6.6.09

jornada d'irreflexió

Els periodistes de TV3 i suposo que d’altres mitjans estan indignats com cada any en època d’eleccions, encara que no ho diguin amb aquesta paraula. En lloc de deixar-los exercir la llibertat d’informació i d’expressió que suposo que garanteix la Constitució i l’Estatut, els obliguen a dedicar un temps informatiu proporcional als vots dels partits majoritaris o consolidats, és a dir, amb escons, perquè hem de suposar que es dubta de la seva objectivitat? En fi, un escàndol, una conxorxa inadmissible que demostra una vegada més que les decisions dels partits s’allunyen de la voluntat dels seus electors. O no és així, votants del PSOE, PP, CiU, ERC, etc.? Com protesten els periodistes davant d’aquesta intromissió totalment inacceptable? Doncs no firmen les informacions que ells donen sobre els actes de la campanya electoral. Aquest anonimat em desconcerta, em produeix una sensació de desolació que no em veig capaç d’explicar. Em trasbalsa la injustícia que em porta al neguit de no saber si la informació sobre el PP l’ha redactat tal o tal altre periodista de TV3, que, a més, s’ha quedat amb les ganes de parlar més o menys de l’esdeveniment que no firma. Tot plegat, però, la reacció dels professionals em sembla excessivament tèbia. Per què no dimiteixen en bloc? Per què no denuncien la injustícia al tribunal Constitucional? Estic segur que Catalunya en ple els faria costat i que aclarides les coses finalment, els haurien de readmetre. Queda dit.

Seguint amb les eleccions i anat més al gra, no diré que em crida l’atenció, però no em puc estar de constatar que Europa està completament americanitzada: ja no té cap importància el programa europeu dels partits del qual, si existeix, suposo que tots en tenim ben poca idea; el que compta són els candidats de primera fila. Votarem persones, votarem gestos, votarem cares i cossos nous o ens decidirem per les velles cares i cossos. D’acord, potser votarem sigles i hipotètiques tendències, però més pel que diuen i pel que han fet aquí que pel que han fet o diuen que faran allà. Perquè ja es pot cantar missa, però dubto que des d’aquí sapiguem el que han fet o han deixat de fer els nostres representants d’allà. Ei, si parlo només per mi, ja em perdonareu. I a partir de dilluns o dimarts podem parlar d’una altra cosa perquè les anàlisis sobre els resultats de les eleccions només seran això, anàlisis.

P. S. Que sempre s’han votat sobretot persones, eslògans o partits i no programes i realitats? Ja ho sabia, no sóc tan estúpid.


(Aquest cartell del 32 se m'ha colat. Bonic, oi? Algú coneix el seu autor?)

7 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

Carles Fonstseré, però no li ho diguis a ningú.

Júlia ha dit...

Aquestes manifestacions dels presentadors sempre em semblen allò de 'quedar bé amb poc gasto' que deien els grans i que tan habitual és pels nostres verals...

Pel que fa al cartell, el fet és que tothom va enrunar, al capdavall.

Sadurní Vergés ha dit...

En tot cas, queda clar que els antics cartells electorals eren més interessants que els d'avui dia. Estic fart veure les cares de peix bullit dels candidats a primer pla. Retornem l'art a la política, ni que sigui en forma de cartellisme.

Salut,
S.

Gatot ha dit...

pere antisistema? :)
si alguns antisistema et llegeixen segur que et deuen adorar... i qui està amb el sistema no et deu entendre... no crec que costés gaire ser seriós políticament però sembla que només compta engreixar el compte corrent dels partits i el compte justificatiu moral de la democràcia...

per això... demà, tallaré males herbes al pati, amb banyaré a una piscina inflable amb els gatets i pendré el sol en pilotes per a gaudi o disgust de veins i veines...

bona reflexió, company!
petons i llepades de tal qual!

Montse/Arare ha dit...

per això... demà passejaré per Aigues Mortes, compraré la baguette i cuinaré algun plat típic de la Provence. Quedes invitat a dinar!

Gatot, se't podrà veure per alguna güeb-cam? ÔÔ

Pere, aquest any reflexiono en francès. C'est la vie!

Un baiser!

Anònim ha dit...

QUI ES EL VALENT QUE S'ATREVEIX A CANTAR LES "MAÑANITAS" ALS APARELLS DELS PARTITS,?
ESTE QUE POSAR EL PLAT A TAULA,AMIC MEU.
JUGANT AMB BCN.

pere ha dit...

Fontseré, Francesc? Però no era un cartellista de les esquerres!?

Exactament, Júlia: ho havia de dir o dimitir; cada any la mateixa història.
Sí, tots van enrunar, tot i que encara ara es busquin justificacions als ensorraments.

En aquest cas el cartell era claríssim, i excel·lent. Actualment, tu ho has dit, Sadurní, són de peix bullit. Ah, quin bon pròposit, retornar l'art a la política, però ni tu ni jo ens ho creiem.

De fet, gatot, més que antisistema per convenciment em sembla que sóc crític amb un sistema que esn tracta com si fóssim analfabets; potser sí que això és ser antisistema, però em resisteixo a acceptar que res no canviarà.
Va, surt demà una estoneta de la piscina i vés amb els gatets a passejar i deixar un vot que faci que la realitat encara no sigui pitjor. D'acord, no t'ho dic gens convençut.
T'havia deixat petons i llepades algun cop també pels gatets, hereus de la vella Europa que no som capaços de construir? Ho faig.

Bé, bé Montse-arare, però ja has votat!
Segur que trobaré plat a taula? Mira que sóc capaç de presentar-me, que algun plat a la provençal és un oferiment irrenunciable.

Las mañanitas, Oliva, és d'un lirisme que cap partit podria aguantar ;-)