5.1.08

plou

Continua la pluja suau que a penes il·lumina el fanal. El seu ritme monòton, amb el contrapunt eixelabrat de l'aigua de les canals, emmarca una cançó malenconiosa. De tant en tant, s'accelera el ritme sobre una planxa metàl·lica. Demà farà sol.























Al terrat, els cercles del vidre de la finestra -talment monedes en una font que demanen desitjos - es barregen amb les frivolitats de les gotes que repiquen i s'escampen sobre les rajoles.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ah, la pluja a la nit...

miquel ha dit...

Sí... Encara que la pluja té alguna cosa màgica en qualsevol moment, sobretot en aquest país. En altres llocs la màgia la porta el sol