jornada d'irreflexió

Els periodistes de TV3 i suposo que d’altres mitjans estan indignats com cada any en època d’eleccions, encara que no ho diguin amb aquesta paraula. En lloc de deixar-los exercir la llibertat d’informació i d’expressió que suposo que garanteix la Constitució i l’Estatut, els obliguen a dedicar un temps informatiu proporcional als vots dels partits majoritaris o consolidats, és a dir, amb escons, perquè hem de suposar que es dubta de la seva objectivitat? En fi, un escàndol, una conxorxa inadmissible que demostra una vegada més que les decisions dels partits s’allunyen de la voluntat dels seus electors. O no és així, votants del PSOE, PP, CiU, ERC, etc.? Com protesten els periodistes davant d’aquesta intromissió totalment inacceptable? Doncs no firmen les informacions que ells donen sobre els actes de la campanya electoral. Aquest anonimat em desconcerta, em produeix una sensació de desolació que no em veig capaç d’explicar. Em trasbalsa la injustícia que em porta al neguit de no saber si la informació sobre el PP l’ha redactat tal o tal altre periodista de TV3, que, a més, s’ha quedat amb les ganes de parlar més o menys de l’esdeveniment que no firma. Tot plegat, però, la reacció dels professionals em sembla excessivament tèbia. Per què no dimiteixen en bloc? Per què no denuncien la injustícia al tribunal Constitucional? Estic segur que Catalunya en ple els faria costat i que aclarides les coses finalment, els haurien de readmetre. Queda dit.

Seguint amb les eleccions i anat més al gra, no diré que em crida l’atenció, però no em puc estar de constatar que Europa està completament americanitzada: ja no té cap importància el programa europeu dels partits del qual, si existeix, suposo que tots en tenim ben poca idea; el que compta són els candidats de primera fila. Votarem persones, votarem gestos, votarem cares i cossos nous o ens decidirem per les velles cares i cossos. D’acord, potser votarem sigles i hipotètiques tendències, però més pel que diuen i pel que han fet aquí que pel que han fet o diuen que faran allà. Perquè ja es pot cantar missa, però dubto que des d’aquí sapiguem el que han fet o han deixat de fer els nostres representants d’allà. Ei, si parlo només per mi, ja em perdonareu. I a partir de dilluns o dimarts podem parlar d’una altra cosa perquè les anàlisis sobre els resultats de les eleccions només seran això, anàlisis.

P. S. Que sempre s’han votat sobretot persones, eslògans o partits i no programes i realitats? Ja ho sabia, no sóc tan estúpid.


(Aquest cartell del 32 se m'ha colat. Bonic, oi? Algú coneix el seu autor?)