13.6.09

tempus est iocundum

Pensava dir alguna cosa sobre les proves de primària, però entenc que seria inútil, no en sé res. Per no saber, no conec ni els qüestionaris, ni tan sols sé si és cert o sabria reproduir el que m’ha dit aquest matí una companya: “vaig acabar mirant un programa en què una mare preocupada preguntava a una senyora de Rosa Sensat ...” Què, no, que no continuo, perquè parlaria a través d’una tercera veu i dubto que la senyora aconsellés a la mare que és mirés el seu fill suspès (?) com un futur Einstein.

La veritat és que acabo d’arribar de la celebració de l’aniversari del centre –molt de cava i poca teca- i la realitat immediata m’amaga la realitat general: "jo odontologia, jo INEF, jo químiques, jo m’ho vaig deixar i ara vull ser actor, he fet un càsting..., jo periodisme, jo..., jo... Em publicaran un llibre de contes. Pinto..." I continuem amb converses fràgils però intenses que mai no havíem pogut tenir. Cert que només sé dels que han vingut i no puc dir res dels altres més que el que em diuen els que hi són . Però quin plaer aquesta empenta, aquesta vitalitat, aquestes vides que ara avancen.

La darrera veritat és que no em concentro en el que escric i tampoc no en tinc ganes, perquè trobo la Joana acabant d’escoltar Carmina Burana, just en un dels meus moments preferits, quan canten “Tempus est iocundum”, i m’afegeixo a la seva festa. I com que en tinc més ganes, em poso la versió de l’Orquestra del Festival de Praga en una gravació de 1991.

Busco la música a Youtube per compartir i em surt això: "Este vídeo ya no está disponible debido a una reclamación de copyright realizada por Schott Music GmbH & Co. KG. "

Trobo aquesta altra versió més llarga que en aquest moment ja em val, que cadascú busqui la seva:



És temps de joia, oh donzelles !
au, alegreu-vos xicons !
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor de donzella tot jo creme ;
nou, nou és l’amor pel que jo mor !
Canta el rossinyol tan dolçament,
i se’l sent refilar ; jo creme per dins.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
Flor és de les donzelles la que jo estime,
i la rosa de les roses aquella que sovint veig.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
La teua promesa em conforta,
el teu menyspreu se m’emporta.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
La teua donzellesa amb mi juga,
la teua innocència em foragita.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
Calla, rossinyol, per un moment !
Surt, oh cant, del meu pit !
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
En hivern, un home pacient ;
en primavera, d’ànim voluptuós.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
Vine, donzella, amb plaer !
vine, vine, bonica, que ja em mor !
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...


I si no m’adormo, carregaré encara unes quantes fotos.

5 comentaris:

Gatot ha dit...

anit vaig escoltar Carmina Burana unes quantes vegades... avui, fa uns minuts... he cavalcat amb ella...
:)

petonets iocondus!

Clidice ha dit...

Què bé, pensava dir-ne alguna cosa, m'agraden molt Carmina Burana, però ja ho has fet tu molt millor, gràcies :)

Gatot ha dit...

ostres! ara veig que en Partal també en parla... diu que va anar a l'auditori...

no en sabia res de l'event (és lo que té no seguir els mèdia...); però he de concluir que, definitivament, la meva telepatia involuntària segueix funcionant...

F.Puigcarbó ha dit...

Però Pere! la Carmiña Burana no era una cantant gallega?

pere ha dit...

Ja veus, gatot, hi ha músiques que un necessàriament sap que algú les està escoltant i produeixen empatia. En el meu cas és tan recurrent...


Ei, Clidice, que jo només he deixat una espurna que s'ha escapat. M'agradaria sentir altres veus. La teva :-)

Doncs no ho sé, Francesc. Pensa que la meva educació musical és escassíssima.