28.9.06

piccoli e grandi

Llegeixo a Culturas l’article de Joan de Sagarra que parla de la relació entre el seu pare i Pla. Tots dos escriptors són sants de la meva devoció, especialment en algunes de les seves obres, i com diu el seu fill i jo comparteixo en aquest moment, matisos a part: “Lo que sí importa es la obra de ambos, que los consagra como dos gigantes de la literatura catalana del siglo XX.”

No parlaria dels dos escriptors si no fos pel que diu a continuació en el mateix paràgraf i perquè just ahir, en Jaume, un amic amb qui comparteixo aficions per les revistes infantils, em va fer arribar via mail unes imatges de la segona edició de Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Folch i Torres, traduïdes a l’italià (Avventure straordinarie di Cirognino) per Elena Primicerio.

Diu Joan de Sagarra en el seu article, continuant el fragment anterior: “ Fueron los dos escritores más populares del siglo pasado y enseñaron a leer y a disfrutar a millones de catalanes.” És possible que siguin certes les dues afirmacions i que segur que l’article no és el lloc per parlar d’altres escriptors, però potser algun dia apareixerà en algun llibre imprès que un dels escriptors que va realment ensenyar a llegir i a escriure i a gaudir a milions (?) de catalans fou Josep Maria Folch i Torres, a través d’En Patufet i a través de les històries de la seva “Biblioteca Patufet” o de les sentimentals "Pàgines viscudes" (ja n'he parlat alguna vegada). És clar que esmentar i valorar escriptors que van dedicar la seva literatura als infants no sol ser tasca habitual d’aquells que parlem de llibres o de revistes de tant en tant. Solen ser escriptors de gènere que oblidem quan passem de l’infantesa a l’edat adulta i que només mereixen un record sentimental, potser amb algun component irònic, rarament un estudi sociològic o estrictament literari. En el cas de Folch, represaliat per dues dictadures, supervivent en castellà i català durant la postguerra i amb força per continuar, innovador de la literatura infantil, cap dels dos estudis –o ambdós al mateix temps- s’ha fet de forma seriosa, científica, podríem dir -ni es farà-.

En fi, us deixo amb un fragment de la introducció d’Elena Primicerio a l’edició de 1934 ? de Avventure straordinarie di Cirognino, potser algun dia en podríem parlar més.

En Patufet, il più popolare giornale di Catalogna, continua ad essere la tribuna dalla quale Folch i Torres parla ai suoi piccoli amici, ed anche ai grandi, chè molti perseverano anche da adulti nel comprare il giornaletto che amarono da bambini. Per questo, più que al nostro Collodi, può Folch i Torres essere paragonato a quel grande mago che fu Vamba in Italia. L’infinito amore per l’infanzia che animò tutta la vita di Vamba, uscito anch’egli del giornalismo, e direttore anch’egli del più bel giornalino del suo paese, anima anche l’esistenza di questo geniale scrittore catalano. La sua casa è rallegratta dal sorriso di ben sette bambini, che ascoltano estatici le storie narrate dal babbo. E come Vamba fu il padre animatore dell’indimenticabile Confederazione grillesca che si estenteva a tutt’Italia e alle province de Trieste e Trento, allora irredente, così anche Folch i Torres riunì un tempo il suo piccolo esercito di lettori in organizzazioni, che, per il loro carattere nettamente catalanista, vennero sopprese al tempo della dittadura di Primo de Rivera. Ma neppure quest’amarezza è valsa a spegnere nell’animo dell’apassionato scrittore la sacra flamma del suo amore. Lontano oggi da ogni politica, continua instancabile la sua opera di educatore, formando forti tempre di giovinetti, che anch’essi, come il loro eroe prediletto, l’immortale Massagràn, sapranno un giorno bebe operare al servigio della patria.























P. S. Faig una mirada als guardonats amb la Creu de Sant Jordi d'aquest any i em fa gràcia l'aclariment de la pròpia Generalitat: Jordi Soler i Galí: compositor i guitarrista, conegut com a Toti Soler. Si voleu llegir les minibiografies.

8 comentaris:

bitxo ha dit...

Uf! Llegir italià a aquestes hores és massa per al meu cervell, que ja no respon a certs estímuls... Ho deixo pendent per demà, pere. Bona nit! :)

pere ha dit...

Bona nit, bitxo, però pensa que és un italià facilet (em sembla)... i dolç, com sempre ;-)

jbauer ha dit...

Uf! prefereixo en Massagran, em sembla que dec tenir a casa com vint llibres.
L'italià el tinc una mica oxidat, però es mig entèn.

Arare_ ha dit...

Ui! Toti Soler i Jordi Sabatés! (1973)


1. Bicicletes marines (T. Soler)
2. Moyenne girl (J. Sabatés)
3. Poema do Brasil (T. Soler / J. Sabatés)
4. La mariposa de la muerte (T. Soler)
5. Morgue o Berenice (J. Sabatés)
6. Canço de bressol (J. Sabatés)

(algú més té aquest vinil?)

snif snif snif, quina nostàlgia!!!

pere ha dit...

Els amics (i les amigues) d'en Massagran són els meus amics (i amigues)


I 1976, arare:

Tot l'enyor de demà
s'hora baixa
cançó d'aquí
ballarines mecàniques
obertura
annessa

i encara 1973:

el gat blanc
sardana flamenca
tristenge
guisela
taj mahal
d'una manera silenciosa
balada en sol
sevilla
estudi

Hanna B ha dit...

em sona a cigró això de cirognino!
jo era del zoo d'en pitus, que per cert es veu que li van fer un homenatge fa poc! a segon d'egb vam dur tots les mascotes a classe, no vegis la que es va muntar!! jo vaig dur el meu periquito peri. ai mare que m'agafa la nostàlgia...!!!
visca en pitus :)

Arare_ ha dit...

Home, Pere, tampoc t'anava a posar tota la discografia, jo només vaig posar el que toca amb Jordi Sabatés, aquest darrer al piano.

T'adones com en som, de iaios? hehehe! (encara qu no ho sembla, veritat que no?) ;)

pere ha dit...

Visca en Pitus!(no l'he llegit). I visca en Massagran!
Aquest any al seu autor li han donat la creu se sant jordi, no sé si això ho escriuran ara a les portades. Jo demano des d'aquí una creu pòstuma per en Folch.
Tens mascota, ara?

Jo tampoc l'he posada, arare, només els dos únics vinils que tinc.
(mirada a dreta i esquerra, davant i darrere): iaios? Bé, en el meu cas potser ho sembla -tu estàs com sempre- , però les aparences ...