de bomba, bombetes i bombolles

De tant en tant, en aquest petit clos dels blocs on sempre anem a parar als mateixos llocs–n’hi ha tants! Quants blocs nous llegeixes tu cada setmana?- et sorprèn el comentari d’algú nou, com el de Joaquim que em diu en els comentaris d’un post vell, el que parla de la paella per a 15:

em sembla divina. el meu catalá encara és molt brut. a veure se em comprens. qué vols dir amb arro´s bomba. el mateix quin aquets italians:arbori, carnaroli, qué et li ensembla. noranta perdons.cidão. brasil.

No responc immediatament i Joaquim insisteix en un català infinitament millor que el meu brasiler (o portugués?):

Pere es podria respondre al Gastereo( brasil) els que volls dir arròs bomba al meu adreça que era cap baix, si us plau.

Han passat dos dies i li escric un correu comentant el concepte d’arròs bomba i les seves característiques més importants. Mantenim una breu correspondència i m’assegura que mirarà de trobar-lo.

I ara és quan començo a estar preocupat. En Joaquim, que només tenia un post al seu bloc en el moment de fer-me la consulta, continua sense afegir cap material. Em preocupa que hagi donat més importància al mot bomba que al mot arròs ja sabeu el perill de les paraules si se'n fa uns ús indiscriminat-, tot i que a mi em semblaven clares les instruccions que li vaig trametre. Joaquim, sisplau, dóna senyals de vida, ni que sigui per tranquil·litzar-me una mica.


En altres ocasions detecto entrades massives -tot és relatiu en el meu bloc-en algun dels meus posts i quedo una mica decebut quan veig que el que he escrit i és tan visitat no es tradueix en algun comentari que mostri l’interès del lector pel contingut exposat. El cas més paradigmàtic és el de les nombroses visites que he rebut darrerament a partir de la paraula “zoofilia”. Entenc que l’usuari en teclejar aquesta entrada tenia unes expectatives que no ha trobat a “zoofilia i zoofòbia”, encara més, quan ja deu haver entrat a continguts més engrescadors i més acords a la seva sensibilitat, com “la zoofilia del Amazonas”, “Porno Seva- Zoofilia Extrema i dura” (res a veure amb l’Ibarra), “zoofilia, sexo con animales, chicas follando con caballos”, “provaste la zoofilia? tengo a mi boxer "juanito" esperándote”, “Zoofilia en Extremadura: violador de cerdos” (repeteixo: res a veure amb l’Ibarra), etc. Tot i entendre la sensació de pèrdua de temps de l’usuari –que crec que ha repetit sovint en la búsqueda-, hagués desitjat que m’hagués deixat alguna cosa semblant a “no era això, però t’agraeixo l’esforç per complaure’m”. Ho trobaria un signe elemental de cortesia pel meu esforç a aclarir les idees sobre aquest tema sovint tan poc comprès i de difícil exposició.

I parlant de bombes i de zoofília, em ve al cap –s’hi insisteix tant, i amb raó- la polèmica homilia (és aquest el nom adient?) del Papa als seus conciutadans i súbdits. No cal que us torni a recordar que des que la litúrgia romana es va deixar de celebrar majoritàriament en llatí em trobo un pèl allunyat de l’Esglèsia i del cap d’estat del Vaticà, la qual cosa no és motiu per no reconèixer que el seu discurs va ser extremament interessant –m’agrada la història-, que ell va fer servir la cita erudita i que part del món islàmic s’ha encarregat d’exemplificar-la, que allà i aquí els seguidors de Mahoma (havia escrit Mahoma en minúscula i el corrector em diu que hauria de ser Mohave; a Mafumet, en canvi no em fa cap indicació ) ens perdonen la vida cada dia (els que ho fan), que, pel que sembla, els d’allà i els d’aquí, dones incloses, que són les primeres a accedir a la cultura erudita en els seus països, han entès perfectament el missatge papal, fins i tot sense haver llegit els detalls de la traducció que ens facilita Toni, i han actuat en conseqüència, que el cap d’estat i de la catolicitat sabia ben bé el que deia i que el seu discurs no deixa de ser una provocació a un Occident tebi–agafeu la paraula, o qualsevol altra de semblant, en el sentit que us vingui bé-, que ... I amb tants ques ja m’he perdut. Si aconsegueixo agafar el fil potser continuaré un altre dia, racionalment o irracionalment, que alguns diuen que d’això es tracta.

P. S. El comentari de més avall de l'Arare m'incita a comunicar-vos que el meu IMC (índex de massa corporal) avui era de 24,4, és a dir, dintre d'un ordre; això sí, amb la distribució irregular que ella insinua, la qual cosa em fa suposar que no em cridaran per participar a les desfilades de la Cibeles. Ells s'ho perden. Tema interessant aquest, també, i cíclic.
(IMC= pes dividit per alçada al quadrat)