els altres col·leccionistes

Qui no es gasta la doble de Nadal* abans de cobrar-la deu ser perquè s’ha atabalat tant en veure l’allau d’ofertes que s’ha tancat a casa completament incomunicat i no pensa sortir fins després de Reis, de rebaixes.

A més de les ofertes habituals d’aquestes dates: arbres de totes les textures i colors, fins i tot de granja, boles i altres ornaments exactament igual de variats, figures de pessebre artesanals i made in Xina, el gruix de compres personals i per a regals es concentra en l’electrònica: càmeres fotogràfiques o de vídeo, reproductors-gravadors de DVD, que potser quedaran obsolets dintre de dues temporades, la rentadora que fa dos anys que mig funciona... En fi, tampoc voldria allargar-me en un llistat i en uns detalls que sé que alguns i alguns m’agrairíeu.

El que potser no heu pensat és que aquests dies també podeu comprar ART; sí, així, en majúscules. No em refereixo a una simple novel·leta, que també és art, tot i que els seus autors més que artistes se solen denominar escriptors, em refereixo a l’art de veritat, a la pintura i a l’escultura, a aquestes manifestacions artístiques que no només són un gaudi per a la vista i l’esperit sinó una inversió que en moments de penúria econòmica us pot resoldre la vida. I és aquí quan algú es deu preguntar que què diu aquest boig, que si s’ha pensat que amb les nostres exigües pagues ens podem permetre el luxe d’invertit en art. I és clar que sí. Qui de vosaltres no té 45 € per comprar un quadre que al cap d’un temps prudencial ha doblat, triplicat... sextuplicat el seu valor. Us parlo, ja ho deveu haver endevinat, dels hipermercats d’art i de les exposicions de pintures de petit format que des de finals de novembre s’organitzen a Barcelona i no sé si en altres parts del territori nacional.

Segur que teniu 45 € per invertir en l’hipermercat de la Sala Vinçon del passeig de Gràcia. És veritat que si teniu la mateixa sensibilitat artística que jo, és possible que les pintures que aneu comprant vagin baixant de valor al llarg dels anys, però, en aquest cas, sempre us quedarà el consol de pensar que els que s’equivoquen són els altres, que és el mercat que no ha sabut descobrir les qualitats que van fer que anéssiu a casa tan cofois amb la vostra petita obra d’art.

En les galeries que exposen en petit format els preus són una mica més alts. Us presento dos exemples. La sala Arnau (Provença, 376), que és sobretot un taller de marcs, ofereix l’obra de 152 artistes –les parets semblen un llistí telefònic amb imatges: fins a tres Carbonells diferents-, en unes mides que van des del 16x27, a partir de 180 €. En la galeria Jordi Barnadas (Consell de Cent, 347), la situació és semblant, amb la diferència que aquí les obres no tenen marc, però les podeu penjar igualment.

No cal que us indiqui més llocs. Sortiu, trepitgeu la ciutat, descobriu, invertiu, sigueu feliços, feu feliç algú. Penseu que allò que compreu no té data de caducitat, que, en darrer terme, la vostra adquisició podrà anar a parar a les mans d’un brocanter, que, sense preocupar-se en la seva restauració, intentarà vendre-la a algun incaut a un preu relativament irracional. I si després del que us he dit encara no esteu convençuts o us sentiu una mica deprimits, feu una mirada a qualsevol hipermercat o exposició de petit format, encara que només sigui per pensar davant d’una obra d’art: “això també ho faria jo”. Aneu a saber si descobriu una vocació artística que teniu molt amagada al vostre interior. Aneu a saber si aconseguireu un capital i una fama que les vostres ocupacions actuals no us proporcionaran mai.












* els qui en aquest moment no disposeu de paga doble ni de qualsevol altre sou, no us preocupeu, que per això estan els bancs i les caixes d’estalvi. De seguida que els digueu que la vostra demanda d’un crèdit és per invertir en art, us concediran tot el que demaneu, o gairebé: sigueu convincents.