Continua la
pluja suau que a penes
il·
lumina el fanal. El
seu ritme
monòton,
amb el
contrapunt eixelabrat de l'
aigua de les
canals,
emmarca una
cançó malenconiosa. De
tant en
tant, s'
accelera el ritme sobre una
planxa metàl·
lica.
Demà farà sol.

Al
terrat,
els cercles del
vidre de la
finestra -talment monedes en una font que demanen desitjos - es
barregen amb les
frivolitats de les
gotes que repiquen i s'escampen sobre les
rajoles.
2 comentaris:
ah, la pluja a la nit...
Sí... Encara que la pluja té alguna cosa màgica en qualsevol moment, sobretot en aquest país. En altres llocs la màgia la porta el sol
Publica un comentari a l'entrada