6.12.06

test cultural

No és cap novetat, però algun mitjà hi torna a insistir: els aspirants a residir al Regne Unit hauran de passar un test cultural si s’hi volen quedar. Es tracta d’”una manera de demostrar el compromís dels immigrants amb els costums i les tradicions del país que el acull i un reconeixement que els dreta van acompanyats de responsabilitats...” Com ja sabeu, les preguntes són d’aquelles que els nadius –algun avantatge ha de tenir ser autòcton- difícilment podrien respondre: en quin any va ser la batalla de Hastings, de quins tres països emigraren els jueus entre 1880 i 1910, fugint de la persecució política i religiosa... Sobre els programes de televisió més populars, segur que els indígenes, sobretot els pensionistes, si que, per desgràcia, podrien respondre, però això es veu que puntua poc.

No cal que us digui que tot plegat em sembla una barbaritat, perquè l’assumpte no està precisament relacionat amb la memòria i amb la creació d'acadèmies per a immigrants, sinó que és una mica més complex. Entenc, però, que els governs no estan per subtileses i per pensar gaire, i que el futur va per aquí. Per si de cas, per si algun dia aquesta aberració arriba a Catalunya, oportunista com sóc, proposo unes quantes preguntes –i demano el percentatge de guanys que em correspongui per ser-ne l’inventor- realment culturals centrades, en aquest cas, en Barcelona -i deixo els barris-.

Quina llibreria hi havia abans en aquest lloc situat en la Ronda de la Universitat, cantonada Balmes (la llibreria Bosch es troba molt a la vora, o ja no?)?

















Quin nom tenia en altres temps aquesta llibreria?

















Quina és la parada de metro –hem de suposar que els immigrants no hi arribaran en taxi- més propera a aquesta llibreria que, per cert, crec que no freqüenten gaire els hispanoamericans?


















Podria continuar i fer una ruta cultural àmplia i variada, però aquestes tres preguntes ja poden ser una mostra del que també s’entén per test cultural, i si no és això, no entenc de què va la cosa. Sobre la tele no faria cap pregunta, que ja tenen els immigrants prou feina a adaptar-se a un país estrany perquè encara algú tingui el sadisme de fer-los mirar (segurament tampoc no necessiten cap estímul en aquest cas, la veritat) els programes de més audiència dels canals públics i privats. Una cosa és que la gent d’aquí sigui masoquista i una altra és que capgirem el cervell dels nouvinguts.

I que cadascú proposi el test que vulgui i l'enviï a la Generalitat, abans que no el preparin els seus funcionaris. O envieu-lo a cada poble, perquè una cosa és "integrar-se" a Catalunya i una altra, per exemple, a ... trieu el poble. Jo ja estic pensant en una pregunta per a T. : quin és el nom del bar que ocupa el lloc on abans hi havia l'única llibreria -no també papereria- de T.?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

la meva és per a tot el escaparat.
"buscar". és una paraula d'origen:
català
castellà
italià
dona la teva explició.

jaka ha dit...

Bona nit Pere.
Em sembla que lo de la integració no va per aquí... ni llibreries ni teles, crec que primer la llengua i bons amics del país disposats a ajudar als nou vinguts, clar que tot depèn del grau cultural dels immigrants... no se, molt, molt complicat...
Estàs fet un fotògraf excel•lent !!!
;)

Anònim ha dit...

hola,
jo és que sóc anglòfil i en certa manera els entenc. Jo no veig el Regne Unit un lloc excloent, de veres, aquella gent tenen una immigració tan elevada que aquí els crítics del tema tindrien espasmes si ho sabessin.
Cada pais té el seu tarannà i als britànics els va molt el rotllo de la tradició.
Jo vaig fer la prova aquesta (va sortir a la BBC un dia) i vaig treure un 40% de respostes correctes. Jo suspenia l'examen en aquell moment.
En el següent viatge a UK vaig buscar el llibret que s'han d'estudiar els examinables. No recordo ara molt bé, però en general demnanaven un cert nivell de coneixements culturals, històrics, d'estructura d'estat, etc, del lloc on pensaven instal.lar-s'hi.
Fredament, comprenc la duresa de l'obligatorietat quant al'examen, però conèixer el lloc on vols guanyar-te el pa no em sembla un crim.
Em sap greu portar-te la contrària, justament en un bloc on acabo d'arribar.

Xurri ha dit...

Ai ai ai, que em quedo sense papers: pere, 1 de 3 (potser 2??), i amb dubtes.

casumtot.

júlia ha dit...

Crec que aquí, no sé si en Mas, proposava una cosa d'aquestes, de demanar coneixements culturals als nouvinguts. Sobre preguntes que els autòctons no respondrien, he de dir que molts profes de matèries diverses no saben el que pregunten i han de consultar les guies aquestes que fan les editorials.

Castells, Herder, Universitat, potser? Em puc quedar a Barcelona? De tota manera la memòria em falla, ja. La Bosch crec que és especialitzada en nosequè, ara. La Castells i la Bosch eren 'les llibreries' fa anys. No podies remenar com ara i els llibreters no eren tan atents, però hi trobaves cosetes.

Això és com allò de l'evangeli de qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, qui estigui lliure d'ignorància que faci la primera pregunta.

Papitu ha dit...

A la cantonada Ronda Universitat amb el carrer Balmes hi havia la Llibreria Castells. Aquesta llibreria tenia un complex sistema de taulells organitzats per temàtiques que més d'una vegada em va costar haver de repetir la cua.

La llibreria Alibri abans es deia Herder. Desconec el motiu del canvi.

Per arribar a la llibreria Hispano-Americana cal baixar a la parada de metro de Universitat. Sempre m'han sorprès el nom d'aquesta llibreria doncs a dins un no hi pot trobar pas llibres d'en Cortazar, Neruda o Borges sinó més aviat llibres sobre computació i mogudes tecnològiques més pròpies del Nord-Americans.

Al teu test hi hauries d'afegir una pregunta més ¿Quin era el nom d'una històrica llibreria que hi havia al carrer Consell de Cent entre Aribau i Enric Granados, costat muntanya?

Salut i que la barbàrie no se'ns mengi a tots plegats.

pere ha dit...

Uf, Joaquim! Possiblement "buscar" és un mot d'origen castellà que s'extén molt durant el XIX, fins a fer desaparèixer "cercar" en molts àmbits o territoris. De totes maneres, no ho tinc gens clar. Les indicacions de l'Alcover-Moll o de Coromines no acaben de ser definitives i jno sé si darrerament hi ha algun estudi interessant sobre el tema. El que és segur és que en els territoris que jo conec del sud -alguns amb poca penetració del castellà- "buscar" es feia servir molt i "cercar" era pràcticament desconegut. Segur que el coneixes, però per si de cas, deixa'm que et posi el web on pots trobar aquest diccionari que segur que et divertirà: http://dcvb.iecat.net/

Fins i tot el concepte d'integració i les seves possibilitats i necessitat és un tema complex, jaka. Jo en puc opinar, però el tema em supera per molts cantons i per diverses raons.
(gràcies per la floreta fotogràfica: ets una amiga.

De fet, Joan, no em portes la contrària. El que jo dic és que conèixer no és sinònim de pertànyer. Que una persona sàpiga quina és la hsitòria d'un país, etc., no garanteix absolutament res sobre la seva integració, lúnic que certifica és que sap allò que diu el llibret, però pot desconèixer la mentalitat profunda (si és que això existeix) dels habitants del territori, de les seves motivacions... Crec que només la convivència amb els nadius -algusn uns complets ignorants sobre la història del seu propi país- pot aconseguir que es conegui on s'ha anat a parar.
De totes maneres, aquest és un tema epr parlar en directe, més si tenim en compte que les concepcions d'un mateix país poden ser ben diverses per part dels seus propis habitants.

No m'estranya que en aquestes hores de la nit -d'on surts?- no tinguis clares les imatges ;-) De totes maneres, no em facis tu un test cultural que sé que no l'aprovaria. Et dono els papers si tu me'ls dones.

Un gran descans els solucionaris :-), Júlia.
Sí, aquí també s'havia suggerit de fer una cosa semblant, d'"il·lustrar" els nouvinguts. Ja es fa a altres països.
Premi, Júlia, però te l'hauràs de repartir amb en Papitu. La Bosch ara s'ha traslladat a la Diagonal, prop del passeig de Sant Joan.

Jo no ho hauria fet millor, papitu. En realitat jo no ho hauria encertat tot ni hauria sabut donar gaires detalls.
Tens raó, m'he oblidat aquesta llibreria tan estimada que esmentes. L'hauré de proposar en el pròxim test. Llàstima que no tingui cap foto de les mostres de barbàrie que hi van perpetrar algunes vegades.
Resistirem.