No entenc el temps ni a mi mateix, temporalitat canviant endavant i endarrere, d’una altra manera que no sigui la pura subjectivitat. La Joana –abans m’ho ha mig preguntat l’Anna, que deixarà de ser-ho dintre de poc- em diu que avui sóc un palíndrom. Entenc més els palíndroms que els anys.
El mestre em deia –trio-:
E los hòmens que neixen sots En Júpiter deuen esser alegres per ço car la vida d’hòmens sia majorment per humiditat e calor... E los hòmens sanguinis són naturalment pus lleials que altres e més fien en tots homes e no són murmuradors ni maldients, e pus volenters ensenyen ço que saben pus que altres homes, per ço que amen més que altres homes per raó de liberalitat de foc e de l’abundància de l’àer.
[...]
E per aiçò l’hàbit de sciència que han los hòmens de Júpiter, so és a saber dejús ells nats, han sciència lleial e palpable e lleugera d’entendre, car hom sanguini no té naturalment secret.
[...]
E per aiçò los hòmens sanguines son atrobadors de novelles maneres més que altres hòmens. E los malencòlics stan pus fortament a les antigues costumes que a les novelles.
Ramon Llull. Tractat d’astronomia.
El mestre l’encerta en aquest moment, encara que dintre de res s’equivoqui gairebé en tot. Jo, per un instant, aturo el temps en aquesta dimensió que em convé, mentre em busco en un univers paral·lel on aneu a saber si em trobaré. Avui, potser, entre Rusiñol i Vázquez Montalbán, o en l’un i l’altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Doncs no m'havia adonat del fet que sóc un palíndrom permanent (a causa del meu nom) i un de temporal (a causa de la meva edat). Aquest darrer, com bé dius, deixarà de ser-ho dintre de poc. Em queden pocs dies per gaudir d'aquesta situació peculiar. Si t'has de perdre en algun univers, si vols et puc deixar el meu. Petons palindròmics ;)
Quan deixis de ser palíndrom, la suma dels teus números serà una xifra màgica i la multiplicació serà una altra xifra simbòlica, així que tindràs un any ple de possibilitats, importantíssim, ple de canvis positius i de continuïtats satisfactòries. Recorda que jo, que ho sé, he estat el primer a dir-t'ho.
Gràcies, bitxo, però en el teu univers no em perdo mai, em retrobo sovint i et trobo sempre.
Petons de bons auguris.
Podria ser, que t'ajudés Rusiñol?
121?
o és un altre múltiple de 11?
:o)
Xurri, dolenta! O no.
I múltiple de 5.
Publica un comentari a l'entrada