folklore americà (o anglès?)

(No té cap importància, però he de dir que lliurar la meva carta al patge del rei negre ha estat un èxit.)

Buscant per internet, he trobat un costum nord-americà sobre la nit de reis que m'ha semblat ben especial. Us l'explico. Es tracta d'una mare que ha enviat el seu fill a dormir i, mentrestant, ha organitzat un sopar amb amics. Acabat el sopar, la senyora comença a cantar una cançó en què, conscient que el nen difícilment podrà aclucar els ulls en una nit tan especial, especula sobre la possibilitat que tots els regals demanats en la carta als reis li siguin concedits. El nen, com ja es podia preveure, la sent i es mira estupefacte la dida. La bona dona aconsella a l'infant que indiqui a la mare que està al cas. L'amfitriona, tement que el xiulet del nen espatlli la vetllada, alça la veu. Mentrestant, el pare inicia una retirada dissimulada que el portarà a la cambra del fill per tranquil·litzar-lo, per dir-li que no faci cas de la mare. En el fragment que he trobat, no apareix el desenllaç, però possiblement el pare s'encarregarà de transmetre a l'infant que no passa res, que ja sap com les gasta la mare.

És possible que la meva interpretació no sigui dol tot encertada: ja sabeu les meves dificultats amb l'anglès, sobretot amb la modalitat americana; però estic gairebé segur que la història és més o menys com us l'explico. I si no, mireu el vídeo.