21.1.08

pausa

La natura no fas cas al Calendari dels pagesos que aquests dies pronostica fredor. La Crasula portulacacea, profusament florida, com correspon a l’època, rep la visita d’un abellot que no troba competència i s’embriaga amb el pol·len de les flors tènuement rosades. Talment com una joguina de peluix, suau i grassona, l’animalet inclina el cos buscant la millor posició entre els diminuts pètals que aviat es començaran a pansir i em deixa les rajoles tacades de polsim blanc. Capficat en la seva tasca, m’ignora mentre realitza petits vols de reconeixement amb un lleu brunzit. L’endemà, encara solitari, continua la seva exploració.


















Al test del gessamí va caure un esqueix de la Kleinia articulata. La terra fèrtil però eixuta l’ha fet prosperar i, per primera vegada, ha presentat unes inflorescències atapeïdes protegides per càpsules arrugades d'un verd grisós. Una mena d’angelet robust emprendrà el vol quan estigui a punt i se l’emporti un buf de vent. Quantes barreres aconseguirà travessar?
























Cada hivern apareixen els miratges de primaveres subtils, interiors, aliens a les realitats que veiem, olorem, toquem, llegim i sentim. Instants insignificants en els hiverns que desapareixen de la mateixa manera misteriosa que han arribat.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Ets un home del Renaixement, saps de tot!!!

jaka ha dit...

Estic esparverada, quin munt de coses que saps, a mes aquest post es un poema.
Renoi !!!
;)

pere ha dit...

Noies, no exagereu, que es tracta únicament de consultar bibliografia, ja ho sabeu.

Espero, jaka, que això del poema no ho diguis en sentit figurat :-)

Anònim ha dit...

i el meu missatge ha desaparegut? jo!

Arare ha dit...

i el meu :(