18.6.09

els premis de cada any

Em llegeixo el post de la Júlia sobre el tema (feu-hi una mirada) i penso que va ser tot just ahir que vaig recordar que és en aquesta època que hi ha a Lletra la convocatòria de premis al millor web de literatura catalana i al millor bloc. La convocatòria ja s’ha tancat però encara s’és a temps de votar.

És un premi estrany , el de Lletra; per una banda hi haurà un web que guanyarà per votació popular i, d’altra banda un web triat pel jurat que pot coincidir o no amb l’altra votació. Tots dos webs, si són diferents, es consideraran, amb raó, guanyadors, però només un s’endurà la pasta (i la fama dels mitjans més convencionals), cosa que em sembla injusta ja que suposa una certa desconsideració al criteri popular. No haurien de repartir els diners entre els dos? I doblar la dotació econòmica del premi, és clar.

A diferència d’anys anteriors, Lletra no dóna enguany el premi al millor bloc directament sinó que ho fa a través de “Premis Blocs Catalunya”, que aquest any convoca per segona vegada en vuit modalitats diferents.

Després de llegir-me les bases hi ha algun aspecte que no em queda clar, potser perquè he fet una lectura massa ràpida:
Quin premi es dona?
Qui forma part del jurat? Com és que encara no se sap?
Hi haurà premi per al bloc més votat per la gent, o aquest serà només honorífic?

Per cert m’ha fet gràcia llegir, a part de la inconcreció i del misteri inicial de l’enunciat: “El Jurat del Certamen estarà composat per persones de reconegut prestigi en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, així com d'altres àmbits del nostre país.” Perdó , dic que m’ha fet gràcia llegir que fan servir el verb composar:

1 v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
2 tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
3 tr. [DR] Arbitrar 1 1 .

Suposo que es deuen referir a la darrera accepció, però a mi m’hagués semblat més adequat que haguessin fet servir el verb compondre; tot són gustos.

En fi, i ja per acabar, veig que la convocatòria ha estat un èxit: s’han presentat 601 blocs. Ja he dit que jo he recordat tard la convocatòria, quan ja no em podia presentar, però la veritat és que per una simple qüestió de caritat no ho hagués fet. Us imagineu que el jurat hagués de llegir els meus més de 1.300 posts (tres avui mateix, un pèl precipitats i inconsitents) per decidir finalment que havia estat una pèrdua de temps?

P.S. M'ho havia deixat. Recordeu també la segona edició dels premis c@ts (jurat popular, guardó honorífic, fama, etc.) , que consta de diverses categories i que encara es troba en període de presentació de candidatures.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Els jurats de premis grossos literaris no acostumen a llegir-se mai tot allò que es presenta, em sembla.

Pel que fa a presentar-se, és com jugar a la loteria, per veure si ens toca el 'remunerat', sobre el popular, com deien a casa 'records sense cistell, te'ls fots al clatell'. És que m'estic tornant molt materialista ahistòrica.

Això dels jurats 'composats' per anònims experts de reconegut prestigi és també molt freqüent.

F.Puigcarbó ha dit...

tu creus Pere que els del jurat es miraràn atentament 601 blocs?

Ferran (Un que passava) ha dit...

Els del jurat només es miraran els cinc més votats de cada categoria, o almenys això diu a les bases (em sembla, ara no recordo on ho vaig llegir).

Ai, el verb composar. Un autèntic martiri per als correctors...

pere ha dit...

Ni els dels petits, Júlia :-)
Jo més aviat diria que t'estàs tornant una materialista històrica que sap perfectament que l'atzar és el que mou el món, i alguna cosa més, és clar, com els jurats anònims i nònims.

Jo SÉ, benvolgut Francesc, que ningú es llegirà els blocs, és una tasca sobrehumana, però no descarto que se'ls mirin: sóc un optimista.

Tu ho has insinuat, Ferran... entre mirar i llegir (i llegir atentament) hi ha una petita diferència conceptual que, tot plegat, tampoc no té tanta importància ;-)
El significat dela mots en català és sovint tan subtil...