morts i naixements: la vida continua.

Fa uns quants posts, de fet ara fa dos mesos, el Llibreter, ens assenyalava el seu mapa íntim de llibreries, ens deixava els records i els llibres de llibreries de diverses ciutats on s’havia trobat bé, llibreries on podem anar resseguint les seves passes i on podem sentir, o no, la complicitat que ens proposa. En definitiva, llibreries vives. Els nostres mapes íntims, però, també estan formats de morts, sobtades o anunciades, de llibreries que no podrem trepitjar més. Barcelona –cadascú que carregui amb els seus cadàvers- està plena de desaparicions sense a penes epitafi, de prestatges en el record, de llibreters adustos o simpàtics desapareguts al llit o amb els catàlegs a la mà.

De la mateixa manera que en alguns edificis podem trobar plaques que recorden que allí va néixer tal o qual escriptor o es va fundar determinada tertúlia literària o es van reunir uns quants per fundar una revista, caldria situar una placa que assenyalés el lloc que ocupava una llibreria, i la data de naixement i mort, i que ara s’ha convertit en un supermercat, una bugaderia, un locutori telefònic, una botiga de roba; en fi, establiments molt més pràctics, però, no m’ho negareu, menys atractius pels que soleu passar per aquí. Com és que si escriptors, tertúlies, revistes, tenen placa a l’edifici i web a Intenet, no s’ha fet el mateix amb aquests llocs que reunien sota un mateix sostre escriptors i revistes? La resposta és òbvia, no cal donar-li voltes.

I no, no faré un mapa íntim amb vivències de llibreries on ja no ens podrem perdre més que en la memòria, però deixaré anar alguns noms que cadascú pot completar amb els seus propis morts i els que jo em deixo i segurament compartiríeu.

La llibreria Porter, on a part dels llibres nous podies trobar, si els buscaves, llibres vells en el desordre del fons. La llibreria i editorial Bastinos: algú la sap situar? La llibreria Francesa, fagocitada per uns llibres que prometen la felicitat... No continuo, ni afegeixo llibreries de vell, que sembla que no existeixen.

De fet aquest post és un pretext per deixar especialment constància d’una llibreria i un personatge que Papitu em suggeria fa uns dies. Una llibreria situada al carrer Consell de Cent, a quatre passes de la Universitat, que no només venia llibres sinó que treballava pel país –què és això de treballar pel país?: teniu raó- , o, més ben dit, pels països de llengua catalana, que feia manifestos, que proporcionava documents d’identitat oficiosos, que patia còctels molotov i pintades feixistes –no calia anar a València-, que ens va anar despertant o mantenint la consciència nacional –pannacional?-. En definitiva, una llibreria i un llibreter –i fills- que no només venia llibres, una llibreria que ara seria una raresa, un anacronisme, potser una visita obligada per als turistes. Llàstima.

















He sigut incapaç de recordar si l’antiga llibreria ara és la Galeria Contrast o bé el restaurant La ternerita, de “propera obertura”. Tant és. A la fi, una botiga alimenta l’esperit i l’altra alimentarà el cos.

P. S. M’ha semblat un meme interessant el que ens preguntava el llibre que teníem més a mà: quina quantitat i diversitat d’obres!, fins i tot he pogut saber què llegeix una vaca -ei, Katerina- i m'ha semblat una bona proposta. Ep, que ho dic de veritat: en un moment Internet s’ha omplert de llibres i de circumstàncies lectores. No passa cada dia.

Encara que més endavant potser faré algun altre suggeriment, no voldria acabar el post sense recomanar un autor per aquest Nadal: Toni Cucarella.