Bons dies per llegir i mirar una pel·lícula antiga o nova, sempre que us pugueu escapar un moment dels interminables àpats que potser vosaltres mateixos heu ajudat a perpetrar. Si algú té la paciència de resseguir el meme de “la pàgina 123”, pot trobar llibres força interessants, d’ahir i d’avui. I deixeu-vos d’històries
Fa un quant temps que a casa nostra es pateix de manament. Tothom classifica, tothom mana; no hi ha escriptor que agafant la ploma no mani el que hem d’ésser, no marqui un pentagrama estètic, i pobre del que no el segueixi! S’ha de ser això, s’ha de ser allò. S’ha acabat el romanticisme. S’ha de ser parnassià fins a cert punt; s’ha d’estilitzar, no s’ha d’estilitzar; els versos han de ser de làpida, o de pedra picada, o de bronze, essent així que hi hauria una forma de dir les coses clares i precises només dient una cosa: els versos han de d’ésser bons, i si ho són, siguin romàntics, siguin parnassians, siguin clàssics, estan bé, perquè són bons, per més que diguin les estètiques..
Santiago Rusiñol. Coses viscudes.
-Sí, però els versos bons són ...
-Ja hi tornem?
-------------------------------------------------------
Encara que diguin que era d’origen italià, jo estic convençut que Joseph Barbera (Barberà per als amics) tenia els seus avantpassats al Montsià. 95 anys és una bona edat per acomiadar-se. M’hi jugo el que vulgueu que ara s’ho està passant tan bé com encara ens ho fa passar a nosaltres. Us he triat un Strauss genial que s’adiu molt amb l’esperit de les festes. Que no teniu vuit minuts? Llàstima. No, la resta del post no té cap interès.
-------------------------------------------
Miro part de la gala dels Premis Barcelona de cinema que ens confirmen les pel·lícules catalanes més importants. Aquests ho tenen molt clar, no com els de Frankfurt. Millor pel·lícula en versió original en català: Honor de cavalleria. Millor pel·lícula, i altres premis: Salvador. Podeu seguir consultant les nominades i llegir alguna cosa sobre les premiades. Diria “Apaga i vamonus” si pensés que cinema català i llengua catalana tenen alguna cosa a veure i si... no que són dies de pau.
20.12.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Pere, el vaixell ja ha salpat. Benvingut a bord!! Bon Nadal!!!
jajaja :)
gràcies una abraçada!
Una mica patètic veure el Puigcorbé i la Sardà, ex rebels amb causa, en pla gala dels óscars nostrats, fent gracietes. Sobre premis i guardons, a algú li han de donar, ja sabem com van, aquestes coses.
ep, que jo aquest any em mantinc en l'estatus oficial de soltera i això vol dir que sóc de nou la pinxe de la família i farciré la pava i rostiré les prunes i faré la beixamel i tallaré els torrons i tot el que se'm requereixi. si puc fugir potser em miraré els especials any 2006 de la tele que és el que més em motiva :)
jo també estic segura que el senyor barberà era del segrià. el meu nic li deu una miqueta a ell i al seu soci...
qui diu segrià diu montsià :)
em senble que passa pertot arreu.
fet al Brasil, abans tot és només que brasiler. després ja lo sap, pot se inclus cine, kino, kinetic, fotografiada en moguda, clar n'hi ha també de bo.
abss
errata: on es va legir, Inclus, pot ficar millor inclòs. o encara: fotografiada en moguda per moguda de una fotografiada,La pel·lícula té un parell d'escenes mogudes; la resta és bastant morta.
8 minuts ben gastats. Gràcies.
Torno a fer caixes, ains!
Gràcies per la benvinguda per avisar-me, Violant. Ha sortit fantàstic! Bon Nadal!
M'alegra que t'hagi fet passar una bona estona, aiguamarina. Una abraçada.
Sí, Júlia. Aquestes repeticions any rere any de les mateixes o semblats agudeses...
Sabem com van, però és curiós que determinades manifestacions artístiques tinguin unes respostes diferents de les altres; em refereixo als mitjans, però també entre professionals de l'art i públic.
Ja m'agradaria, doncs, apuntar-me al que perpetraràs (soltera o semisoltera?)Quin canal? O aneu fent zapping?
Una bona tria de nic, no ho havia pensat, fixa't.
Qui diu montsià diu segria ;-)
El que passa, anònim, és que aquí fet a catalunya no sempre vol dir català, no sé si fet al brasil vol dir sempre brasiler. Crec que hauré d'anar algun dia cap al teu país, perquè des de la distància no és fàcil conèixer.
Si t'ha agradat estic satisfet; fixa't només 8 minuts i tota una història de gran "intensitat".
Què vols dir que tornes a fer caixes? Tornes?
Torno - que estava descansant... uff, passat el canvi de feina i passat el canvi de pis, avui torno una mica a la normalitat (si és que s'en pot dir normalitat d'aixó), i per fí tinc una conexió i puc mirar els blocs. Que per cert, amb tota la gent que ha migrat els posts, avui al conectar el bloglines tenia 511!!!! posts per llegir. Malgrat molts siguin producte de les migracions a beta, n'hi deuen haver molts de nous: crec que ho dividiré, aixó. Apale, bon nadal.
Publica un comentari a l'entrada