.
Malgrat tot, és molt amable, aquest príncep, i molt simpàtic, i guapo i... ui,ui,ui, val més que me'n vagi corrents, agafi l'autobús i vagi a buscar el capità: li explicaré aquest somni i em dirà: "és que ets la òstia, reina"
I jo hauré estat feliç, feliç!
Apa, tio, quasi et faig un post, aquí! Ja me'n vaig!
t'estaré eternament agraïda... m'has fet decidir en un segon... aquest serà el vals de la meva boda, ja et dic: moltes gràcies. M'ha fet ficar la pell de gallina, serà aquest el vals d'obertura del nostre ball, aquell que escoltarà tota la gent veuren's ballar. Gràcies!!!! És realment màgic com diu l'Arare. Pensaré en tu quan comenci a sonar i es dibuixarà un somriure al meu rostre recordant com l'estimat Pere, l'amic blocaire, m'ha fet arribar aquesta màgia. Gràcies.
I jo que pensava que tú eres dels que queden seguts al voltant del ball, veient la gent fer voltes: m'ha sorprés el bé que balles. Un cop amagat.
Segur que tot plegat, bitxo. Ja saps que ballar amb tu és sempre un plaer. Bona nit. Hi tornarem.
Gràcies a tu per despertar-me i voler ballar el vals, mar. Sé que em disculpes que no em trobés del tot en forma. Repetirem.
Ets molt generosa, arare, pel que dius del vals (el capità segur que el balla molt millor, encara que aquest fos el nostre) i per l'exagerada comparació amb Al Pacino (i la versió anterior d'en Gassman?). I no continuo que encara...
Uf, Esther, no sé què dir-te... La virtualitat es converteix en realitat.
Només que desitjo -això tu ja ho saps- que sigueu ben feliços i que de tant en tant, en cada aniversari com a mínim, torneu a ballar aquest vals.
(Fes-me saber dia i hora i jo també pensaré en tu i et (us) somriure).
Ai, xurri, que bé em coneixes. Però de tant en tant, ja ho veus, si la balladora s'ho val, encara que estigui cansada i els tacons li siguin un martiri m'atreveixo a demanar-li que es descalci per rodar i rodar.
I no hi havia cap noi, senyor, home... que s'afegís al ball... amb tantes balladores?
aissss pere... és que els nois no gosen... balles tan bé... que es queden drets en un racó, amb la cigarreta o la copa en una mà i l'altra a la butxaca, morts d'enveja!
Què t'he de dir, gemma? Si és que tens raó.
Publica un comentari a l'entrada