16.1.08

enquestes

Immers en cabòries sobre la terra i el cel m’ha passat el temps sense adonar-me’n, àdhuc contra el meu costum he oblidat d’escriure alguna coseta per poder pujar aquí, per allò de cada dia un post. Fet i fet, però no us deixaré sense la possibilitat de poder escriure algun comentari o de fer-me una indicació, tot i que segurament ja esteu prou preocupats pensant qui votareu en les properes eleccions: hi ha tantes novetats! I les que apareixeran!

I les enquestes... que si creus que afectarà el vot que l’AVE hagi arribat o no a Barcelona, que si creus que CiU hauria de presentar una plataforma comuna amb ERC, que si l’essència del PSC pot competir amb la del PP, que si creus que el fet que a Pizarro li hagin regalat un Rolex ha influït en la seva decisió de... I les enquestes de tots els dies: que si el canvi climàtic, que si Ronaldinho..., que si el divorci de...pot afectar a...

Qui durant els properes mesos no respongui una enquesta no serà ningú. Per tal que ningú se senti injustament exclòs del joc de les enquestes, m’ha semblat adient deixar-ne una aquí a la dreta sobre un tema que em sembla vital. Vosaltres mateixos, però que després ningú digui que no ha estat preguntat, que no ha format part dels qui marquen les pautes, dels qui, en darrer terme, tenen el poder d’influir en la marxa de la civilització amb les seves opinions o, ja preses les decisions, de mostrar la seva conformitat o disconformitat i marcar camins de futur.

Ah, les cabòries, aquí.

5 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Ja m'està bé seguir sent ningú.

Besets!

PD: com va el llibre?

Arare ha dit...

Aquests de l'IEC... ja saps, qui no té res a er, gats pentina!

unquepassava ha dit...

Esmolaré l'eina d'evitar enquestadors, doncs. ;-)

Albert ha dit...

Doncs jo, al contrari. Agraisíssim t'0estic d'haver-me deixat particpar en una enquesta. A mi no em pregunten mai res i em sento un exclós. De fet, ara fa un parell de dies em van trucar per telèfon, em van demanar si tenia uns miuts, els vaig dir que sí, em van fer la primera pregunta, vaig respondre que no, i em van dir gràcies. On anirem a parar!

pere ha dit...

Dius això, aiguamarina, perquè TU saps que ets algú :-)
El llibre encara no va; necessito un moment -llarg- idoni, sense interferències. No voldria perdre'm res.

Doncs no dic que no tinguis una part de raó, Arare. Que ja són ganes...

No ho facis, Ferran... en el moment que menys te l'esperis pot arribar l'enquesta de la teva vida.

Ja ho veus, Albert, i t'he deixat tot el temps del món per pensar-te la resposta, i fins i tot pots canviar-la durant els 5 propers dies... Però no m'acabo de creure que no hagis estat més sol·licitat durant les darreres setmanes.