7.9.06

de la molècula de l'ànima

Sé que n’espatllaré l’efecte, però segueixo.
Víctor Amela (cal citar fonts?) entrevista Roald Hofmman, premi Nobel de Química l’any 1981. És d’origen jueu (cal concretar-ho). La seva passió –diu- és la poesia. Parlen de molècules, i ja al final de l’entrevista –sempre intentant l’agudesa i la brometa- preguntes i respostes van així:
-Quina és la molècula més complexa del cosmos?
-Els polímers, cadenes de molècules formades per milers d’àtoms. La molècula del mateix ADN!
-I la més simple?
-Dos àtoms d’hidrogen units: l’univers sencer està fet d’això!
-I el meu organisme, quants àtoms suma?
-Més o menys com un 30 seguit de 27 zeros.
-I en quin es troba l’ànima?
-En els ulls de la dona que mires.


I aquí s’acaba l’entrevista. Un, que té rampells romàntics –i un cert escepticisme-, aquesta tarda mirarà si troba el seu llibre Catalista: Poemas Escogidos.

Em deixeu canviar de clau amb una altra pregunta i la resposta?
-Vostè s’atreviria a dir-me per què hi ha tants jueus entre els premis Nobel?
-Qui es cregui que els jueus som més intel·ligents, hauria de viure durant un temps a Israel, ha, ha....!

Va:

El mètode científic

Les bones teories
són aquelles capaces
de ser refutades, diu
Karl Propper. Com
si jo vingués
la propera setmana
a la mateixa hora, i m'assegués
amb el meu cafè
exactament
allí,
on vaig aixecar la vista
i et vaig veure
a tu,
mirant-me,
I et trobés
novament,
allí,
i aquest cop
tingués el coratge
de somriure.

12 comentaris:

bitxo ha dit...

M'agrada aquest home... un científic poeta que humanitza la ciència fins al punt de fer-la romàntica! :)

pere ha dit...

En realitat, bitxo, l'home volia ser poeta, però li va semblar més senzill dedicar-se a la química. Estic segur que t'agradaria la introducció al seu llibre: te l'hauré de passar. I un altre dia et demanaré ajuda per traduir, a veure si els poemes queden millor.

bitxo ha dit...

No et cal ajuda, pere... perquè no es poden millorar. Estan perfectes! :)

pere ha dit...

No, no te'n lliuraràs. Cafè amb cafeïna, bitxo? És una hora màgica, per què no ens escrius alguna cosa?

bitxo ha dit...

No, avui no és culpa del cafè... I tinc certa "sequera" creativa darrerament

pere ha dit...

Hem de trobar un sistema més efectiu de comunicar-nos a aquestes hores, que sembla que ens trobem en universos llunyans amb anys llum de separació
I perdoneu la resta, però en aquestes hores la majoria ja dormiu.
I sí, jo demà també vaig a treballar, no serà un simulacre, però dormir no porta enlloc si no recordes els somnis.

bitxo ha dit...

Ai, sí... què tal el messenger, pere? :)

No sé com, però del meu cap ha sortit un post... allà va!

pere ha dit...

Uf, bitxo, tinc una icona del messenger a la dreta de la pantalla, a sota, però algú m'haurà de fer classes.
Ho veus con sí que tenies un post. M'espero una estona.

bitxo ha dit...

Ja està penjat a l'univers privat...

pere ha dit...

Ets ràpida, entro amb peus de plom, temo l'atracció dels universos privats.

Xurri ha dit...

No et pensis, Pere, que la química i la poesia estan tan lluny.

De fet el llenguatge científic, pel que tinc vist, que té com a objectiu principal la inferència, requereix molta concreció i precissió - t'en faries creus veient discussions d'hores per escriure una frase de resultats experimentals o, encara pitjor, de conclusions. Amb el temps i la pràctica escriuen amb molta, molta facilitat.

Quan el científic es treu la bata i es penja de les teranyines del sostre, si buida temporalment el cap de fórmules i vagareja pels sentiments, i si té la necessitat de deixar-ne constància, sovint ho fa amb precissió i concreció. L'efecte es curiós. Precís. Concret.

(N'he llegit uns quants)

pere ha dit...

En resum, xurri, que els de ciències i els de lletres tenim moltes coses en comú. Qui ho dubta?
Un dels meus poetes preferits era un matemàtic notable. De totes maneres precisió i concreció no són necessàriament sinònims de poesia. Seguint la idea del matemàtic d'abans -ja n'he parlat altres vegades- hi ha que sap dir les coses, però el que diu interessa poc, i viceversa: coses interessants però mal expressades.
La veritat és que del que he llegit de Hoffmann (he escrit malament el seu nom al post) m'interessen poques coses, des del punt de vista literari. Ja se sap que els meus gustos literaris són dubtosos.