Haruki Murakami. Kafka a la platja
Gairebé en entrar a Colomers no podem evitar que un gat busqui les rodes del cotxe. Dos cops secs. Em trasbalsa aquesta mort petita. Com es deia? Potser un amic d’Otsuka? Potser un parent del malaguanyat Kawamura? Una coneguda de Mimi? Qui sap si la mateixa Goma? Quina havia estat la seva darrera conversa? Amb qui? Jo fa temps que no parlo amb els gats; de fet, no sé si mai hi he parlat.
Viatgem al nord a la cerca d'un canvi, però les desconnexions sempre són relatives. Un continua sent el mateix per molt que el Ter hagi alterat el seu curs (per què ningú no me n'ha advertit?) i ara desemboqui tres o quatre-cents metres més al sud. Que hagin plantat estaques per recordar que cal respectar l'espai natural de la Gola, no canvia la situació de les plantes ni la transgressió dels banyistes. Que a Sant Martí d'Empúries facin una fira del vi de l'Empordà (el més antic del país fins que va arribar la fil·loxera) i que en Robert de Ventós vagi amunt i avall, no aconsegueix moure l'antic port dels grecs i dels romans ni fer oblidar l'edat del vi. Que al Bonay de Peratallada se’ls hagi acabat el Martinet Bru, no ens fa triar aigua. La mar ens continua acollint com cada maig. La lluna, malgrat tot, continua sortint per l'est i desapareix per l'oest; tant se val que creixi o minvi i que ens vulgui sorprendre cada dia amb una hora d’antelació.
Els vidres del calidoscopi, limitats, dibuixen noves figures, sempre simètriques, potser sovint discordants, a mesura que anem movent el tub de cartó. Arriba un moment que un no sap –si és que ho vol saber- si els dibuixos són repetits o si les variacions són infinites. Però, quina importància té? La qüestió és que continuï el moviment, que res no s'aturi en les nostres coordenades d’espai i temps.
3 comentaris:
home, pere, parlar amb gats... no sé...
a mi, m'has contestat alguna vegada -o quasi totes- ni que sigui en una mena de conversa de comentaris...!
:)
fins i tot em vas acceptar alguna llepada...!
he passat molts bons moments a l'empordà i a l'empordanet... espero que encara en podré passar de millors sense posar-me sota les rodes de cap vehicle;
tantes vegades he pensat, desitjat, ser prou lluny... de mi... potser seria una forma de sortir d'aquí...
petons i llepades amb poca mobilitat!
La pregunta més important: quin va ser el substitut del Martinet Bru?
Ja ho he dit, gatot, que tinc la vaga idea de converses amb gats, però ara res de res... els gatots són una altra cosa :-)
Els empordans tenen alguna cosa... és veritat. és clar que el que importa en darrer terme són els viatges interiors, sense els quals tot l'exterior no té -gairebé- cap importància.
Petons de poca mobilitat, avui especialment.
És veritat, Albert. Però aquí m'has enxampat, el Priorat es va convertir en un Rioja el nom del qual he oblidat, tot i que era prou atractiu.
Publica un comentari a l'entrada