Marededéusenyor, l’assembla nacional de BNG va aprovar ahir una proposta per demanar que el fus horari del seu territori s’endarrereixi una hora respecte al de la resta de l’Estat! Si don Manuel aixequés el cap! –o no és aquesta l’expressió correcta-. Una cosa és que els territoris espanyols africans tinguin l’hora que vulguin, que per això són africans, i una altra que dintre de la pell de brau algú faci la proposta que volen un sol a la seva mida, un sol diferent, un univers propi. Fins aquí es podia arribar. Van copiar la llengua dels portuguesos i ara volen el seu horari. Per poc que s’adonin alguns partits polítics de la transcendència de la demanda, les negociacions amb ETA es consideraran assumptes menors, secundaris. Si la petició prospera, ja em veus el govern de Zapatero enfrontant tot una allau de propostes similars, però agafant com a patró horari el segon. Ja m’imagino els del meu poble reclamant dos segons menys que els del poble de més a l’oest, volent reivindicar que el sol els té un tracte preferent, i aneu multiplicant.
És clar que, pensant-ho bé, tothom ho sap que les cinc de la tarda de Barcelona no tenen res a veure amb les cinc de Ourense, i entre el meu poble i el del costat només noten diferències solars els qui han estudiat geografia i astrofísica i tenen aparells mesuradors sofisticats. Potser tenen raó els del BNG en demanar que el que el cosmos concedeix no ho negui la política. Fet i fet, si als Estats Units i altres territoris americans poden conviure amb moltes més diferències horàries sense que trontolli la idea d’unitat, perquè no podem tenir aquí una cosa semblant però en petit. A veure si ara resultarà que els decoberts han de tenir més prerrogatives que els descobridors.
No nego que al principi em serà difícil acceptar quan vagi cap a Galícia que si faig un pas endavant m’haurà passat una hora i si el faig cap enrere n’hauré recuperat una, és a dir, que em costarà resoldre la paradoxa que unes dècimes de segon equivalen a seixanta segons, però ja se sap que les fronteres tenen aquestes coses, i casos més estranys es poden veure per poc que un hagi viatjat.
P. S. Gairebé m’he mirat i escoltat tota l”Àgora” sobre les negociacions amb ETA o el que sigui que s’hagi discutit. Si el diàleg entre el govern i ETA funciona de la mateixa manera, tenen matèria de debat per temps. L’única conclusió positiva que n’he extret és que als culpables de crims de l’anomenada violència domèstica els haurien d’imposar les mateixes penes que als membres d’ETA, cosa que em sembla que de moment no prosperarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No he entès mai que s'estableixin diferències entre un fet delictiu, segons la intenció de l'agressor o la personalitat de la víctima, si algú mata algú l'ha matat, sigui terrorisme, violència domèstica o delinqüència veïnal. Les víctimes no tenen categories diferents, em sembla. No crec que hi hagi d'haver paràmetres diferents, per exemple, si jo mato al meu marit que si ell em mata a mi, pel fet que sóc una dona. Tota la resta és oportunisme polític. Vaig veure el debat fins a la meitat o una mica més, doncs sí, això serà llarg si es que s'acaba algun dia, són temes que no són fàcils d'entomar, havent-hi pel mig tants morts i tants interessos i tants ideologies diverses. Aquestes coses, si s'acaben acostumen a fer-ho per cansament, no pas per convenciment. l'Àgora és un dels pocs espais de debat seriós que hi ha però el conductor no té prou grapa, al meu entendre, i de vegades cau en l'ensopiment o en el batibull, penso que de vegades tampoc es trien les persones adients per a participar-hi.
Doncs no se si els galegs estarien molt contents, especialment els fronterers que treballessin a una altra comunitat: haurien de llevar-se ben aviat per anar a treballar. Aixó, si, quan les gallines, que aqeustes no en tenen gaires, de problemes amb els fusos horaris.
Però no deixa de ser absurd que tinguemm un fus horari diferent del del Regne Unit i Portugal si el meridià de Grenwich passa per Castellò. Després vinga a canviar l'hora d'estiu i d'hivern. Tota la península hauriem de fer un pensament al respecte, i gaudir una mica de la llum al matí. Dixit.
Ja veus que estem d'acord, Júlia, però que els condicionaments diversos davant d'un mateix fet porten a resultats incomprensiblement força diferents.
Si la representació de l'Àgora és més o menys el que passa en les negociacions oficials, ens queda molt de temps epr veure resultats: mentre uns parlen de sabates, posem per cas, els altres responen parlant de maduixes, i viceversa.
Amb tot, `ja m'agradarai poder veure més programes com àgora, que, de moment, té poca competència seriosa.
El que m'estranya, xurri, és que no s'hagin alçat veus advertint d'un tercer focus violent de separatisme que s'afegeix als dos de sempre.
Ai, la península encara viu amb aquell eslògan tan "afortunat" d'altres temps: "Espanya és diferent" (en anglès, per suposat). Em sembla que queda bona part d'aquell esperit, i del d'uns quants segles enrere, si m'ho deixes dir.
Publica un comentari a l'entrada