13.12.06

els altres col·leccionistes

Qui no es gasta la doble de Nadal* abans de cobrar-la deu ser perquè s’ha atabalat tant en veure l’allau d’ofertes que s’ha tancat a casa completament incomunicat i no pensa sortir fins després de Reis, de rebaixes.

A més de les ofertes habituals d’aquestes dates: arbres de totes les textures i colors, fins i tot de granja, boles i altres ornaments exactament igual de variats, figures de pessebre artesanals i made in Xina, el gruix de compres personals i per a regals es concentra en l’electrònica: càmeres fotogràfiques o de vídeo, reproductors-gravadors de DVD, que potser quedaran obsolets dintre de dues temporades, la rentadora que fa dos anys que mig funciona... En fi, tampoc voldria allargar-me en un llistat i en uns detalls que sé que alguns i alguns m’agrairíeu.

El que potser no heu pensat és que aquests dies també podeu comprar ART; sí, així, en majúscules. No em refereixo a una simple novel·leta, que també és art, tot i que els seus autors més que artistes se solen denominar escriptors, em refereixo a l’art de veritat, a la pintura i a l’escultura, a aquestes manifestacions artístiques que no només són un gaudi per a la vista i l’esperit sinó una inversió que en moments de penúria econòmica us pot resoldre la vida. I és aquí quan algú es deu preguntar que què diu aquest boig, que si s’ha pensat que amb les nostres exigües pagues ens podem permetre el luxe d’invertit en art. I és clar que sí. Qui de vosaltres no té 45 € per comprar un quadre que al cap d’un temps prudencial ha doblat, triplicat... sextuplicat el seu valor. Us parlo, ja ho deveu haver endevinat, dels hipermercats d’art i de les exposicions de pintures de petit format que des de finals de novembre s’organitzen a Barcelona i no sé si en altres parts del territori nacional.

Segur que teniu 45 € per invertir en l’hipermercat de la Sala Vinçon del passeig de Gràcia. És veritat que si teniu la mateixa sensibilitat artística que jo, és possible que les pintures que aneu comprant vagin baixant de valor al llarg dels anys, però, en aquest cas, sempre us quedarà el consol de pensar que els que s’equivoquen són els altres, que és el mercat que no ha sabut descobrir les qualitats que van fer que anéssiu a casa tan cofois amb la vostra petita obra d’art.

En les galeries que exposen en petit format els preus són una mica més alts. Us presento dos exemples. La sala Arnau (Provença, 376), que és sobretot un taller de marcs, ofereix l’obra de 152 artistes –les parets semblen un llistí telefònic amb imatges: fins a tres Carbonells diferents-, en unes mides que van des del 16x27, a partir de 180 €. En la galeria Jordi Barnadas (Consell de Cent, 347), la situació és semblant, amb la diferència que aquí les obres no tenen marc, però les podeu penjar igualment.

No cal que us indiqui més llocs. Sortiu, trepitgeu la ciutat, descobriu, invertiu, sigueu feliços, feu feliç algú. Penseu que allò que compreu no té data de caducitat, que, en darrer terme, la vostra adquisició podrà anar a parar a les mans d’un brocanter, que, sense preocupar-se en la seva restauració, intentarà vendre-la a algun incaut a un preu relativament irracional. I si després del que us he dit encara no esteu convençuts o us sentiu una mica deprimits, feu una mirada a qualsevol hipermercat o exposició de petit format, encara que només sigui per pensar davant d’una obra d’art: “això també ho faria jo”. Aneu a saber si descobriu una vocació artística que teniu molt amagada al vostre interior. Aneu a saber si aconseguireu un capital i una fama que les vostres ocupacions actuals no us proporcionaran mai.












* els qui en aquest moment no disposeu de paga doble ni de qualsevol altre sou, no us preocupeu, que per això estan els bancs i les caixes d’estalvi. De seguida que els digueu que la vostra demanda d’un crèdit és per invertir en art, us concediran tot el que demaneu, o gairebé: sigueu convincents.

7 comentaris:

Arare_ ha dit...

Pere, només és una prova, no puc deixar comentaris, així que no sé què fer, arggggggg...

Quants quadres t'has comprat, eh' eh? eh? (a veure si passes per la Casa Saladrigas de Blanes, que no et caldrà comprar res i veuràs les pintures del Miquel Gelabert, jove pintor blanenc que... )

;)

Arare_ ha dit...

Oleeeeeeeee, m'ha deixat escriure!!!!!!!!

aiguamarina ha dit...

Doncs a mi que m'agraden les coses curioses, casi que em comprava una peça d ela Dolors, que els artistes els tenim més aprop que no creiem, i si tot aixó de valdre més o menys ho deixem de banda, casi que per gaudirla un ja n'hi ha prou.

Besets!

júlia ha dit...

Veig que avui funciona, funciona!!! Doncs, com tu dius, perdo el respecte davant d'obres que em fan pensar en què les podria haver fet jo. No entenc massa com es mou el mercat de l'art modern, la veritat. Fa un temps escoltava un debat sobre el tema, hi ha qui opina que amb el temps s'admetrà que molta d'aquesta obra moderna és un frau, de fet. És com allò del vestit de l'emperador. Sempre es troba alguna perla i alguna cosa que ens sembla 'diferent', però poques. Què tal un debat sobre l'art modern i els límits i servituds de l'abstracció???

Hanna B ha dit...

fent la llista dels reis pere? jo la paga doble me l'he començat a gastar i encara no la he cobrada, quin vici, gastar!!!
tema invertir en art: el meu home s'hi dedica a l'art, però aquests merc'arts es queden amb tantíssima comissió que desmotiva. ell ho farà solet, em sembla que li faré publicitat al lloc corresponent (ca'l meu blog, vull dir)

Anònim ha dit...

Pere naquest moment en que tothom entendrim el cor de qualsevol manera i per a qualsevol motiu.
Sia per unas perles d'excel·lent qualitats, triadissim, fines o amb l'ART com vols,
o amb un dicionari virtual, com jo.
Entendrim el cor com un escamarlans ho fa en la paella.
Jo també ho tinc la meva col-lecció.
Una col-leccio diferent del convencional.
"No-ortodoxa" com me has dit.
Som les llenguas que no em puc parlar/escriure com deu ésser.
Jo admetre las mevas limitacions amb el catala.
Llavors amb aquest dicionari em puc sentir un nen davant a Aladin.
Borges davant d'El Quijote i 1001 nits.
Com Joyce davant el mateix, o Leopold davant del cu de la seva Moly Bloom.
Yes, Yes, Yes. I Will Yes.
O encara com el Dimóni/Déu amb Pinochet.
Ara sé que a mi serà possible crear un món nou.
Ple del ordinari que té pertot arreu.
Però meu i de tal manera meu
que amb això no podré ésser més un cargol.
Si i no, que del (cargol) mateix una mica més.
Lo primer capitol tractarà de la creació del cauall...
com deu esser engendrat lo cauall, Dieç Menesc. ii, 2 v.o.
Més... Decapitats aquells gegants de la creació [els avets], queden renocats i confosos amb els bedolls.
Verdaguer Exc. 19.
L'home rumbeja la corona de senyoria damunt la creació extasiada, Caimari Poem. const. 95
o encara... Hom sobre comensament o creació o predestinació o recreació o alcuna altra cosa sab adorar
e contemplar vostra senyoria, Llull Cont. 332

pere ha dit...

Em sona el nom d'aquest pintor, Arare; s'haurà de veure. No és el fill de la Montse?

És clar que sí, aiguamarina. Et deus referir a la Dolors blocaire, oi? Sí, ja coses que m'agraden.

Ostres, Júlia, em faria vergonya intervenir en un debat com el que proposes, encara sóc més ignorant que en altres camps. Tant ignorant que de vegades em fa vergonya aliena veure algunes coses que es pengen a les parets. De totes maneres, en la meva faceta d'usuari i admirador ocasional, opino, sense fonament, que allò que m'agrada és el que a mi em quedarà, de la resta no en tinc la més mínima idea.

El meu cupo d'art, HannaB, de moment el tinc cobert. La Joana em materia si fes més inversió de pobre en aquest camp.
Tens raó en això de les galeries i mercats d'art. No només es queden una comissió important sinó que com a comprador preferixo anar directament a l'origen, em resulta més barat.
A veure si és veritat això de la publiciatt al tec bloc :-)

Una molt interessant col·lecció la que tu has triat i proposes, Joaquim. Jo, ja ho veus, no sé crear sinó repetir i no sempre com cal. Ja m'agradaria tenir altres aptituds o voluntat.