Juan-Eduardo Cirlot. Diccionario de símbolos.
És curiós com en els darrers 15 o 20 anys s’han multiplicat els diables en el nostres país (i els seus balls), seguint una tradició mig adormida que ha esclatat amb força inusitada. Busco els orígens d’aquesta revifalla de dimonis i focs en els temps actuals i no els trobo. Potser, com diu Cirlot, és la sublimació de la necessitat creixent de consumir vides alienes per alimentar-se? El seu simbolisme extern?
Amant del foc en llibertat –i no hi vegeu al·lusions inexistents-, els dimonis actuals – no discutiré la seva plàstica- m’avorreixen: molta espurna i poc foc, i l’insuportable olor artificial, i la monotonia del seus balls, i els timbals eixordadors, i més espectadors que participants... Prefereixo els focs de Sant Joan, on les espurnes són secundàries i domina la flama incontrolable – segons alguns ajuntaments- que es mou segons el vent. Prefereixo el risc de travessar la foguera feta d’andròmines o d’argelagues crepitants: crema del vell i participació de la natura. M’estimo més la il·lusió i la contribució de tots que la festa del grup reduït, uniformat, previsible. El misteri incontrolable del foc supera l’espetec a preu fet, monòton i prosaïcament espectacular. Ara, les forces de l’ordre, convenientment dirigides, faciliten la tasca dels dimonis i posen traves als focs ancestrals: signes del temps, de discursos amb focs d'encenalls i guspires perverses .
Traca final. S’acaba un temps i en comença un altre. Modificacions i transformacions cícliques. Por de la destrucció i esperança en les noves construccions. Tot canvia per continuar igual, o potser no. Ja en parlarem. Demà començo de veritat el nou cicle.
9 comentaris:
Diables i castells augmenten i pugen, sardanes es congelen i limiten, havaneres es mantenen per a públic més que maduret i cantautors de qualitat són minoria-minoria. Això dels diables i els castells ho relacionen amb l'auge dels esports de risc.
tot canvia... quan menys te'n adones fixes la vista enrera i tot el que recordaves d'una manera ja s'ha esfumat, però això és el pas del temps, no perdona. Inclosos els diables canvien... Petons.
Júlia, no se m'havia acudit mai el paralelisme entre correfocs i rafting, i de fet és evident!
En canvi sempre m'ha semblat que la traca final és com un "reset". Un ximpún inequívoc que et diu que la festa s'ha acabat.
Bon inici de cicle, Pere.
aix, i tot aquest revival a més va acompanyat de molt de soroll!!!! i molts (maleits ja) focs artificials per acabar la festa, que de tants que en fan que els he avorrit.... cada vegada semblem més un país de borregos amb la sensibilitat disminuïda..
que vagi molt bé aquest inici de cicle, no siguis gaire dimoniet :)
Doncs mira per aquí ja estem a punt, a punt de començar la Santa Tecla una veritable disbauxa de Diables, Serrallongues, traques i canonades, el que es molt bonic d’aquí es la extraordinària participació de la gent.
http://www.santatecla.org/
Capella virtual. :O
Em permeteu que no digui res de diables, de focs ni res i que pasi de puntetes a dir bona nit amb la veu baixeta-baixeta?
Bona síntesi dels nostres senyals d'identitat, Júlia :-) Els diables i els castellers, cada dia més protegits, com cal.
Tens raó, Esther. Ara, els diables més que canviar es multipliquen d'una manera diabòlica.
S'ha acabat la festa i en comença una altra, xurri, encara que de vegades la tenim molt vista.
Gràcies.
Sí que semblen penosos els moviments, les actituds i les paraules d'algunes masses, hannab, talment com borregos, però és que som molts i l'espai és limitat ;-)
Gràcies.Ei, que ja saps -ho sap tothom- que sóc un angelet, amb les ales hipotecades, això sí.
Els adoradors de santa tecla sou terribles, jaka. que vagin molt bé les festes. Els llamps i trons d'avui en deuen ser un anunci (comença divendres, oi?)
Bona nit -en veu baixeta-, angelet.
epppsss...
qué tal ha anat el començament del nou cicle???
:)
Ha començat, mar, ha començat. Necessito vacances.
Publica un comentari a l'entrada