30.6.09

de la incomoditat de l'ignorant

Se sap que la gent de “ciències”, siguin professionals o vocacionals, sovint també tenen interessos de “lletres”; en canvi, molts dels que som de “lletres” solem tenir uns coneixements matemàtics elementals, per no dir deplorables. Aquesta pèssima educació fa que de vegades tinguem seriosos dubtes, pràcticament irresolubles, davant fets numèrics que teòricament no haurien de presentar cap complexitat interpretativa; i, el que és pitjor, moltes vegades no ens atrevim a manifestar els dubtes per la por que tenim a ser objecte de burla. Poso un exemple –no m’importa fer-ho aquí perquè entenc que la gent que ho llegirà ja coneix suficientment les meves limitacions i sé que més que escarnir-me m’ajudaran, si cal, a comprendre. Bé, em miro aquest gràfic (dibuix?):




No puc dir que m’interessi especialment la distribució –si és que realment se sap- dels gitanos a Europa, però en tinc curiositat. Veig una rodona (observeu la meva imprecisió en la utilització del lèxic tècnic) vermella més gran al mig d’Espanya i una altra de més petita a França; la iconografia sembla senzilla: més gitanos a Espanya i menys a França. Efectivament, les primeres xifres que llegeixo sota els cercles confirmen la impressió visual: 700.000 gitanos a Espanya i 300.000 a França. La segona xifra que apareix em complica la comprensió: Els 700.000 són un 1,75% del total de la població espanyola i els 300.000 un 1,8% de la població francesa. No ho acabo de veure clar. Són xifres proporcionades pel Banc Mundial en un informe de 2005 i per tant dignes de crèdit (d’acord que la qüestió dels crèdits dels bancs no es troba en el seu millor moment, però...), però imagino, en la meva ignorància, que un major col·lectiu (700.000) sobre una població més petita (40 i quants milions?) ha de donar un percentatge molt més alt que un col·lectiu més petit (300.000) sobre major nombre d’habitants (més de 60 milions). I aquí ja quedo en blanc, davant d’unes proporcions que l’aficionat més humil ja deu tenir claríssimes. I m’autoflagelo.

És veritat que se m’han acudit arguments per justificar la meva incomprensió. Que el Banc Mundial s’hagi equivocat, difícil; que s’hagin equivocat els periodistes: ja se sap que les matemàtiques aplicades a les ciències socials, que són les que solen cursar, registren cada any un gran nombre de suspesos... Busco també solucions més de lletres. ¿És possible que els francesos considerin que els seus gitanos són poc gitanos, un quart de gitano, per exemple? Per molt que sigui així, estadísticament –i políticament- ho trobo poc correcte. Potser quan es va fer l'estadística una important quantitat de francesos eren fora del país, de vacances? Home, se n'haurien adonat els enquestadors; a més, més aviat són els gitanos els que van i vénen... En fi, que m’adono que no me’n sortiré. Què és el que em falla?

El pitjor de tot és que davant d’una situació com aquesta més em valdria, en lloc de buscar explicacions, posar-me immediatament estudiar matemàtiques, però la majoria dels de lletres som així, amb una tendència secular a perdre el temps.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt bona aquesta. Però no dubtis de la teva capacitat, una vegada un catedràtic de matemàtiques, davant de la meva declaració d'inutilitat, em va dir: "Y usted que notas sacaba en latín? Si sacaba buenas notas en latín debe sacarlas en matemáticas, que el proceso de aprendizaje es exactamente el mismo" ^^ Val més que busquis els incompetents en algun becari mal pagat i les presses :P

Lluís Bosch ha dit...

Un post molt divertit i instructiu. Ara imaginem que les mateixes paradoxes passen en no-sé-quantes coses més, i així anem, contents i enredats.
De tota manera, i per consolar-te, sempre pots pensar que el Banc Mundial potser no és una cosa tan fiable com pensem. Al cap i a la fi, és un Banc. Poca ètica i molts calés.

kika ha dit...

1) a tu no et falla res de res :-)
però hi ha moltes coses que fallen arreu...
2) en general, estudiar una mica de matemàtiques no fa cap mal, al revés :-)

la Teresa ha dit...

Jo que sóc de ciències i m'agraden les lletres, només et puc dir que davant d'una situació com aquesta només hi ha una resposta (que en aquest cas, de fet, és una pregunta) possible: Quina és la font d'aquestes dades?

Trini ha dit...

I dic jo...: No hauràn tret la mitjana, comptant amb les colònies de les Espanyes¿¿??
Hi han gitanos a Sudamèrica¿¿??
I a Filipines i el Marroc i Guinea i etc.¿¿??
Ep! Poca broma amb les estadístiques, eh? I més si les ha fet un Banc!

XDDD

F.Puigcarbó ha dit...

no t'hi encaparris, les dades son errònies.

jaka ha dit...

Uf ! quins lius, jo quan comencen amb tants per cents ho deixo córrer... i em pregunto : de que serveixen les estadístiques ? en fi, potser si que serveixen per alguna cosa, ara, al meu mon, no.

Cent per cent d'abraçades,

pere ha dit...

Oh, Clidice, el llatí també el tinc molt oblidat :-)
Vols dir que realment els números no quadren?

Seguríssim, Lluís, que els bancs no són fiables, i el Mundial encara menys; com ho pot ser volent abastar tant territori?

Gràcies, kika, però necessitava consultar-ho.
Sí, però, on s'estudien les matemàtiques? Per on començo? Com puc vèncer l'atabalament que em pcausen els números?

Dieun que el Banc Mundial, Teresa. Potser el problema, com en les edicions dels llibres, és dels copistes.

Ostres, Trini, si començo a pensar en geografia encara m'embolicaré més :-) Uf, les estadístiques... dien tan poca cosa la majoria de vegades.

Francesc, faig cas de la teva veu autoritzada.

Doncs al meu món tampoc serveixen per gaire res, jaka, tot i que sempre ens les passen pels nassos.
Mil per cent d'abraçades (que et pensaves, que no sé percentatges)

kika ha dit...

doncs pots començar jugant amb el primer número que et trobes, i després segueixes amb tots els altres que et vas trobant ... com ja veig que fas normalment :-)

pere ha dit...

Ho intentaré, kika, però sense classes presencials no sé si ho aconseguiré :-)

Eulàlia Mesalles ha dit...

Arribo tard a aquest post. Però ara que el trobo no me'n puc estar de deixar un comentari. LEs xifres, especialemtn estadístiques, ja sabem que menteixen descaradament. Allò tan amanit que si jo em menjo un pollastre i tu no te'n menges cap tots dos ens hem penjat mig polaste... A banda d'això qui ha fet la infografia s'ha lluït. A vanda de preguntar-nos perque tan sols posen Espanya i França, a quibs països són el 8 milions restants?
Això de representar xifres a un mapa va més enllà de les matemàtiques i no és gens fàcil. Que ho preguntin a aquells que es dediquen a fer "Anuaris". És molt difícil fer senzilla la informació...

En fi com aquesta se'n veu tot sovint!