1.1.08

primer espai publicitari de 2008

Ícaro s'escapa de la novel·la d'Hubert Lubert (Flaubert?), potser busca el sol que li cremarà les ales? Finals del XIX a París. Hubert acusa Surget d'haver-li robat el personatge, però no pot provar res i contracta un detectiu, Morcol, per trobar el jove. Quants anys té el noi? Hubert no havia escrit més de deu pàgines, quinze a tot estirar. Característiques personals? No gaires, en la novel·la moderna no es comença descrivint el personatge principal sinó que s'arriba a ell a poc a poc. En resum, se sap que Ícaro té aproximadament 20 anys i fa exactament 1,76; després d'altres trets físics, sabem que és possible que visqui al carrer Azul (o el nom que se li sembli més d'un carrer de París).

I comença la cerca. Ícaro potser té 20 anys, però en deu o quinze pàgines no ha tingut gaire temps de rebre una educació com cal, així que el noi haurà de partir gairebé de zero per descobrir el nou món. Té tan pocs coneixements de la vida que ni tan sols sap com preparar una absenta. Sap tan poques coses que fins i tot desconeix que els llibres es poden comprar i llegir, i que és possible que la primera lectura marqui el futur. Però de bon principi BA (cal llegir Bea -o Helena de Troia, si es vol), a qui coneix en un bar, l'ajudarà, el guiarà (?). I el protagonista coneixerà la vida real i la gent que l'habita, i altres personatges escapats de la literatura.

Sense innocència, però des de la innocència del protagonista, Raymond Queneau juga amb els mots i amb els personatges per tal de mostrar una reflexió sobre una gent i unes situacions que són universals i no tant. Que al final el protagonista vulgui tornar a la vida que li proporcionava Hubert, no té cap importància, a més, la condició d'emportar-se al món de la ficció (?) BA, sorgida ella mateixa dels crucigrames, no serà acceptada ni per l'autor ni per la pròpia BA, o sí? Però ara no es tracta d'això sinó d'això:

MAÎTRETOUT
Por supuesto, me encantaría. Cocina usted con gran finura, señor Durendal. Un gran almuerzo y además es un placer reencontrar a los nuestros.
ÍCARO
¿Qué quiere decir con eso, señor Maîtretout?
MAÎTRETOUT
Quiero decir, a los nuestros... ya me entiende.
ÍCARO
¿Usted se siente distinto al resto de gente de la calle?
MAÎTRETOUT
Sí... aunque es cierto que entre ellos puede haber quienes sean como nosotros... ya me entiende.
ÍCARO
Bueno, yo, señor Maîtretout, no veo ninguna diferencia. Para mi usted, Lubert, Morcol, la señora Champvaux, Adelaïde, somos lo mismo.
MAÎTRETOUT
Lo mismo... lo mismo...
ÍCARO
una vez libres ¿no tenemos los mismos deseos? ¿las mismas necesidades? ¿las mismas aptitudes? ¿No debemos, también nosotros, obedecer a las mismas necesidades de la vida?
MAÎTRETOUT
Una vez libres, sí pero siempre corremos el riesgo de volver a otro estado, si nos atrapan. Eso no es así para el resto de la gente que anda por la calle.
ÍCARO
¿Qué sabemos? A lo mejor es todo lo mismo. A lo mejor son personajes de otra especie de autores.
MAÎTRETOUT
No le sigo...

Raymond Queneau. El vuelo de Ícaro. Marbot Ediciones, 2007 (publicat el 1968, l'original francès)

Tant és que l'obra de Queneau sigui novel·la, teatre, assaig o poesia, benvolguts amigues i amics blocaires o persones reals (o les dues coses). Qui vegi clars els límits que llenci la primera frase! Siguis qui siguis, persona, animal, cosa o literatura, et desitjo que el 2008 no tingui més límits que els que li vulguis posar i ... guerra a qui et vulgui posar límits! Amén.

5 comentaris:

Xurri ha dit...

amén!

molt bon any!

(ara me'l faràs buscar, aquest Icaro...)

aiguamarina ha dit...

Si fós clar el límit, no tindría gràcia... però cadascu sabría trobar ón és el límit per ell o ella.

Però en el cas que ens exposes, (que solemne hem posso jo també)
crec que es refereixen més a l'humanitat de cada personatge, estant en un mateix plà, ossigui la visibilitat, no crec que hi hagi cap diferenciació.

Però com bé díus, dessitjar, sí passa una frontera, la de sentir-se viu... seguim dessitjant, que segur que els altres... no ho fan.

;)
Una abraçada!!

jaka ha dit...

Bon any 2008 !!!
aquest bloc es una passada de xulo !!!
Una abraçada,
=;)

Júlia ha dit...

Bon Any i que continuïs fent aquestes recomanacions tan interessants.

Anònim ha dit...

Igualment, xurri.
(Espero que el trobis abans que no se li hagin cremat les ales ;-)

És clar que no són clars els límits: són un concepte subjectiu i discutible.
Literatura i realitat... quina diferència hi ha? Bé, sí, però...
Una abraçada aiguamarina.

Bon any, també, jaka.
va, va... la teva síntesi de fi d'any sí que és una pasada ;-)
Una abraçada.

Bon any, Júlia! Jo m'ho passo molt bé amb les teves, directes i indirectes.

pere