16.12.06

pantalles

El pececito cautivo en una pecera que decoraba el programa de libros de la televisión municipal de Barcelona desaparece al fin de la pantalla con todo su equipo. Por falta de audiencia, se cierra un chiringuito que obtuvo premios gracias a intereses políticos y editoriales. Salvo ese pescadito, no aporto nada nuevo para hacer de los libros algo televisivamente interesante.

Dec ser dels pocs blocaires que miren o confessen mirar la tele. Ahir, buscant al TVMania els programes de les diferents cadenes i fullejant la resta de la revista, em vaig trobar les paraules d’un tal Roglan que he transcrit més amunt. No tinc ni punyetera idea sobre quin programa parla, però suposo que ell tampoc no en té, perquè, pel que dedueixo, si és que l’ha vist una estona, la seva mirada ha quedat captiva d’un peixet en una peixera. Una professió descansada aquesta en què et paguen per explicar el que no has vist ni has llegit, una professió en què alguns veuen poques coses fora de la seva peixera, petita, rodona, equidistant, prefabricada.

Segueixo, ja començat i no l’acabo de veure –sembla que m’he perdut Màris Serra, Salvador Sostres i d’altres-, el nou programa de 8tv Amics, coneguts i saludats, dirigit per Josep Puigbó en què quatre personatges representatius de l’opinió dels catalans parlen sobre el divorci que existeix entre els polítics i la societat. No havia sentit mai en directe Joel Joan, representant dels joves, pontificant sobre aquest tema: el seu rigor argumental, la precisió i varietat del seu lèxic, la seva gestualitat, m’aclaperen. Els altres contertulians no aconsegueixen en cap moment desmuntar –alguns ho mig intenten- l’encert de les seves opinions. La diafanitat i contundència amb què s’expressa i els moviments corporals que remarquen les frases més importants no tenen rèplica possible. Quin gran guionista i actor!

Excel·lent programa larumbatomba, de BTV. Ja ho havia dit? Doncs ho confirmo. I interessant i divertida pel·lícula la que ens ha ofert avui el mateix canal, millor que La vida és bella d'un tal Benigni.

Cap comentari: