15.1.08

encadenament

Que curiós, una petició de la xurri en un comentari al meu darrer post s’encadena amb una sèrie de pensaments, lectures, audicions... d’aquests darrers dies. Em diu la xurri que està disposada a anar a visitar l’exposició de Gimeno (i altres) a Torroella, no sé si del tot seriosament o no, i em demana que li aconselli un restaurant. En lloc de fer-ho en la mateixa vila, que també ho faré, el primer que em ve al cap es suggerir-li un restaurant (o dos) de les rodalies, de Palau-Sator. Avui mateix he sentit –no ho sabia- que Toti Soler té una casa en aquest poble. M’agrada Toti Soler i el vaig seguir molt de prop ja fa força anys. També avui llegeixo al diari les paraules d’un neurocièntífic que valora l’oïda per sobre dels altres sentits i ens recorda el poder evocador de les cançons, les emocions que provoquen en associar-les a moments feliços de la vida. I deu fer dos o tres dies que em balla pel cap, amb insistència, una cançó escoltada en la veu d’en Toti que jo trobo magnífica (no l’he esmentada mai al bloc?). La tinc a casa i l’escolto de tant en tant, però vaig voler veure si la trobava a YouTube: inútil. Allí l’he trobada en una versió de Quimi Portet, però no és el mateix, no per ell, sinó per mi. De tota manera, us en deixo el vídeo (no sé si l’astre l’aprovaria en aquesta versió enregistrada a Oñati) i la lletra i jo l’escolto en la meva versió.



Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dóna al teu cor
els dies que vindran.
Perdut i sense nau,
mirall de coses belles,
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.

Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.

Em dius que plori,
si vull plorar,
em dius que mori
fins a demà,
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.

Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremolant al teu cor,
somniant al meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Hi ha una molt antiga versió de Maria del Mar Bonet, és la primera versió que vaig escoltar d'aquesta cançó que ja té, ai, uns quants anys. Fins i tot, en aquella època, em pensava que era de la cantant fins que em vaig adonar que al disc deia que era del Toti Soler.

Júlia ha dit...

Amb tot el respecte pel Toti Soler, crec que la Bonet -jove, ara, pel meu gust, ha perdut aquell alè antic, o sóc jo que he perdut més que la pesseta i ja no trobo res bé- li donava una mena de to suau i sensual molt adient.

Arare ha dit...

Mira, t'anava a dir el mateix que la Júlia: la versió de la Bonet no té desperdici, la buscaré i si la trobo te l'enviaré. petonets!

Xurri ha dit...

Aixó és saltar de tema, in oel que faig a la feina.
I com que no conec cap de les dues versions, ni coneixia la de l'astre (és veritat, doncs, que sempre duu un polo lacoste??), doncs m'he centrat en llegir la lletra, que està prou bé.

Prenc nota de palau-sator, i tranquil, em queda claríssim que l'exposició es ben petita. A veure si puc arrossegar la resta de l'unitat familiar fins a l'empordà.

pere ha dit...

Segurament teniu raó, Júlia i arare, pel que fa a la bondat de la versió de la Bonet, i m'agradarà que me la psssis si la localitzes,Arare... però, és que mi la versió que em porta records és la del Toti, ja m'enteneu.

No m'hi he fixat...sempre Lacoste...? En Quimi és un clàssic.
Si vols pots, xurri, no ho dubto. A més, farà un sol radiant...

Arare ha dit...

No he trobat la versió, no al youtube :(

però seguiré buscant!!!

Júlia ha dit...

Ai de les cançons oblidades pel yotube o l'emule... per casa dec tenir un vinilu amb el tema, era un disc molt maco, em sembla que també hi havia aquell text de Palau i Fabre, jo em donaria a qui em volgués... jo, ignorant de mi, pensava que 'tot' era d'ella. Sempre hauria volgut ser cantautora guapa.

Júlia ha dit...

Aquí:
http://www.surf2music.nl/index.asp?mainparams=action%3Dshowartist%26subaction%3Dalltracks%26artistid%3D20440&redirected=1

es pot escoltar la versió de Bonet, no sé com es fa per desar-la.

Per cert, donen com autor, amb Toti, a Joan Vergès, potser és el responsable de la lletra.

pere ha dit...

Confio en tu, Arare, i en la Júlia, encara que no pugui veure la bonet en moviment :-)

Bé, Júlia, jo encara no t'he sentit cantar... Gràcies pel link a la versió de la Maria del Mar. Sembla que només es pot escoltar 30'' de cada cançó i que per baixar-la s'ha de pagar 0,99€.
Sí, en J. Vergés deu ser el lletrista. Jo tampoc ho sabia.