19.9.06

de bomba, bombetes i bombolles

De tant en tant, en aquest petit clos dels blocs on sempre anem a parar als mateixos llocs–n’hi ha tants! Quants blocs nous llegeixes tu cada setmana?- et sorprèn el comentari d’algú nou, com el de Joaquim que em diu en els comentaris d’un post vell, el que parla de la paella per a 15:

em sembla divina. el meu catalá encara és molt brut. a veure se em comprens. qué vols dir amb arro´s bomba. el mateix quin aquets italians:arbori, carnaroli, qué et li ensembla. noranta perdons.cidão. brasil.

No responc immediatament i Joaquim insisteix en un català infinitament millor que el meu brasiler (o portugués?):

Pere es podria respondre al Gastereo( brasil) els que volls dir arròs bomba al meu adreça que era cap baix, si us plau.

Han passat dos dies i li escric un correu comentant el concepte d’arròs bomba i les seves característiques més importants. Mantenim una breu correspondència i m’assegura que mirarà de trobar-lo.

I ara és quan començo a estar preocupat. En Joaquim, que només tenia un post al seu bloc en el moment de fer-me la consulta, continua sense afegir cap material. Em preocupa que hagi donat més importància al mot bomba que al mot arròs ja sabeu el perill de les paraules si se'n fa uns ús indiscriminat-, tot i que a mi em semblaven clares les instruccions que li vaig trametre. Joaquim, sisplau, dóna senyals de vida, ni que sigui per tranquil·litzar-me una mica.


En altres ocasions detecto entrades massives -tot és relatiu en el meu bloc-en algun dels meus posts i quedo una mica decebut quan veig que el que he escrit i és tan visitat no es tradueix en algun comentari que mostri l’interès del lector pel contingut exposat. El cas més paradigmàtic és el de les nombroses visites que he rebut darrerament a partir de la paraula “zoofilia”. Entenc que l’usuari en teclejar aquesta entrada tenia unes expectatives que no ha trobat a “zoofilia i zoofòbia”, encara més, quan ja deu haver entrat a continguts més engrescadors i més acords a la seva sensibilitat, com “la zoofilia del Amazonas”, “Porno Seva- Zoofilia Extrema i dura” (res a veure amb l’Ibarra), “zoofilia, sexo con animales, chicas follando con caballos”, “provaste la zoofilia? tengo a mi boxer "juanito" esperándote”, “Zoofilia en Extremadura: violador de cerdos” (repeteixo: res a veure amb l’Ibarra), etc. Tot i entendre la sensació de pèrdua de temps de l’usuari –que crec que ha repetit sovint en la búsqueda-, hagués desitjat que m’hagués deixat alguna cosa semblant a “no era això, però t’agraeixo l’esforç per complaure’m”. Ho trobaria un signe elemental de cortesia pel meu esforç a aclarir les idees sobre aquest tema sovint tan poc comprès i de difícil exposició.

I parlant de bombes i de zoofília, em ve al cap –s’hi insisteix tant, i amb raó- la polèmica homilia (és aquest el nom adient?) del Papa als seus conciutadans i súbdits. No cal que us torni a recordar que des que la litúrgia romana es va deixar de celebrar majoritàriament en llatí em trobo un pèl allunyat de l’Esglèsia i del cap d’estat del Vaticà, la qual cosa no és motiu per no reconèixer que el seu discurs va ser extremament interessant –m’agrada la història-, que ell va fer servir la cita erudita i que part del món islàmic s’ha encarregat d’exemplificar-la, que allà i aquí els seguidors de Mahoma (havia escrit Mahoma en minúscula i el corrector em diu que hauria de ser Mohave; a Mafumet, en canvi no em fa cap indicació ) ens perdonen la vida cada dia (els que ho fan), que, pel que sembla, els d’allà i els d’aquí, dones incloses, que són les primeres a accedir a la cultura erudita en els seus països, han entès perfectament el missatge papal, fins i tot sense haver llegit els detalls de la traducció que ens facilita Toni, i han actuat en conseqüència, que el cap d’estat i de la catolicitat sabia ben bé el que deia i que el seu discurs no deixa de ser una provocació a un Occident tebi–agafeu la paraula, o qualsevol altra de semblant, en el sentit que us vingui bé-, que ... I amb tants ques ja m’he perdut. Si aconsegueixo agafar el fil potser continuaré un altre dia, racionalment o irracionalment, que alguns diuen que d’això es tracta.

P. S. El comentari de més avall de l'Arare m'incita a comunicar-vos que el meu IMC (índex de massa corporal) avui era de 24,4, és a dir, dintre d'un ordre; això sí, amb la distribució irregular que ella insinua, la qual cosa em fa suposar que no em cridaran per participar a les desfilades de la Cibeles. Ells s'ho perden. Tema interessant aquest, també, i cíclic.
(IMC= pes dividit per alçada al quadrat)

12 comentaris:

Montse ha dit...

Ostres!
Què faig, a la una i vint-i -quatre de la matinada, al teu blog?
Com explicarem això?

Us asseguro que és exactament el que sembla!

Si, això mateix: no tinc gens de son!!!

Com a mínim podries convidar-me a una copeta!

Interessant, el teu post, però ves amb compte amb l'arròs bomba, que fa panxeta! (diuen que el que no engreixa és l'arròs integral, t'ho juro, que ho he sentit avui a Catalunya Ràdio)

Un petó blau marí i gràcies per la copa, que m'he agafat jo mateixa, que ja conec la saleta!
;)*

miquel ha dit...

Ostres, arare, estava despistat i no t'he sentit arribar. I tu que no crides... Sóc un amfitrió terrible.
De totes maneres ja has vist que sempre pots trobar alguna cosa per veure, beure o menjar.
No cal que m'ho diguis això de la panxeta (ets molt discreta) que ja ho sé prou (la cervesa també ajuda).
Petons, arare. I quan tornis a passar fes-me un crit.

mar ha dit...

quan vulguis podríem tornar a fer un arròs bomba
segur que s'hi apuntarien tots altre cop
i no t'amoïnis per la panxeta: el que és guapo és guapo
;)

(ahh, i ja t'he dit que compraré un "paellero")

Hanna B ha dit...

ai que maco el joaquim aquest... tot i que el tema dels arrossos em sembla una mica magnificat. realment n'hi ha tants? amb el bomba es fan uns rissottos fantàstics. quina diferència hi deu haver amb el tal arborio?¿
a mi em localitzen molt a través de "mamelles", si volem augmentar les audiències només cal anar posant parauletes escatològiques o relacionades amb parts íntimes i voilà. que simple que és tot...!!!
el meu index avui és de 21.4, em sembla que l'estiu t'ha fet més profit a tu que a mi...
(tema reaccions violentes al que diguin els caps de l'esglesia que no sigui la pròpia: m'és absolutament incomprensible)

Montse ha dit...

ep! que jo només he dit que l'arròs bomba fa panxeta, però no he dit que en Pere no sigui guapo (és guapíssim)

*Arare para la mà per rebre la propina.

Me'n vaig a fer el souflé!

P.D.- Jo m'hi tornaria a apuntar ara mateix i amb els ulls tancats (que gairebé hi veuen més que sense ulleres) tot depèn que no tingui "cap compromís" (ja sabeu que una és mare de patoleia nombrosa)

Xurri ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Xurri ha dit...

Els homes d'esglèsia sovint es dediiquen només a cultivar ànimes, però no s'en poden estar de fer alguna referència més o menys explícita al mon real. No se si ho fan a títol de ciutadans, per a aproprar-se als seus feligresos, o per manipulació. SIncerament no ho se, suposo que hi deu haver una mica de tot. L'altre dia al funeral que vaig anar van fer una cunya publicitària pro-palestina i una altre a favor de diàleg amb eta. Que venien una mica forçades, doncs l'entorn era més aviat contrari a aquestes opinions. ?!

Sóc del parer que el papa sabia perfectament el que deia. D'altre banda, crec que podia dir-ho. Coses pitjors es diuen i es fan i ningú remuga.

Xurri ha dit...

I de l'arròs, com l'arare, ara mateix en faria un altre.

El tema dels IMC te molta xixa, tota la que els dones volem perdre. En resum, em sembla bé que les models siguin reals. N'haurien de limitar també l'edat: 14 o 15 anys no són edats per desfilar ni per sortir a la portada de cap revista.

miquel ha dit...

No, mar, jo de paella no en torno a fer, ni amb l'ajuda inapreciable i definitiva de tothom. Ja saps que ara estic per l'escudella i carn d'olla, que em sembla més genuïna i en perill d'extinció.

Ostres, Hannab, hauré de buscar aquest post. De totes maneres se solen emportar uns disgustos enormes aquests buscadors quan veuen que les seves troballes no reponen a les perspectives que tenien.
Sí que m'ha fet profit, però no caldria. Vols dir que el teu IMC no és massa baix? T'envio algun plat precuinat?
(d'acord amb la incomprensió, però continua existint la violència, ja m'entens)

No envermelliré, arare, perquè tens raó, tot i que no recordo que portessis ulleres ;-)
Tot i així, ja t'enviaré la propina. concreta el número de compte.
Ens apuntarem, arare, ens apuntarem.

Saps que em moleta més de tot plegat, xurri: aquest sentir-se ofès per anècdotes, aquesta pell tan fina en ocasions i tan gruixuda en altres, aquesta insensibilitat per solucionar els problemes de la casa pròpia, la irracionalitat, aquest perdonar la vida d'uns i dels altres, aquesta falsedat. Avui, xurri, estic especialment emprenyat amb un defensor del poble que no sé quin poble defensa i que des de la cadira que li han concedit graciosament es posa amb mi, que sóc un ciutadà pacífic però que ja... Estic tip dels que m'interpreten i dels que es deixen interpretar. Oi que m'entens?
He llegit bé, xurri, has dit "en faria" (subjecte de l'oració = jo; és a dir, tu). Confió en la teva paraula i em poso al teu servei :-)
D'acord amb la qüestió de l'IMC, encara que, una vegada més estem tocant un món d'hipocresies i debats mediàtics.

Anònim ha dit...

home, tu tranquilo. jo soc de la paz, pau. Pereonw ancara més una vegada. darrera a la teua recepte hem vaig perpetra a meua casa una paella et els nostre arrós( agulha) em vaig torna units uns a les altres com els risotos italians. em tinc interrés només que a culinária catalá, per tindre un petit lloc(restaurant) a Joaquim-Egidio)Taberna-Don-Cidon on perpetro, sabtjada, escalivada, xató, molts coses del teua Catalunya i que tincs molts ganes de una diada torna-hi.
Jo en dic Cidón.

Anònim ha dit...

Em sembla quan en vaig legir al teu correus eletric. que tenius una mica mès de ganas de posar controls que els necessari. Ho sentit encara una miqueta de Prê-jutge(malament). Errors. petits errors amb la llengua, dificulten la compreensiò i vaigen tornant grands.
Ara els meus interressos.
com em puc cometer la oLLa de la escudilla. a veure, tothom sapigueu qui les bombs(malleitoses) es semblam una pilota.
nomès que la pilota. si us plau.

miquel ha dit...

Benvolgut amic joaquim, veig que encara ets viu. :-)Et deixo aquesta pàgina d'internet que em sembla una bona explicació de l'escudella i la pilota:
http://www.lamalla.net/especials/nadal2002/receptes/tradi01.htm

Salutacions