No sé si prosperarà la idea de López Obrador de crear un govern paral·lel, però he de dir que a mi em sembla brillant i, sobretot, molt assenyada. Si la meitat de poble mexicà l’ha votat a ell i l’altra meitat a Calderón –vot més vot menys-, val la pena dividir un país durant tota una legislatura en dues faccions irreconciliables? No és més lògic organitzar dos governs i que cada contribuent triï la seva opció. Total, la cosa consisteix únicament a organitzar dues hisendes, dos ministeris de defensa, i dos de tot. A alguns la proposta els pot semblar agosarada, fins i tot absurda i inviable, però, no tenim aquí dues hisendes? No tenim mossos d’esquadra i policia nacional (i guàrdia civil)?. No tenim tantes dualitats que no enumeraré?. I fins i tot tres opcions si ens considerem ciutadans d’Europa. La diferència és que aquí les opcions funcionen en vertical, de manera desigual, amb supeditació, i la proposta de López Obrador és que allà funcionin en horitzontal. Que el ciutadà vol pagar els seus impostos a López Obrador? Cap problema, els altres els pagaran a Calderón. Que el ciutadà, al cap d’un any, vol passar-se a la Sanitat de Calderón perquè la llista d’espera de la de López Obrador és excessivament llarga? El ciutadà farà bé, ja s’encarregarà el govern paral·lel d’escurçar les seves llistes, I així els exemples que vulgueu. Que tu et decideixes per un i la teva dona per l’altre? Millor, la diversitat és enriquidora.
Ja sé que no és fàcil organitzar un nou sistema com aquest de la nit al dia, i que inicialment pot portar problemes per falta de pràctica, però imagineu per un moment els avantatges, imagineu que ho poguéssim fer a Catalunya, imagineu que s’institucionalitzés. I no vull posar traves a la vostra imaginació.
És possible que el que us dic sigui només la imatge d’una utopia pensada en una nit calorosa d’estiu i que el matí ens retorni a la vulgaritat diürna, conformista i sense imaginació (i sense tequila). Potser sí, però si comença alguna revolució, serà a Mèxic. En tenen la mà trencada. I si no és demà serà en una altra ocasió. Que viva México!
Powered by Castpost
P. S. Sempre és interessant llegir una carta des de Mèxic amb valoracions de primera mà.
5 comentaris:
Dualitat sempre és millor que tripartimenta. Fixa't que tenim dos ulls, dos llavis, dues orelles... i no tres! T'imagines que malament aniria si tinguéssim tres ulls? Què fariem? l'ull dret voldria mirar cap a Madrís i els altres dos cap a Catalunya. Res, tu, al cap d'un temps, tots bornis!
O tres llavis (ai uix, el del mig sempre acabaria mossegat, ara per les dents de dalt, ara per les de baix, buuf buf buf, és molt millor tenir-ne dos)
Tens raó. Apa.
Gràcies pel material recomanat. I pel brindis. I per ser com ets/sou (del verb ser, no d'allò que cobres a final de mes, "oju")
Petons amb núvols i clars (com nassos es tradueix nubes y claros?)
De totes maneres, Arare, com més serem més riurem, si no fos per plorar.
Miraré de trobar més material. De totes maneres veig que la Júlia ja n'ha afegit força.
Un altre brindis (prendre tequila) i un petó.
Llavors ens farien circular per la vorera sufragada per la nostra opció? o carretera? I qué si has de passar per l'altre? peatges? I su una de les dues opcions dóna pensions a les vidues i l'altre els hi treu? qué fas si ets vídua i desinformada? S'hi valdrien les conversions tardanes? Hauries de comulgar amb el teu vot tots 4 anys o t'hi podries repensar a meitat? Perque sino hauries d'estudiar molt el teu vot, res de votar el més guapo o el menys calb, i t'hauries de llegir el programa sencer amb deteniment.
Ufff, quantes decisions - jo m'abstinc (quin rollo!!!).
que viva mexico cabrones!! m'agrada que siguin tant apassionats i tant valents, als usa ho tenien que haver fet els del tal gore quan va haver un merder similar... espero que repeteixin les eleccions que aquests es poden passar la vida discutint!
D'acord, xurri, és una nova situació plena d'interrogants (els de López Obrador ja comencen a rebutjar-la, però quantes vegades es presenta una situació així, un primer esborrany d'una opció política fins ara impensable. Exigeix esforç, concentració, ganes i no sacralitzar les institucions vigents. Potser s'avança al seu temps, potser és un mal exemple, però em fascina, malgrat que sé que els mexicans deixaran perdre l'oportunitat. i si ells ho fan, ja m'explicaràs nosaltres.
Així m'agrada, Hanna (encara que això de cabrones ho trobo una mica fort, pensa que avui em vigilava la meva nebodeta per sobre l'espatlla). Que viva México! encara que en aquesta ocasió no repeteixin les eleccions, potser a la propera. Ai, ai, ai!
Publica un comentari a l'entrada