10.12.06

morts i naixements: la vida continua.

Fa uns quants posts, de fet ara fa dos mesos, el Llibreter, ens assenyalava el seu mapa íntim de llibreries, ens deixava els records i els llibres de llibreries de diverses ciutats on s’havia trobat bé, llibreries on podem anar resseguint les seves passes i on podem sentir, o no, la complicitat que ens proposa. En definitiva, llibreries vives. Els nostres mapes íntims, però, també estan formats de morts, sobtades o anunciades, de llibreries que no podrem trepitjar més. Barcelona –cadascú que carregui amb els seus cadàvers- està plena de desaparicions sense a penes epitafi, de prestatges en el record, de llibreters adustos o simpàtics desapareguts al llit o amb els catàlegs a la mà.

De la mateixa manera que en alguns edificis podem trobar plaques que recorden que allí va néixer tal o qual escriptor o es va fundar determinada tertúlia literària o es van reunir uns quants per fundar una revista, caldria situar una placa que assenyalés el lloc que ocupava una llibreria, i la data de naixement i mort, i que ara s’ha convertit en un supermercat, una bugaderia, un locutori telefònic, una botiga de roba; en fi, establiments molt més pràctics, però, no m’ho negareu, menys atractius pels que soleu passar per aquí. Com és que si escriptors, tertúlies, revistes, tenen placa a l’edifici i web a Intenet, no s’ha fet el mateix amb aquests llocs que reunien sota un mateix sostre escriptors i revistes? La resposta és òbvia, no cal donar-li voltes.

I no, no faré un mapa íntim amb vivències de llibreries on ja no ens podrem perdre més que en la memòria, però deixaré anar alguns noms que cadascú pot completar amb els seus propis morts i els que jo em deixo i segurament compartiríeu.

La llibreria Porter, on a part dels llibres nous podies trobar, si els buscaves, llibres vells en el desordre del fons. La llibreria i editorial Bastinos: algú la sap situar? La llibreria Francesa, fagocitada per uns llibres que prometen la felicitat... No continuo, ni afegeixo llibreries de vell, que sembla que no existeixen.

De fet aquest post és un pretext per deixar especialment constància d’una llibreria i un personatge que Papitu em suggeria fa uns dies. Una llibreria situada al carrer Consell de Cent, a quatre passes de la Universitat, que no només venia llibres sinó que treballava pel país –què és això de treballar pel país?: teniu raó- , o, més ben dit, pels països de llengua catalana, que feia manifestos, que proporcionava documents d’identitat oficiosos, que patia còctels molotov i pintades feixistes –no calia anar a València-, que ens va anar despertant o mantenint la consciència nacional –pannacional?-. En definitiva, una llibreria i un llibreter –i fills- que no només venia llibres, una llibreria que ara seria una raresa, un anacronisme, potser una visita obligada per als turistes. Llàstima.

















He sigut incapaç de recordar si l’antiga llibreria ara és la Galeria Contrast o bé el restaurant La ternerita, de “propera obertura”. Tant és. A la fi, una botiga alimenta l’esperit i l’altra alimentarà el cos.

P. S. M’ha semblat un meme interessant el que ens preguntava el llibre que teníem més a mà: quina quantitat i diversitat d’obres!, fins i tot he pogut saber què llegeix una vaca -ei, Katerina- i m'ha semblat una bona proposta. Ep, que ho dic de veritat: en un moment Internet s’ha omplert de llibres i de circumstàncies lectores. No passa cada dia.

Encara que més endavant potser faré algun altre suggeriment, no voldria acabar el post sense recomanar un autor per aquest Nadal: Toni Cucarella.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

pere, ja sé que tinc deures pendents... però m'he esforçat i tot i no haver fet els teus deures... he postejat!!!!

després de parlar una estoneta amb la mar m'he animat, he sortit de casa, i ara mentre espero que la noieta de casa torni de festa... he postejat i te'l dedico a tu!

Petonets!

miquel ha dit...

Gràcies per la dedicatòria: m'agrada aquest post com els dels millors temps (em falta l'emoticon del somriure que trobaria al teu bloc). I no diré res més fins que facis aquests deures tan curtets.

Papitu ha dit...

Va ser el meu pare qui em va obrir les portes d'aquesta llibreria (i d'altres), les nostres passejades de tarda quan tornava de l'escola quasi sempre incloïen una visita a la Llibreria Ballester. Hi anava per consultar l'estat de la darrera comanda, per revisar les novetats o per fer-la petar amb els amos. Jo només era un marrec que fullejava contes per a la quitxalla segut a terra i que rondinava si la visita s'allargava massa, tot i així, aquestes visites em van obrir els ulls al món de la lectura i posteriorment a la manca de normalitat de la nostra llengua. En definitiva la llibreria Ballester, més enllà del que va ser per la nostra llengua i cultura, per mi és un tendre record de la infància.

Pere, gràcies per la cita. Fa poc que vaig passar per allí i també em vaig quedar amb el dubte d'on era exactament la llibreria. Sens dubte hi cal una placa.

Una altre llibreria desapareguda, no fa pas massa, i que formava part de la meva ruta habitual és la dels Tartessos al carrer Canuda de Barcelona (davant del Decathlon).

Salut!

Katerina ha dit...

Bona tarda Senyor Saragatona,
Com cada dia avui també passo pel seu magnífic bloc que tant m’ajuda a il•lustrar-me una mica mes i així poc a poc soc una miqueta mes sàvia o si mes no, no tant tonta.
Per mi ha estat un honor que em mencioni i que hagi trobat interessant les meves lectures, i es que les vaques llegim (al menys jo) i com vostè sap també en ocasions volem.
Moltes gràcies per la seva visita al meu bloc.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

miquel ha dit...

Un bon aprenentatge de país, Papitu. Jo ja era una mica més gran. Jo també ho trobo,que caldria recordar públicament la tasca de la Públia i d'en Ballester, però em temo que les coses no van per aquí: un passat massa remot i insignificant per als qui avui tenen possibilitat de dir alguna cosa que arribi a tothom.

Vostè, Katerina ja és prou sàvia, però m'agrada que vingui a passejar-se pel meu prat no sempre prou verd. En canvi és un plaer passejar-me pels seus prats, tant si vola com si pastura. Ens falten més vaques com vostè, encara que no tinguin la varietat de models que vostè posseeix :-)