26.1.08

jo, jo, jo... i els altres

A la tarda, una trucada per demanar-me la meva valoració dels partits, del govern i la meva intenció de vot. Vaig respondre assenyadament, només amb les mentides necessàries, més insignificants que les dels polítics. A la nit em vaig mirar una estona l’entrevista de la Terribas a Rajoy. No us molestaré amb un resum que tampoc no sabria com fer. La paraula llibertat va ser un dels lemes més repetits. Espantava en la seva boca. Però encara em van espantar més alguns encapçalaments que potser van passar desapercebuts, com aquest ordre de prioritats: jo, el partit, tots els espanyols... O la repetició que ell no vol per als altres el que no vol per a ell. No se suposa que els polítics estan al servei dels ciutadans? No hauria de quedar el jo en darrer terme?

Em fa angúnia pensar que no només és ell qui pensa així, sinó bona part (tots?) dels altres polítics, sense distincions de partits, per molt que no ho expressin públicament com el tanoca de Rajoy. Però encara trobo més terrible la possibilitat que als ciutadans ja ens estigui bé o ens sigui indiferent aquest pensament, perquè, finalment, nosaltres també tindríem el mateix pensament. I repeteixo la paraula pensament per no canviar a convenciment i a actuació.

2 comentaris:

Arare ha dit...

Ja saps què en penso, jo, del Rajoy i quadr... companyia! Vaig veure tota l'entrevista i em meravellava: gairebé aconseguia convèncer-me,si me l'hagués cregut, ai senyor, que bé que parla i que bé que ho utilitza per guanyar vots al preu que sigui (quin iuiu)

p ha dit...

No m'ho crec que gairebé et convencés. El que passa és que devies estar més pensent del teu imminent nou paper ;-) que ja devies intuir. D'acored en què els polítics en qüestió de preu no tenen preu.