11.1.08

llibertats

Deia la consellera Tura., o això em va semblar, que els interns de les presons catalanes costen una mitjana de 68 euros al dia, és a dir, un total aproximat de 2.000 euros al mes i 24.800 a l’any. No, no em queixaré, tot i que aquesta quantitat sigui més del triple del salari mínim interprofessional o de moltes pensions que cobraran els jubilats aquest any. Penso que els presos ja tenen prou desgràcia d’estar tancats i que s’ha de procurar que les seves condicions de vida siguin el més confortables i dignes possibles. No dubto que a la presó tothom té el plat a taula com a mínim tres cops al dia amb un menjar que no deu ser pitjor que el d’un restaurant de menús a 9 euros, que algú els deu rentar la roba, que poden mirar la tele, que poden gaudir d’una petita biblioteca amb accés a Internet, que poden exercitar el cos en un gimnàs.. En fi, tot allò que en una societat moderna fa que la vida sigui més agradable en una mena d’internat que gaudeix d’uns estàndards de confort que asseguren una certa dignitat. El que no sé és si aquests diners que la societat es gasta en els seus presos hi ha alguna manera que ells mateixos ho tornin a la societat o és una de tantes partides que l’Administració inverteix a fons perdut. Sí és així s’hauria d’intentar canviar el sistema, cosa que no dubto que amb el temps algun cap pensant de la pròpia Administració aconseguirà de resoldre.

M’estranya que no hi hagi més gent que vulgui anar a la presó: gent que amb prou feines pot arribar a fi de mes amb el sou que guanya, gent que ha de viure amuntegada en una habitació, gent que necessita un descans d’una feina embrutidora on els fan treballar com a esclaus –que ja no en queden, d’aquestes?... Tot plegat deu ser que el fet de pensar que dir que vius a la presó encara té mala premsa o que molts consideren que la llibertat de moviment és un bé preciós; potser en algun cas hi ha qui creu que a la presó només et pots relacionar amb males companyies. En fi, no ho sé.

El que encara m’estranya més, és que l’Administració, que dedica 24. 800 euros per tenir cura dels qui d’una manera o altra han actuat en contra de la societat –i aquí no prejutjo els motius que han tingut i els seus condicionants-, no sigui capaç de dedicar una suma semblant a aquells membres de la societat que després de contribuir al funcionament d’aquesta societat ara es troben que, per les raons que sigui, no tenen suficients recursos per portar una vida tan digna com la dels que compleixen pena en una presó. Quanta gent hi ha, per exemple, que no pot entrar en aquestes residències que la pròpia Administració ha construït o subvenciona? Bé, que no ho veig clar. Com tampoc no veig clar que els avis en condicions precàries no es decideixin a delinquir –res, una malifeta incruenta però punible-, que seria l’única manera d’aconseguir una certa tranquil·litat de futur. Què els impedeix cometre algun delicte? Els principis morals d’una bona educació en un entorn familiar acollidor? la incapacitat mental per planejar el delicte? la desconfiança en les pròpies forces...? O potser l’escepticisme de qui creu que a certa edat l’Administració, reflex de la societat, té altres objectius prioritaris i que a partir de l’edat de la jubilació ni un magnicidi aconseguiria que els reservessin una plaça entre les noves generacions. O dit d’una altra manera, que no hi ha ningú que s’atreveixi a impedir la llibertat dels qui tota la vida han aspirat a gaudir-ne.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Uf... fins a dins...
per tornar-lo a llegir 50 cops.

Petons!

Júlia ha dit...

No donis idees que veig molta gent desesperada empenyent els seus avis a fer atracaments...

pere ha dit...

Vols dir?
Petons.

No deixa de ser una bona idea, la que proposes, Júlia. Si surt bé...

Arare ha dit...

No veig a ma mare a La Caixa, amenaçant amb la pistola perquè li omplin la bossa.. bé, potser, si no se li enganxa la dentadura a la mitja que s'haurà de posar al cap per dissimular...