reis

I arriba la segona tongada de presents misteriosos que omplirà els cors dels més menuts i dels grans d’alegries innocents i també les guardioles o la cartera de tots d’estalvis que duraran molt o poc segons el moment.

No sé quants de vosaltres rebeu o regaleu diners en aquestes dates i no sé, si el regal en euros fa més feliç aquell qui el rep i aquell qui el dóna que el present tradicional. Fins fa pocs anys, la meva mare i la meva padrina –vivien les dues juntes i ja eren grans- acostumaven a deixar caure per Nadal unes quantes pessetes que em servien per comprar algun caprici que a elles els era difícil d’adquirir. Ja m’anava bé, però no us sabré explicar que en el fons, potser molt en el fons, trobava a faltar aquelles sorpreses absolutament inesperades que algun cop em deixaven del tot perplex, com aquell joc de peces de plata, encara per estrenar i guardat en lloc preferent, que a ma mare, aneu a saber per què, se li va acudir comprar-me, a mi, que no sóc ni he sigut mai bevedor de te.

No intentaré explicar ara per què els diners van substituint els regals tradicionals fins i tot per als més petits. No discutiré els motius pels quals des de la més tendra edat –potser exagero- el regal més ben rebut siguin uns trossos de paper que en si mateixos no serveixen per a res. No entraré en la manca d’imaginació, d’estalvi de temps o d’incomunicació –o del consumisme més salvatge- que fa que els diners siguin un regal triat per uns i més ben rebuts pels altres. L’únic que faré, em sembla que molt d’acord amb els temps que vivim, és reivindicar que per Nadal i per Reis es faci com sempre i que, en tot cas, s’institueixi una festa nova –a principis de primavera?- que és digui el dia de l’euro –entenc que cal buscar-li un nom més atractiu- en què fills, néts, nebots, pares, germans, avis, amics, etc. es regalin diners i que la sorpresa consisteixi simplement a especular quan es rebrà i què es donararà, cosa que en si mateixa ja es presta a omplir moltes hores, abans i després de la data, de càlculs interessats i interessants, sobretot si es tenen en compte els donatius d’anys anteriors i les perspectives dels posteriors.

Bé, deixem-nos d'històries. Jo ja he donat la carta al patge del rei negre (o era el propi rei?) que no tenia gens d'èxit, ignoro per què, cosa que he deduït que afavoriria la rapidesa de l'enviament.

I vosaltres, com ho teniu?