La proposta és aquesta: Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.
El resultat és una interrogativa: ¿Però es deia de veritat Elisabet?
El llibre és el que teniu en la imatge del final.
La novel·la està al capdamunt d’una pila de cinc llibres que tinc al costat del teclat de l’ordinador. Com en el cas de l’Arare, és un llibre per regalar que he fullejat una mica aquests dies i que ja hauria d’haver donat perquè el primer capítol comença l’u de desembre i el millor seria llegir un capítol cada dia, fins arribar al 24 de desembre. És un calendari d’advent sense dibuixos que em sembla deliciós:
“Va córrer cap allà, el va agafar i el va ensenyar al pare. Tenia un dibuix de Josep i Maria inclinats damunt el petit nen Jesús al pessebre. Al darrere hi havia els tres Reis d’Orient de genolls. Fora de l’estable hi havia els pastors amb totes les ovelles, i del cel baixaven els àngels. Un d’ells bufava una trompeta.
El calendari tenia els colors mats com si hagués estat al sol tot un estiu. Però el dibuix era tan maco que a Joakim gairebé li va fer pena...”
I comença la història màgica.
(I el meme de llibre que tens a la tauleta de nit, al bany –potser?- , a la guantera del cotxe...? Un altre dia?)
I ara trencaré el costums dels darrers memes que m’han enviat i diré possibles continuadores per estricte ordre alfàbètic, no fos cosa que...:
La Clara, que llegeix no se sap quants llibres a la vegada.
L’Esther, que va arribar aquí a través de Pere Calders (o no?)
La Gemma, que és una de les primeres i que darrerament no ens vol dir res ;-)
La Hanna, que com que el meme és curtet segur que ens dirà alguna cosa. No em facis quedar malament, o sí.
No, Katrin, no te’n lliuraràs, encara que ja hagis respost. Et pensaves que me n'havia oblidat?
La Lluna (com es deu dir aquesta noia?) que sempre té més d’un llibre obert.
I tu, Violant, la pessebrista que ens immortalitzarà, no diràs la teva?
Que només eren cinc? El set és un número més interessant. Que no hi ha paritat? Ah, buenu. I em quedo curt.
6 comentaris:
Moltes gràcies per la teva aportació, Pere-saragatona. Tal com li he dit al Pensador, és curiós (molt curiós) anar observant què té la gent a la seva taula, al costat de l'ordinador. UN dia d'aquests potser m'inventi un meme de fotos. Quà hi ha a la teva taula? (la meva és tan caòtica que abans l'hauria d'ordenar
Un petó de dissabte!!)
Apa, Saragatona, que totes les triades són noies joves i, m'imagino, boniques, ep, he, he. Aquí la paritat és a l'inrevés. Jo també li he enviat a Violant, em sembla que hi haurà repeticions.
Hola Pere i Júlia, és cert que m'ho heu demanat els dos. Ja he realitzat la meva aportació!
Petons!
Ha estat un plaer, Arare. No només curiós sinó suggerent: prenc nota d'alguns títol.
Et guanyo en tauka caòtica, sense cap dubte. Pel meme fotogràfic tens la meva adhesió incondicional (uf, això sona malament, oi?).
Se'm beu gaire el llautó, Júlia? De totes maneres, pensa que tu ja estaves compromesa :-) I a més, m'has fet compartir la Violant.
Ja veus quin èxit, Violant.
Per cert, el meu èxit ha estat relatiu: ho recordaré. Vaig a apuntar noms a la llibreta... a veure...
tard, però a temps :) ara vaig!
Pere, no he llegit "El misteri de nadal" però m'has fer agafar curiositat...
Gràcies a la Hanna també he fet la meva aportació.
Arare, conta amb la foto de la meva taula!
Publica un comentari a l'entrada